/“La vocació és important, però no fa passar la gana” – Entrevista a Maria Jurado sobre la vaga dels MIR

“La vocació és important, però no fa passar la gana” – Entrevista a Maria Jurado sobre la vaga dels MIR

La setmana passada es va iniciar la vaga dels Metges Interns Residents per reclamar unes condicions laborals dignes. La Maria Jurado, resident de quart any de traumatologia a l’Hospital Vall d’Hebron, implicada en l’organització d’aquesta mobilització, ens explica les condicions en què treballen i quines són les seves reclamacions.

Abans de res, quina és la situació que denuncieu? Quines són les condiciones en què us trobàveu abans d’iniciar la vaga? 

Els Metges Interns Residents (MIR) som graduats en medicina, és a dir, hem cursat una carrera de 6 anys amb una de les notes de tall més altes, i després, hem hagut de superar una oposició, que suposa almenys un altre any d’estudi. 

Som metges però estem en formació per obtenir l’especialitat sanitària i cobrem un sou base d’uns 1.000 euros bruts, és a dir, uns 925 euros nets el primer any de residència. A més, fem entre 4 i 8 guàrdies de 24 hores al mes de treball ininterromput, moltes vegades amb poca supervisió, donada l’elevada pressió assistencial juntament amb la manca de professionals especialistes contractats. Moltes vegades, després d’una guàrdia continuem amb la nostra jornada habitual, sigui a quiròfan, passant la planta o a consultes externes, fent torns d’unes 32 hores seguides, l’equivalent a jornades d’entre 60 i 88 hores setmanals. 

En resum, cobrem com becaris però cobrint posicions estructurals als nostres serveis assistencials. Si no fos ja prou evident de normal, només cal veure que durant aquesta vaga a la majoria d’hospitals han establert serveis mínims del 100% a tots els residents. Per tant, exigim una retribució equiparable a la responsabilitat i importància que tenim als hospitals i centres de salut.

-Han assignat als serveis mínims a personal en formació?

Sí, i mira que els metges en formació no n’haurien de tenir serveis mínims. El Tribunal Suprem ja es va pronunciar al respecte el 93 i no se’ns pot obligar a prestar serveis mínims, però ens ho justifiquen per “necessitats del servei”.

Els MIR que treballen aquests dies ho fan perquè no poden fer vaga, no poden anar a les manifestacions, el que considerem, és una intrusió al seu dret a la vaga.

Has d’entendre que els serveis d’urgències i les guàrdies són molt estressants, les condicions molt dures, prenent decisions moltes vegades vitals i amb poca supervisió… i els residents som joves. Tenim la pressió d’haver de treballar, i per tant, els resultem cost-eficients. A més a més, ens fan una mena de xantatge emocional: “t’estàs formant”, “has d’aprendre, “si no ho fas bé no et contractaran” ens diuen. Però és que és inhumà haver de treballar 24 hores a destajo. S’aprofiten de la nostra situació. Som clarament mà d’obra barata.

-Com va començar tot? Com va ser el procés de mobilització?

La problemàtica ja ve de fa molts anys. És crònica entre el personal sanitari, tant entre residents com entre facultatius especialistes. 

Ara amb la pandèmia s’han incrementat els abusos per part de l’Administració. Durant l’estat d’alarma van treure les guàrdies -que si ho recordes, és la nostra principal font d’ingressos- i ho van substituir per torns de 12 hores, a canvi només del sou base.

Els residents érem al peu del canó, alguns van haver de marxar de casa, i cap de nosaltres no podíem visitar als familiars per por de contagiar-los la COVID. Ni tan sols ens feien la PCR. I al final per què?, per malviure amb un sou mileurista.

La gent et tracta com una heroïna, m’aplaudeixen! Però l’Administració em tracta malament, em pren la meva principal font d’ingressos i em fa xantatge, sobretot amb el benestar del pacient. 

La vocació és important, però té un  límit. No pot ser que ens facin passar per tot això i amb aquestes condicions, que ens mantinguin sempre al peu del canó i que la nostra gran recompensa sigui un sou de 1000 euros. Cada cop ens estrenyen més i finalment hem dit prou, ens hem despertat.

L’impuls inicial va sorgir de l’Associació MIR España, que va agrupar residents de tot l’Estat espanyol amb la mateixa problemàtica. Alguns residents vam començar amb un escrit al Dr. Argimon, Gerent de l’ICS. Vam mantenir una reunió al juliol, i no ens va oferir cap canvi, llançant pilotes fora. Deia que res era de la seva competència o que ja s’ho miraria.

Després, a principis de setembre, ens vam dirigir al Departament de Salut i a CatSalut amb un nou escrit. Ens van concedir una reunió, però de poc va servir. No ens van oferir cap milloria en les nostres reivindicacions. Sentim que ningú ens vol escoltar, que ningú ens vol fer cas. Per això anem a la vaga.

Reivindiquem millores laborals, formatives i retributives. A escala laboral que ens donin descans de 12 hores després de les guàrdies de 24 hores, i que si cauen en dissabte, ens deixin descansar el dilluns. També que s’equipari l’horari laboral d’aquí a Catalunya al de la resta d’Espanya, que ens deixin hores per estudiar -perquè ens estem formant- i que es limitin les hores setmanals a 48 h. A escala formativa, que el 15% de la jornada consisteixi en activitat formativa, i ens permetin assistir a cursos i congressos, a més a més d’una millor supervisió, impulsant la figura del tutor. I evidentment, a escala retributiva, que s’incrementi el sou base, el preu de l’hora de guàrdia , que se’ns paguin totes les hores que realment treballem.

-Com us organitzeu?

Dins dels promotors, tenim un grup general –d’uns 60 residents– que duem el lideratge. Al Comitè de Vaga hi ha 8 residents, i s’hi gestiona la part legal, el contacte directe amb el sindicat i els advocats i es reuneixen amb els diversos departaments. Després hi ha diferents comissions, com la de propaganda, que s’encarrega de la difusió, de l’animació a les concentracions i de convocar als companys; la de comunicació, que fa difusió als mitjans de comunicació, fa entrevistes i es relaciona amb la ràdio, la premsa escrita i la televisió; la de disseny, que fa els logos i les pancartes; i moltes d’altres! 

Ens hem organitzat sorprenentment bé. Ha arribat a tots els companys i amb una rebuda molt important. Sobretot tenint en compte que sempre ens havia costat molt organitzar-nos amb reivindicacions comunes. Potser perquè cada especialitat és un món, però aquesta organització tan centralitzada i bona ens ha permès difondre el missatge i anar totes a una per fer concentracions molt grans i amb molta repercussió. 

-Esteu rebent suport d’altres sectors?

Sí, molt de suport. La veritat que hem tingut un suport massiu de tothom. Sempre hi ha qui no entén per què ens queixem. Hi ha comentaris a xarxes de pacients que creuen que no fem feina perquè just ara s’estan fent sobretot atencions telemàtiques. Sempre hi ha gent que no dona suport. Per sort, en general la rebuda ha sigut molt positiva.

Els adjunts també ens han donat suport, sobretot els més joves. El sindicat de metges és el que ha convocat la vaga, i donen suport màxim. Els Col·legis de metges també. Molts metges d’altres parts de l’estat. Fins i tot Instagramers i persones influents a xarxes ens donen suport! 

També rebem molt de suport de mitjans de comunicació molt diversos i importants, com El País, La Vanguardia, La Sexta, TVE, a3media… i finalment, la població entén les reivindicacions i ens diuen “no entenc com heu pogut aguantar tant!”.

-En un primer moment, la vaga havia de durar tres dies, ara s’ha ampliat una setmana més. Ens pots explicar què us ha dut a prendre aquesta decisió?

Sí, vam convocar inicialment tres dies. La nostra intenció, com la de qualsevol persona que convoca una vaga entenc, és que duri el menys possible. Però les millores que proposa la patronal són miserables. Ofereixen una pujada d’un 5% fins a finals d’any i durant l’any que ve d’un 1%. 

I això que us suposaria en  valors absoluts?

Equival a 1,5€ al dia. És el cafè amb llet que no ens paguen durant les guàrdies. Han ignorat les millores laborals i formatives. Diuen que s’estan estudiant aplicar la lliurança de 24 hores, però perquè és per llei. La dels caps de setmana “no la veuen clara”.

És impressionant que a la reunió d’ahir ens van dir que ja sabíem el que fèiem quan vam decidir estudiar medicina i fer la residència a Catalunya. Que si no estem contents, que anem fora. Després de tot l’esforç, i d’escollir estudiar a la nostra terra! Aquí tenim els números molt alts, hauríem pogut anar a molts altres llocs. És una falta de respecte, ens va molestar molt, i vam decidir seguir endavant. 

-Ahir a la concentració vaig sentir que és el primer cop que us mobilitzeu. És així?

És la primera vegada que es fa a escala tan gran específicament de residents i lligat a diferents Comunitats Autònomes.

Estem tenint un seguiment de més d’un 90 per cent, i això tenint en compte que molts residents tenen serveis mínims del 100%! Tots els residents que han pogut fer vaga del meu hospital n’han fet, i els que no han pogut és perquè els han obligat a treballar com a serveis mínims.

-I què demaneu a la resta de persones i entitats? Com us podem ajudar?

Doncs sobretot suport, difusió i suport al carrer.

Ahir, després de la nostra concentració vam aconseguir entrar al Parlament. Ens van escoltar i ens van assegurar que portarien les nostres demandes al Parlament. Ens van dir que el més important és la pressió al carrer si volem que els polítics es mullin i prenguin decisions importants que portin a canvis reals.

Per això, demanem suport al carrer, que ens ajudin a cridar, que ens ajudin a fer arribar als polítics les nostres demandes. Tot el que fem també és per ells, és per la salut de tota la població. 

Marc Usart, membre del secretariat del Consell de Joventut de Barcelona.

Article conjunt amb Realitat.