/En temps de distanciament social, #ConfinamentRoig en comú!

En temps de distanciament social, #ConfinamentRoig en comú!

Quan el confinament va ser anunciat, la incertesa va començar a regnar sobre les vides de totes nosaltres: incertesa econòmica, laboral, sanitària, d’oci… Les nostres rutines van haver de canviar necessàriament, adaptant-nos a una situació constantment canviant i totalment imprevisible. Front aquesta situació, quedar-nos de braços plegats no era pas una opció.

És innegable que la situació ha afectat a totes les franges d’edat. Joves, gent gran, infants i adults ens hem hagut d’anar amollant a criteris canviants i polítiques que, sovint, arribaven massa tard. Feia molts anys, però, que les societats occidentals no vivíem res semblant, i aquesta pandèmia ha posat contra les cordes la nostra cultura en general, des de les institucions fins a la manera de socialitzar, passant per les formes d’oci. 

Els nostres patrons culturals han estat posats contra les cordes: enfront de la perspectiva del tancament de locals i altres establiments, com les llibreries, vam compartir la idea que la cultura confinada estaria ben al centre de les nostres alterades vides i, per tant, se’ns va plantar al davant una oportunitat de fer un gir del nostre paper com a Revista, obrint-nos al màxim nombre de persones possibles i, a la vegada, oferint un entreteniment cultural que quedava orfe front l’abandonament dels carrers i l’espai públic. 

Si bé és cert que la infància i la gent gran han viscut un gran impacte per la pandèmia, no dubtem en afirmar que la joventut ha estat la gran oblidada aquests darrers dies. Som les treballadores més precàries, les que presentem una taxa d’atur més elevada, les que hem hagut d’abandonar els centres d’estudis i les qui ens veurem més afectades per les mesures sanitàries que arribaran al món de la cultura, i que afectaran activitats com els concerts. Les joves, acostumades a socialitzar en el nostre temps lliure especialment, compartint-lo i gaudint-lo en col·lectiu, ens hem hagut d’allunyar de l’espai públic, distanciant-nos de les nostres amigues (i, sovint, també, sense el suport de la família), quan som la segona franja d’edat poblacionalment parlant amb menys afectació. A diferència de la infància, som un col·lectiu divers, que agrupa menors i majors d’edat, però la nostra veu tampoc ha estat escoltada, i ens hem hagut de conformar a refugiar-nos a les xarxes socials i a les plataformes de streaming. És davant d’aquesta oportunitat que va néixer el #ConfinamentRoig.

Una vegada la pandèmia estava entre nosaltres, i les autoritats van decretar l’Estat d’Alarma i el confinament, tant la Revista Maig en concret com la Joventut Comunista de Catalunya en general vam entendre la importància del moment, i l’oportunitat que s’obria davant nostre. Si la COVID-19 ens volia amb un distanciament social, nosaltres vam apostar per apropar-nos més que mai amb el #ConfinamentRoig, un projecte que no sabíem quina extensió en el temps tindria, però que ens va permetre posar la maquinària a tota velocitat. 

El #ConfinamentRoig va començar com una idea de xerrades sobre dos temes concrets per acabar convertint-se en quelcom ambiciós: 39 dies repartits en 8 setmanes amb 31 activitats, tot combinant formacions internes tècniques amb xerrades amb ponents externes i activitats de caràcter més lúdic. Ha estat una oportunitat per compartir amb altres organitzacions, associacions i entitats, teixint xarxa en un moment en el qual l’individualisme que el neoliberalisme ens injecta en vena ens podria haver fet molt mal com a societat. Aquí us deixem la llista de reproducció amb les xerrades al nostre Youtube: 

La cultura és la guia bàsica de les nostres societats, és la que ens entreté en el nostre temps lliure i, en definitiva, la que ens dóna sentit com a éssers humans. La cultura ha estat el nostre salvavides quan ens ha tocat confinar-nos i allunyar-nos físicament dels altres, i és la que, especialment quan som joves, ens ajuda a créixer i madurar com a persones. El #ConfinamentRoig ha estat la nostra més que humil aportació a aquest repte global que ens ha posat contra les cordes, una experiència de la qual ens emportem moltes ensenyances i que ha assentat les bases d’un gran canvi que està per arribar.

Cristina Bedmar Batalla