/El petit gran oasi de la Festa do Avante

El petit gran oasi de la Festa do Avante

Avui en dia, el fenomen d’internet i de l’accés immediat a la informació, vídeos i imatges fa que a un li costi molt poder sorprendre’s. Crec que és quelcom generalitzat, i sí, abans també passava: és normal, amb els anys la vida sembla fer-se molt més predictible per totes les noves vivències que experimentem. Tot i això, aquest accés il·limitat i sense horaris, sense restriccions, em fa sentir com que he arribat massa aviat a aquesta fase de la vida. Pots no haver viatjat a algun lloc, però les pel·lícules, les fotografies… Tots aquests elements han aconseguit crear una imatge al teu cap, a la teva ment, de qualsevol lloc: dels seus costums, del seu menjar…de la forma de ser en general. Creus haver-lo vist i sentit abans, fins i tot, d’haver trepitjat el país. Aquest element de sorpresa s’escapa, i són comptades les ocasions on realment aconsegueixo sorprendre’m davant un lloc nou i una nova experiència; la Festa do Avante és un d’aquests pocs llocs.

No parlo de la Festa do Avante només com una festa de tres dies, que oficialment és el que és, sinó que parlo també dels mesos anteriors, de tot el treball previ, de la seva construcció, ja que cada any els i les camarades portugueses l’aixequen i la desmunten: 42 edicions porten, ja, ràpid es diu! Alguna cosa ha de tenir perquè, durant 42 anys, voluntaris portuguesos de tot arreu, així com brigades internacionals com la catalana, hi assisteixin i ajudin a construir-la any rere any.

Com deia, no és una festa o un festival més; no és només música, gastronomia nacional portuguesa o de totes parts del món: és un veritable festival cultural, amb dansa, cinema, teatre, literatura…i, a la vegada, un espai polític amb debats i exposicions. Aquí hi conviuen tota mena de gent: avis i àvies que van viure i lluitar a l’època de Salazar, joves que únicament busquen passar-ho bé, famílies que volen passar una estona plegades… Sona estrany, però gent ben diferent s’uneix durant tres dies en un mateix lloc.

Sense cap mena de dubte, però, una de les millors coses a fer és construir la Festa. Estar dues setmanes en un curset exprés de fusteria i electricitat on coneixes a camarades portugueses amb els quals, malgrat la barrera idiomàtica, us enteneu parlant, és quelcom increïble. Més increïble és encara quan, després d’aquestes setmanes, la gent camina al voltant d’allò que tots i totes vosaltres heu construït, perquè és quelcom construït basant-se en un projecte comú, una mateixa idea: fer un món millor.

Sóc conscient que deixo mil i una idees aparcades, així com altres coses, que fan de la Festa do Avante una gran experiència i un lloc al qual anar. La veritat és, però, i tot i que pugui sonar a clixé, que fins que no hi vas, no saps què t’estàs perdent. La vida són dos dies i la festa tres, així que per què no vens a la Festa?

Si estàs interessat o interessada a venir de brigada a la Festa amb nosaltres, o vols saber-ne més, envia’ns un correu a maig@jcc.cat i t’expliquem!

Ferran Laparra Maicas