//El poble Maputxe, un exemple de resistència indígena

El poble Maputxe, un exemple de resistència indígena

Moltes vegades, la majoria, inclòs jo, quan sentim parlar sobre la conquesta d’Amèrica l’any 1492 solem pensar en com l’Imperi Espanyol va exterminar els pobles indígenes que habitaven el continent, la qual afirmació és certa. No obstant això, un dia em va arribar a les mans el poema èpic d’Alonso de Ercilla La Araucana, una obra dividida en tres cants que relaten, de manera quasi pionera en el relat espanyol sobre la conquesta, com el poble maputxe va ser una gran resistència. 

El poblat maputxe, del mapudungun “gent de la terra”, és el grup indígena més nombrós de Xile, situat, durant els segles precolombins, en les valls centrals de Xile molt proper sempre de la ribera dels diferents rius de la zona; dins aquest territori maputxe, es dividien entre varis grups amb diferents situacions cadascun, els picunche (sotmesos al poble Inca i amb una forta mescla cultural amb els mateixos), o els huilliche. Actualment, els maputxes que resten viuen a la zona de l’Araucanía, mesclats amb la ciutat. L’economia d’aquest grup no ha estat sempre igual, variava entre la producció agrícola i la caça i la recol·lecció, basant-se sempre en una economia de subsistència. 

Un dels fets que ens ocupa se situa en el segle XVI i les expedicions hispàniques al sud del continent a la cerca d’or implicant la conquesta per la força de tot territori “descobert”. És especialment important l’expedició que comanda Pedro Valdivia, qui va aconseguir avançar i fundar forts, per tal de descansar i reposar forces, i ciutats com l’actual Valdivia. Aquesta expedició i el seu caràcter (com la resta d’expansió hispànica al continent) colonialista va començar la coneguda com a Guerra de Arauco, una guerra de més de tres segles. Sobre l’any 1550 Valdivia funda Concepción, de gran importància per ampliar i estendre el regnat espanyol sense gaire dificultat degut a que no havien tingut gaire dificultat a l’hora de sotmetre a gran part de grups indígenes de la zona.  Amb qui no esperava trobar-se era amb el poblat maputxe, al qual el prèviament esmentat Ercilla descriu de la següent manera: 

“Cosas diré también harto notables

de gente que a ningún rey obedecen,

temerarias empresas memorables

que celebrarse con razón merecen;

raras industrias, términos loables

que más los españoles engrandecen

pues no es el vencedor más estimado

de aquello en que el vencido es reputado.”

Doncs la Guerra d’Arauco fou la més devastadora per l’imperi espanyol, coneguda com el Flandes Espanyol. Cal puntualitzar el següent: prèviament a la guerra, amb la fundació de Concepción, centre neuràlgic dels assentaments espanyols a Xile, Valdivia aconseguí sotmetre un grup indígena dins del qual es trobava Lautaro, un noi d’onze anys que va ser capturat pel comandant i nomenat yanacona, esclau de la noblesa i auxiliar indígena en les batalles de l’expedició, la qual cosa, lluny d’alienar-lo a la causa espanyola, va fer créixer el seu odi contra l’imperi espanyol i va aprofitar per aprendre tota mena de tàctiques militars, perdre-li la por al cavall i aprendre a muntar i utilitzar-lo i l’ús d’algunes armes. Sent esclau, va aconseguir escapar a cavall i presentar-se al poble maputxe, demostrant les seves dots militars i estratègiques que podrien utilitzar per derrotar l’imperi espanyol. Els maputxes el varen nomenar líder militar i va crear els primers esquadrons de guerra maputxe. I així fou, comandats per Lautaro, els maputxes varen arrasar els assentaments fundats per l’imperi espanyol, incloent Tucapel, on estava Valdivia, contra qui va poder exercir venjança. Van arribar a “reconquerir” Concepción, la gent del qual no va ser sotmesa degut al codi moral maputxe Admapu. Amb la mort de Lautaro l’any 1557 a mans de l’imperi espanyol, apallissar, vexar i empalar. La Guerra d’Arauco va durar més de tres-cents anys, amb un poble decidit a protegir el seu territori davant el colonialisme i d’un protocapitalisme salvatge que explotava qualsevol terreny explotable. Un dels problemes d’aquest conflicte al final del mateix fou el mestissatge entre hispans i maputxes degut als múltiples segrestos que van patir les dones maputxes per part de l’imperi espanyol, historiadors comenten que a partir de mitjans del segle XVII la guerra va passar a un segon pla prenent protagonisme el comerç i l’establiment de fronteres i la creació de múltiples parlaments des de 1654.

Per aquests motius es coneix com el Flandes Italiano, la guerra a Sud-Amèrica que més vides espanyoles es va cobrar. Posteriorment a la guerra d’independència de Xile es va celebrar el Parlament de Tapihue l’any 1825, amb l’objectiu de regular les relacions entre la naixent república i el poble maputxe. A aquestes alçades, havien estat reduïts de prop d’uns 30 milions l’any 1540, a uns 650.000 al voltant de l’any 1850. No obstant, l’imperi espanyol i el seu colonialisme no va ser l’únic enemic que va tenir; el liberalisme va ser el seu nou depredador. La coneguda com la Ocupación de la Araucanía o Proceso de Pacificación de La Araucanía. El govern central de Xile presidit per José Pérez, del Partido Nacional, partit conservador, liberal i autoritari, va decidir ocupar la Araucanía, zona en la qual les autoritats no van aconseguir un control efectiu sobre el territori, no només per la voluntat d’independència maputxe sinó també per la quantitat de bandits i rebels que habitaven la zona; a més a més, s’hi va sumar el recolzament a les revolucions de 1851 i 1859. Però no hem d’oblidar el factor més important, i és que el territori era una zona amb una gran riquesa de recursos naturals i la fertilitat dels camps. Tot això va propiciar la voluntat d’ocupació de la zona de La Araucanía, la qual cosa va comportar la unificació del país, abusos al poble maputxe i grans estafes en la distribució de propietats i una àmplia aculturació d’aquests i una societat àmpliament marcada per la violència. Altres conflictes els varen tenir amb l’anomenada Conquista del Desierto portada pel govern argentí pels mateixos motius que Xile. En un proper article, parlaré de la situació durant el govern de Salvador Allende, la dictadura militar i les seves circumstàncies actuals a Xile.

Sergi Flo i Martín