No podem seguir la nostra anàlisi des d’una perspectiva feminista de la saga Harry Potter sense parar-nos a comentar el succeït en els últims temps amb la seva autora, la famosíssima britànica J. K. Rowling. Creiem que és imprescindible examinar les circumstàncies que ara mateix envolten al fenomen Potter i a la pròpia presència pública de l’escriptora, i que això és en si mateix una part més de «l’anàlisi a través de les ulleres violetes» que pretenem fer de la saga.

Rowling representa un gran exemple de feminisme liberal: sembla estar a favor de la lluita feminista, però només en l’hegemònic i superficial, des de la seva posició de dona blanca i molt acomodada econòmicament. L’autora va ser molt criticada quan va decidir comptar amb Johnny Depp per al paper de Gellert Grindelwald en les pel·lícules «spin off» de l’univers Potter «Bèsties fantàstiques i on trobar-les», malgrat haver maltractat a l’actriu Amber Heard quan estava en una relació sentimental amb ella. A més, a Twitter va donar m’agrada a algun missatge trànsfob en el passat, i va ignorar els comentaris de les seves seguidores i seguidors sobre aquest tema. (Aclarim que no reproduirem aquí ni aquest missatge ni els següents que comentarem perquè no volem donar-li més exposició a aquestes escombraries intolerants). La polèmica més recent va ocórrer el desembre de 2019: Rowling es va unir a un hashtag de suport a una experta financera a la qual no li havien renovat el seu contracte en la think tank Center for Global Development per escriure a Twitter comentaris obertament trànsfobs. Rowling va escriure també la seva ració d’intolerància acompanyant el hashtag, es va fer viral i es va negar a donar explicacions posteriors, encara que realment poc pot explicar: és un atac directe contra la comunitat trans i és conscient del que implica escriure-ho en el seu compte de Twitter amb més de 14 milions de seguidores i seguidors.

L’escriptora mai s’ha tallat a l’hora de donar les seves opinions polítiques en les xarxes socials: va expressar el seu rebuig a Trump i al Brexit, va donar suport al Labour Party (Partit Laborista) i va criticar la figura de Corbyn. Per descomptat, com a ciutadana té dret a expressar la seva visió sobre la societat i la cultura que l’envolta: el que és intolerable és que utilitzi el seu altaveu mediàtic per a propagar discursos d’odi. La transfòbia i la transmissogínia són un atemptat contra els drets humans, i els drets humans no estan oberts a debat. No és que Rowling estigui tenint actituds trànsfobes per ignorància o descuit, com, desgraciadament, ens pot passar a totes i tots en el sistema en el qual vivim: està utilitzant la seva personalitat pública per a fomentar idees nocives, negant-se a escoltar les explicacions i crítiques de molta gent que en el seu moment va ser el públic principal de les seves novel·les.

A vegades és «dur» assumir que la creadora d’un món màgic que va significar tant per a tantes persones (entre les quals m’incloc) i del qual en el seu moment vam treure suposats ensenyaments sobre tolerància, respecte i essencialment lluita antifeixista es comporta com els personatges que sempre vam entendre com a vilans. Desenvolupar-se com a consumidora crítica implica aquestes coses: saber analitzar quins missatges se’ns estan transmetent i per què i destriar quins interessos ideològics hi ha darrere. Per això ara ens sembla més necessari que mai estudiar com es presenten i desenvolupen els personatges femenins d’aquesta saga: contra els discursos d’odi, apliquem el nostre feminisme revolucionari, i no ens pararan. Sempre endavant, companyes ✊🏻

Sofía Lorenzo González