/La ola verde: l’avortament a Argentina

La ola verde: l’avortament a Argentina

El dret a decidir sobre el propi cos i els drets sexuals i reproductius ha estat sempre una lluita molt important del moviment feminista; garantir l’avortament legal, segur i gratuït és un deute que el món té pendent amb totes les persones gestants. Tot i haver aconseguit molts avenços en aquestes qüestions, encara és il·legal avortar en molts països, i en els que no ho és acostuma a estar fortament restringit o emmarcat dins de determinats supòsits.

Argentina no és una excepció: l’avortament és il·legal excepte en dos supòsits però, com s’analitzarà més endavant, és virtualment impossible accedir a un avortament segur. Cal destacar que les dades presentades a l’article són tan acurades com és possible degut a la dificultat d’aconseguir-les i processar-les.

Primerament analitzarem la situació de l’avortament a nivell mundial. L’avortament no segur representa un problema de salut pública a nivell global: és la primera causa de lesions i mortalitat materna. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut i l’Institut Guttmacher es practiquen al món uns 55’7 milions d’avortaments a l’any, el 45% clandestins, deixant la xifra de 27 milions d’avortaments clandestins a l’any.

Que l’avortament sigui il·legal no significa que no n’hi hagi, sinó que només les persones adinerades s’ho poden permetre, deixant a les més pobres completament desprotegides. Les dones que vulguin avortar, sigui quin sigui el seu motiu, avortaran. L’única diferència seran les condicions en les quals ho faran.

I les dones de tot el món sabem mil maneres d’avortament no segur, transmeses de generació en generació: medicacions com el misoprostol inserides directament a la vagina, infusions i cataplasmes d’herbes com la mirra, julivert o l’aigua de roma, utilitzar objectes quotidians per trencar el sac amniòtic, com agulles de teixir, penjadors de filferro, burins o tenalles, banys d’aigua bullent, aplicar-se productes verinosos a la vagina com pesticides i fins i tot provocar-se danys físics en un intent desesperat, com tirant-se per les escales.

És clar que ningú pot aturar a una dona que no vol dur a terme el seu embaràs, i que per tant és la responsabilitat dels estats garantir avortaments legals, segurs i gratuïts.

De fet, la prohibició del dret a l’avortament va en contra de la Convenció contra la Tortura de les Nacions Unides. L’informe de l’Assemblea General de 5 de gener de 2016 indica que “denegar l’accés a un avortament segur a dones i nenes que necessiten accés a l’assistència sanitària equival a tortura i maltractament. Els estats tenen l’obligació afirmativa de reformar les lleis restrictives sobre l’avortament que perpetuen la tortura i el maltractament en negar a les dones l’accés a l’avortament i l’assistència en condicions de seguretat.”. Per tant, la prohibició de l’avortament també va en contra de la Declaració Universal dels Drets Humans, que afirma al seu article cinquè que “Ningú serà sotmès a tortures ni a penes o tractaments cruels, inhumans o degradants.”. A més, la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament de 1994 de l’ONU afirma que tothom posseeix drets sexuals i reproductius, entres els quals destaquen el dret a l’autonomia i l’autodeterminació del propi cos, a la salut reproductiva i a decidir sobre la pròpia reproducció sense patir discriminació, coerció o violència.

Malgrat tot a molts països és encara il·legal avortar, i Argentina no és una excepció.

Es considera que fins al tercer mes d’embaràs -12 setmanes- no s’inicia el que es pot concebre com una vida humana o l’existència d’un ésser humà, ja que el fetus no ha desenvolupat l’escorça cerebral i li manquen estructures, connexions i funcions nervioses i, per tant, és incapaç de sentir. Tot i això, l’article 19 del Codi Civil i Comercial argentí afirma que “l’existència de la persona comença des de la concepció”, així que la seva legislació concep l’avortament com un assassinat a una persona viva i, per tant, el castiga com a tal.

Aclarit això, revisem la legislació argentina sobre l’avortament. Els articles 85, 86, 87 i 88 del seu Codi Penal es refereixen explícitament a això. Per als professionals de la salut, provocar un avortament representa entre un i quinze anys de presó, i ser inhabilitats per exercir pel doble de temps de la seva pena. Per una persona gestant, es castiga d’un a quatre anys de presó practicar-se un avortament o permetre que se li practiqui. Les úniques excepcions són si l’embaràs és fruit d’una violació o si representa un perill greu per a la seva salut, física o mental.

Però aquests supòsits no s’acostumen a complir. Hi ha casos registrats de dones a qui han negat al seu dret a l’avortament, o el seu dret a rebre tractament mèdic perquè estaven embarassades i els metges van prioritzar la vida del fetus abans que la de la mare.

La negació a les dones dels seus drets reproductius va més enllà. De les 25 jurisdiccions nacionals del país, només vuit posseeixen protocols d’atenció d’avortaments no punibles en els supòsits recollits per la llei. Això vol dir que només en vuit jurisdiccions una persona gestant pot accedir lliurement a un avortament emmarcat dins dels dos supòsits recollits a la legislació argentina.

Però per què succeeix això? Malgrat la legislació i les dades presentades, els drets sexuals i reproductius de les dones, a nivell argentí i mundial, tenen tres grans enemics: la religió, els partits polítics conservadors i el masclisme institucionalitzat.

L’Església Catòlica, l’Església Evangelista i l’Església Protestant argentines estan fermament en contra de l’avortament. La religió cristiana creu que només Déu pot donar i prendre la vida i és pecat intentar alterar la seva voluntat. Amb el seu immens poder econòmic i social pretenen imposar a tothom les seves creences, i la seva oposició a aquest tema ha dificultat enormement la legalització dels drets reproductius de les dones.

Els partits polítics conservadors, liberals i d’ultradreta fan seus aquests postulats, demostrant l’enorme influència política de la religió a la vida política argentina.

Tampoc es pot menystenir el pes del masclisme en la prohibició de l’avortament. L’activista Florynce R. Kennedy ho va resumir al 1974 al seu llibre Abortion Rap: “Si els homes poguessin quedar-se embarassats, l’avortament seria sagrat.”. Negar a les dones el dret a decidir sobre el propi cos és un acte immoral, fruit d’un sistema que no les considera éssers complets o capaços de pensar i decidir. És, en definitiva, una opressió del sistema patriarcal.

Analitzat tot això, cal preguntar-se quines són les conseqüències per a les dones que avorten a Argentina.

En l’àmbit sanitari, infeccions, sèpsies postavortives, peritonitis, hemorràgies massives, i lesions irreparables a la vagina i l’úter són les principals conseqüències mèdiques d’un avortament no segur, i són patologies que ràpidament evolucionen en situacions molt greus o mortals. Segons el Ministeri de Salut argentí, aproximadament mig milió de dones són ingressades a hospitals argentins cada any a conseqüència d’un avortament insegur, una mitjana de 135 dones al dia. D’aquestes, un 16% eren gestants d’entre 10 i 19 anys, i un 26%, d’entre 20 i 24 anys.

Segons ActionAid International a Llatinoamèrica es calcula que el 24% de les dones que es sotmeten a un avortament clandestí moren cada any, i moltes altres queden estèril, incapacitades o amb malalties i dolors crònics. Segons l’ONU i l’OMS el 99% d’aquestes morts i lesions són evitables amb el proveïment d’avortaments segurs i gratuïts.

A més, les dones que arriben al sistema mèdic a conseqüència d’un avortament clandestí sovint pateixen una forta violència obstètrica per part dels professionals de la salut. Crítiques, discriminació, negació de medicació o anestèsia són pràctiques comuns al sistema sanitari argentí cap a aquestes pacients, agreujant enormement la seva situació.

En l’àmbit econòmic, destaquen les dificultats de les dones més pobres per accedir a un avortament. S’estima que un avortament clandestí realitzat amb les mínimes condicions de seguretat mèdica costa uns 1.000 dòlars al mercat negre argentí. Això provoca que una dona amb recursos socioeconòmics baixos no pugui accedir a un avortament segur mentre no sigui legal i gratuït, ja que la impossibilitat econòmica les obliga a recórrer a avortaments molt arriscats.

En l’àmbit penal, es presenten de manera continuada denúncies contra dones que presumptament han avortat i es duen a terme investigacions policials pel mateix tema. Cada any s’empresona a dones per avortar, fins i tot si es tracta d’un avortament espontani. Tot i que el codi penal les condemna a quatre anys de presó, n’acaben complint vuit, perquè les jutgen per homicidi amb agreujants pel vincle, una fórmula legal que s’aplica a qui mata al seu ascendent, descendent, cònjuge, excònjuge o a la persona amb qui manté o ha mantingut una relació de parella. Donat que un fill és un descendent directe, se les jutja amb aquest supòsit.

Campaña Nacional por el Derecho al Aborto Legal, Seguro y Gratuito
A raó de tot això, les feministes argentines decideixen organitzar-se per aturar aquesta esgarrifosa realitat.

El 28 de maig de 2005 es funda a Argentina la Campaña Nacional por el Derecho al Aborto Legal, Seguro y Gratuito, una plataforma que té per objectiu despenalitzar i legalitzar l’avortament al país. Sota el lema “Educación sexual para decidir, anticonceptivos para no abortar, aborto legal para no morir”, les feministes que ho integren s’han fet famoses pel seu distintiu mocador verd, en homenatge a les Abuelas i les Madres de la Plaza de Mayo.

Des de la seva fundació han anat presentant al Parlament argentí la Proposta de Llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs, que inclou mesures de protecció i cobertura de les persones gestants, així com polítiques de salut sexual i reproductiva. El 2018 presenta per setena vegada el projecte al Parlament, però per primer cop la Cambra dels Diputats l’aprova. Malauradament, el Senat va tombar la llei.

Tot i això, el moviment segueix endavant, més fort i més determinat que mai, i ja estan preparant-se per tornar a presentar el seu projecte.

Podem afirmar, doncs, que prohibir l’avortament només provoca que les persones gestants recorrin a avortaments insegurs i perillosos, que acostumen a acabar de manera fatídica. L’avortament segur i legal és un dret inalienable que cap ésser humà té potestat per negar. Les feministes de la Campaña Nacional por el Derecho al Aborto Legal, Seguro y Gratuito són un exemple a tots els nivells i, per moltes traves que els hi posin, acabaran aconseguint el seu objectiu. Des d’aquí únicament podem dir: amunt el feminisme, que vencerà!

Paula Quílez Relaño

Fotografia de portada: Fotomovimiento.

Podeu aprofundir més en aquest tema amb la xerrada sobre l’avortament que l’autora d’aquest article va tenir amb la Marina Seco, de la Marea Verde de Barcelona.