//Bogaletch Gebre i la revolució contra la mutilació genital femenina

Bogaletch Gebre i la revolució contra la mutilació genital femenina

“Si puc salvar a una sola noia d’una vida terrible, de pràctiques que aixafen l’esperit i roben la dignitat de les dones, hauré fet la missió de la meva vida”

Bogaletch Gebre, Boge, va néixer a Kembatta, la regió més al nord d’Etiòpia, una de les catorze filles i fills nascuts d’una dona maltractada. Durant la seva infància, s’escapava sovint de casa per anar a l’escola local amb l’ajuda de la seva mare i les seves germanes, que amagaven el fet i feien les tasques que se li havien assignat per tal que ningú ho descobrís. Quan tenia dotze anys la van sotmetre a una brutal mutilació genital femenina, que quasi li costà la vida. Va haver de guardar repòs durant mesos, recuperant-se de les hemorràgies i infeccions. Aquesta tortura es considerava un ritu de pas per a les dones; un cop feta, podien convertir-se en mares i esposes.

Quan es va recobrar, es va convertir en la primera nena de tota la regió en acabar l’escolarització bàsica i el seu intel·lecte i afany de coneixement li van fer guanyar diverses beques per seguir estudiant. Primerament al país i més endavant a l’estranger, on va cursar la carrera, el màster i el doctorat. 

Va tornar a la seva Etiòpia natal als anys noranta, enmig d’una fam i una pobresa sense precedents. Un cop allà va fundar l’associació Kembatti Mentti Gezzima-Tope, KMG, que significa Dones Kembatta Unides, juntament amb la seva germana Fikirte.

Una nova ONG a Àfrica no va ser novetat, però el seu mètode sí ho va ser. Va utilitzar la conversa comunitària, bevent de la tradició africana mil·lenària on els ancians es reuneixen per decidir el curs d’actuació del poble. Boge convidava a les reunions  a tots els habitants dels pobles, independentment de la seva condició, per debatre diferents temes. Ella també hi assistia, donant la seva opinió i aportant dades. A força de debats i exposició de fets, les mateixes comunitats podien decidir quines tradicions es mantenien i quines necessitaven una actualització.

El primer tema que va tractar Boge, microbiòloga de professió, va ser l’epidèmia del VIH. Com a tot arreu del món, als etíops els esparverava la sida i es preguntaven com frenar-ne l’expansió. Boge va començar a explicar a les reunions el funcionament del virus, i les comunitats van arribar a l’acord d’utilitzar el condó durant les relacions sexuals sense finalitat reproductiva. El seu enfocament va tenir tant d’èxit que el govern etíop va adoptar-lo, amb moderadors governamentals formats per ella mateixa. En una sola dècada de converses Etiòpia es va convertir en el país africà amb la reducció més grossa de nous infectats de tot el continent –el 2011 els contagis havien baixat un 90%. És un exemple perfecte d’un model bottom-up, on el canvi comença al nivell més local i petit fins a arribar als més alts de l’administració.

No només això: el debat i la decisió sobre l’ús del condó va derivar-ne un altre sobre el dret de les dones a decidir quan i quan no utilitzar-lo, que al seu torn va derivar en l’empoderament de les dones a la vida privada, als drets per raó de gènere i, finalment, a la prohibició de la mutilació genital femenina, una pràctica on s’amputen els òrgans sexuals de les nenes, parcialment o totalment, tan bon punt es considera que estan llestes per casar.

La seva associació també porta a terme projectes de rehabilitació mediambiental, d’empoderament econòmic i de construcció d’infraestructures. Es va fer famosa per construir ponts, pous i escoles, i es calcula que el KMG beneficia a uns tres milions de persones.

Però on sens dubte més impacte han tingut és en la vida de les dones, que abans de l’inici de la seva feina no eren considerades pas millor que les vaques que munyien, segons Boge. Ella i el KMG han atacat amb una força devastadora el matrimoni per segrest, on un home rapta a una dona per tal de fer-la la seva núvia. Llavors la viola i la dona és obligada a casar-se amb ell per tal de no ser expulsada de la comunitat i mantenir l’honor de la família. Aquesta pràctica constituïa el 69% dels matrimonis del país a principis de segle. La mateixa Boge va ser segrestada dues vegades de nena per aquest motiu, però ambdues va aconseguir fugir abans que la violessin. També ha eliminat gairebé completament l’herència de vídua, una praxi que regalava una dona al parent més proper del seu marit si aquest moria.

Probablement el seu gran èxit és el desterrament legal i social de la mutilació genital femenina, que a Etiòpia normalment consisteix en l’extirpació del clítoris, sense cap mena d’higiene, medicació o compte, i es coneix com “la neteja de la brutícia” de les dones. Aquesta atroç tradició té infinitat de conseqüències: moltes moren arran de l’extirpació, i les que sobreviuen s’enfronten a seriosos problemes de salut durant la resta de la seva vida, com freqüents infeccions d’orina i bufeta, diversos trastorns mentals, perden quasi tota possibilitat de plaer sexual i disparen el risc de mort durant l’embaràs i el part, tant per a la mare com per al nadó.

Però gràcies a la seva dedicació, la realitat social on Boge va créixer, on totes les nenes eren mutilades, ja no existeix. Ara les noies vesteixen pins amb la frase “No seré tallada“. S’han canviat les festes on es practicava la mutilació genital femenina per festes on se celebren les noies que no ho han patit, festejant la seva llibertat i el seu dret a no ser atacades. La primera d’aquestes festes va ajuntar més de 100.000 persones i s’ha convertit en un dels festivals anuals més importants de la zona. El 2002 a Kembatta va dur-se a terme per primera vegada un casament amb una dona sense el clítoris extirpat. Va ser un esdeveniment públic, amb milers d’assistents i centenars de dames d’honor, també sense ablació.

Boge i la seva organització han reduït els segrestos de núvies en més del 90%, i la mutilació genital femenina ha passat del 100% al 3%. Per tot això ha guanyat nombrosos premis, com el Premi de Salut i Drets Humans Jonathan Mann o l’Ordre Nacional de la Legió d’Honor francesa, però, més important, ha guanyat un lloc al panteó d’heroïnes d’Etiòpia i un lloc al cor de totes les dones del món.

De debat local a debat local, Bogaletch Gebre ha canviat el món. 

Paula Quílez Relaño

Originalment publicat a Realitat.