Abans de Rafael Correa Equador era un país dependent exclusivament del petroli. Catalunya abans del COVID-19 depenia dels serveis hotelers i de la indústria. Poden passar anys abans de què la gent torni a viatjar per turisme com ho feia abans. L’Equador que va rebre Correa havia enfrontat la seva pitjor crisi econòmica. Catalunya enfrontarà una situació econòmica només comparable amb la crisi de 1929 o la Guerra Civil. Si Equador, sent un país en vies de desenvolupament va poder revertir aquest magre context, per què Catalunya sent una societat desenvolupada no podria?
Catalunya representa 2,3 vegades el PIB d’Equador, no obstant ser realitats completament diferents, les uneix la necessitat d’enfrontar una crisi econòmica global replantejant-se els seus paradigmes socioeconòmics. Situació que, guardant les distàncies, ja visqué Rafael Correa l’any 2007 quan va rebre un Equador endeutat, en ruïnes i amb una economia col·lapsada.
Durant la seva gestió de deu anys i dos períodes presidencials, el país de la meitat del món va apostar per canviar la seva matriu productiva i energètica, amb excel·lents resultats. Estudiar i analitzar tal transformació pot ser d’utilitat per a la societat catalana que observa com els seus principals factors productius es desplomen: comerç, indústries i hoteleria. Aquestes tres àrees precisen adaptar-se a la crisi del Coronavirus i al desplomament dels preus del petroli que provocaran una històrica contracció econòmica.
Per tal d’enfrontar una crisi es requereix decisió política, lideratge estratègic, preparació (Rafael Correa va ser el primer i únic president d’Equador amb un PHD en Economia) i acceptar la nova realitat. Aquestes són les claus per a convertir aquesta catàstrofe en una oportunitat.
Les xifres acompanyen a les anàlisis, per cada mes de confinament l’economia es contrau en 3 punts del PIB; abans de la COVID-19, la projecció de creixement per l’economia catalana era de 1,6%. Així ho ha afirmat el responsable del Departament Europeu del Fons Monetari Internacional i encarregat de liderar la feina dels tècnics de l’entitat durant els rescats de Grècia o Portugal, Poul Thomsen, el qual és categòric en la seva proposta:
“Tots els països d’Europa necessitaran respondre de manera agressiva a aquesta crisi d’una manera que sigui valenta i proporcional a la seva magnitud. Si alguna vegada hi ha hagut un moment per utilitzar els “matalassos” i l’espai fiscal disponible, probablement serà aquest.”
Tornant a la situació de Catalunya, el 94,6% de les empreses catalanes tenen menys de 10 treballadors, i quasi el 99% en te menys de 50. Gran part d’aquest empresariat ha vist aturada la seva activitat de manera sobtada degut a la pandèmia i l’estat d’alarma decretat pel Gobierno.
Els sectors que s’han vist clarament més afectats són: el comerç (principalment el comerç al detall), la indústria, el turisme i l’hostaleria, les quals ja venien de patir fortes caigudes pel temporal Glòria. Les primeres dades que han sortit a la llum, que engloben el primer mes de confinament i les pèrdues per una Setmana Santa confinada, evidencien l’estrangulament d’aquests sectors.
Un dels ítems reveladors de l’afectació del virus en les empreses és el nombre d’ERTE: ja s’han registrat en el Departament de Treball 92.148 ERTE que afecten a un total de 676.919 treballadors i d’aquests, més del 95% son per força major.
Segons les últimes dades de la Conselleria d’Empresa i Comerç de Catalunya, el comerç perd cada setmana 525 milions d’euros a causa del confinament per Coronavirus. En l’acumulat des del 16 de març fins el 12 d’abril, s’estima que la facturació del sector ha perdut 2.100 milions d’euros.
Com enfrontaran les petites i mitjanes empreses aquest moment? Com fomentar la demanda i evitar que centenars d’empreses col·lapsin, facin fallida i tanquin afectant greument la cadena productiva? Podem utilitzar aquesta crisi per tal de canviar la nostra matriu cultural, productiva i energètica?
La capacitat de resiliència socioeconòmica del període 2007-2017 de l’Equador pot ser aplicada a la situació, en el context particular de Catalunya postcoronavirus. En tant que, durant aquest període, l’Equador tingué que resoldre problemes deixats per governs anteriors, com la dolarització i el firat bancari de 1999, que va enviar al país al default, la dependència energètica i econòmica del petroli i una situació extrema de pobresa, cessantia i recessió econòmica. Comparativament, l’any 2007 Equador estava pitjor preparat per canviar de rumb que la Catalunya de 2020.
Tot i que Catalunya per ara no produeix energia elèctrica, comparteix amb l’Equador del 2007 la seva dependència energètica i econòmica per sobre del 85% amb el petroli. El camí que varen escollir en aquella ocasió va ser el canvi, la diversificació de la matriu productiva, forta inversió social en educació, salut, bons d’habitatge entre d’altres; incorporar valor afegit a l’economia primària i el canvi de la matriu energètica. Tot un repte per un país en vies de desenvolupament. Catalunya, pel seu nivell de desenvolupament humà i l’alt nivell tècnic professional, podria aplicar la fórmula equatoriana a mig termini, si és que compta amb la decisió política i es convenç intel·lectualment de fer-ho. Al parer, les opcions clàssiques de salvatatge econòmic no seran suficient.
Durant la gestió progressista i democràtica del govern del president Rafael Correa i del vicepresident Jorge Glas es va implementar un model de desenvolupament econòmic basat en el canvi i generació de nous paradigmes. Desenvolupament humà, respecte pel medi ambient, economia sostenible, aprenentatge de l’ensenyament ancestral dels pobles originaris basats en el bon viure.
Equador sortia d’una profunda crisi econòmica i d’estabilitat política la qual havia deixat el país en catàstrofe social. Des de l’any 1996 fins el 2007 hi hagué 8 presidents constitucionals, tres d’ells derrocats i dos triumvirats militars; en total 14 persones ostentaren el poder presencial en tan sols 10 anys. Cas anecdòtic el de Rosalía Arteaga, que només va ser durant un dia al càrrec del país després de la caiguda d’Abdala Bucaram de la qual era vicepresidenta.
L’any 1999 l’Equador va ser travessat per una crisi financera coneguda com el Feriado Bancario, durant el qual el país va decréixer un 4,7% per motius interns. Van ser tancades el 70% de les institucions financeres d’Equador; es varen desemborsar 1.600 milions de dòlars de fons estatals cap als bancs fallits; la desocupació va créixer al 14,7% i la inflació es va disparar a 96,1%. Així de dures són les xifres que va deixar el Feriado Bancario de 1999 segons el Banc Central de l’Equador. Les pèrdues econòmiques ascendiren a 8.600 milions de dòlars; la pobresa va augmentar del 9% al 17%; i el PIB va caure 4,7 punts. Aquest escenari tan catastròfic va ser vist com una oportunitat estratègica per les polítiques de la Revolución Ciudadana.
El primer que va fer Correa va ser liderar un canvi cultural per tal de que la societat entengués que és la política la que ha de canviar la realitat econòmica i no l’economia acabar condicionant als polítics. Sense lideratge i decisió és impossible generar canvis estructurals.
La Revolución Ciudadana va apostar en gran: augmentà la inversió pública per tal de generar mesures contra crisis cícliques i promoure la demanda interna, protegint l’economia nacional; es varen construir escoles, hospitals, universitats, infraestructura vial i tota condició habilitant d’una nova economia que buscava implementar un incipient estat de protecció social i d’equitat econòmica millorant l’encadenament productiu dels sectors estratègics, refermant i construint nous socis, com per exemple la Comunitat Europea de països veïns.
Aquestes noves condicions varen ser la base del segon pas, canviar la matriu productiva i energètica. Equador va passar de ser un país depenent i mancat d’electricitat a ser un país autosuficient energèticament amb la construcció de vuit centrals hidroelèctriques. Catalunya podria apostar per la construcció d’un ambiciós pla de generació d’energia neta a través de parcs solars i eòlics. Es necessita només el 2% del territori català per comptar amb un equilibri energètic entre la demanda i l’oferta energètica. Un projecte d’alt impacte requerirà mà d’obra, hotels, menjar, manufactura i recursos humans qualificats. Es revitalitzaria l’encadenament productiu canviant la generació de contaminants, apostant per ciutats netes, modernes i eficients.
Catalunya no necessita només un pla de rescat, Catalunya necessita un canvi de paradigma, assumint que el món ha canviat i que és ella la que està cridada a liderar-lo. Un mega-projecte emblemàtic millorarà l’estat d’ànim i la confiança en l’economia. Es requereix d’un somni que aglutini els esforços, com per exemple la construcció d’una ciutat 100% sostenible. El parc solar i/o eòlic més gran d’Espanya? Una ciutat solar col·locada en els sostres dels edificis de Barcelona? El primer port de navegació modern i net amb embarcacions a propulsió nuclear o elèctrica, de nova generació per a passatgers, que puguin connectar Europa de manera expedita.
Un projecte d’alta envergadura generarà indústria local, socis estratègics, pla de desenvolupament. Un nou encadenament productiu que revitalitzi l’economia catalana. Les crisis ens obliguen a canviar i a evolucionar. La societat catalana sol ser extremadament reflexiva, però a aquest interessant procés intel·lectual han de sumar la capacitat d’adaptar-se al canvi pensant en el curt, mig i llarg termini.
Es requereix salvar el petit comerç, això implica mantenir la demanda interna, per això han de depositar diners en les persones que es varen quedar sense feina, intentar que la roda no s’aturi i el consum pugui recuperar-se. A mig termini visualitzar un projecte d’alta envergadura que comporti socis i capital de forta inversió, això podria reactivar en part la indústria hotelera; un procés de preindustrialització agrària, un centre d’investigació farmacèutic, generació d’energia neta i en a llarg termini fer una discussió de fons sobre com viurem a partir d’ara.
Pot ser Catalunya un centre d’investigació i desenvolupament d’energia nuclear de nova generació que revolucioni la manera en què ens estem movent? Utilitzarà Catalunya la seva esplèndida posició geopolítica al Mediterrani per tal de reordenar el mapa comercial d’Europa amb vaixells i submarins ràpids de nova generació? Apostarà Catalunya per la teoria de països en decreixement proposada per acadèmics holandesos?
Començar per generar un comitè d’experts i líders d’opinió que puguin analitzar diferents alternatives on treballadors, migrants, grans, mitjans i petits empresaris, investigadors, acadèmics, dirigents socials i polítics puguin dialogar sense embuts per tal de dibuixar la Catalunya del futur, entenent que el món tal com el coneixíem no tornarà i això representa una oportunitat històrica per tal de tenir una economia més robusta, independent, neta i sostenible que no acabi arruïnada per influxos externs.
Patricio Mery Bell
