/Som la generació 14-O

Som la generació 14-O

Fa tot just una setmana, un grup de joves vam impulsar el que, 8 dies després, s’ha convertit en la millor expressió de tota una generació: la #generació14O vam decidir que ens plantem, que ja n’hem tingut prou, i que la millor manera de ser escoltades és ocupar l’espai públic, la plaça Universitat, amb un campament improvisat. Un campament que ha permès, però, demostrar les grans virtuts d’aquesta generació: l’autoorganització, la lluita, l’inconformisme, la valentia i la determinació per canviar les coses.

En aquesta acampada, el ritme no s’atura: assemblees organitzatives diàries per millorar dia a dia el funcionament, i xerrades i cinefòrums per formar-se i poder intercanviar opinions sobre el futur que volem, però també el present que desitgem,…activitats per tots els gustos se succeeixen amb un degoteig de gent amunt i avall constant, com també ho és el treball invisible de les persones acampades: tot funciona com un engranatge ben muntat, cada dent al seu lloc. Entre tendes de campanya, piles d’apunts, cartes i guitarres, la generació 14-O treballa plegada, es coneix, delibera i pren decisions.

Ens vam plantar amb la consigna clara, i molt més enllà del conflicte territorial: aturar la repressió, condemnar la violència, amnistia per les preses polítiques, drets civils i futur digne. Perquè sí, està clar que el punt d’inflexió ha estat la sentència i els empresonaments, la constatació definitiva de la vulneració de drets i llibertats civils i polítics, però el detonant ha estat el futur incert, negre, a tots els nivells: som la generació que ha viscut sempre en crisi econòmica, i també som la generació de la crisi ecològica. No tenim res a perdre.

Les reivindicacions, doncs, són clarament socials: no hi ha cap motiu raonable per girar-nos l’esquena, per a ridiculitzar-nos, i així ho han demostrat les nombroses mostres d’afecte i les donacions materials rebudes, ben diverses, que han anat des d’aliments i materials d’acampada fins a diners en metàl·lic, i que han permès crear una caixa de resistència. 

Òbviament, les crítiques han vingut del front d’ordre: “indepes”, “ganduls”…aquest front d’ordre, però, no només el conforma la dreta, i és que l’esquerra “tricornio”, còmplice indispensable de la dreta, ha atacat sense descans, com no podia ser d’altra manera, aquesta nova amenaça al règim, Una crítica simple, feta des de la distància, que es fixa necessàriament en la imatge i les formes i no pas en els continguts, ja que, si ho fa, cau pel seu propi pes.

I, malgrat tot, aquesta acampada ha seguit endavant, contra vent (que el cap de setmana va bufar tot a tot el país) i marea, posant l’accent al tercer dels valors republicans, sempre oblidat, de la fraternitat (tot i que ens agrada més parlar de sororitat pel major nombre d’implicacions que té). Aquest fet, a més, no quedarà aïllat: la Generació 14-O hem pres consciència de que unides i organitzades som més fortes. Així que prepara’t, Règim: no ens aturarem fins que veiem caure l’estaca.