/Per un Primer de Maig amb la joventut en primer terme

Per un Primer de Maig amb la joventut en primer terme

Les joves de classe treballadora estem desposseïdes de capacitat de decisió sobre les nostres vides, però no li posarem pas fàcil al Capital: front un capitalisme salvatge que ens arrossega a la temporalitat i, en definitiva, a la precarietat en tots els aspectes de les nostres vides, ens trobaran alçades, resistents, desobedients i combatives.

Un any més ens trobem en una data assenyalada com és l’1 de Maig, Dia del Treballador. Any rere any, els grans sindicats de casa nostra, però també els petits i altres organitzacions sectorials, encaixen manifestacions i mobilitzacions cada vegada menys unitàries i desestructurades. Tot i això, l’important resideix en el fet que la classe obrera, omple els carrers de lluita i reivindicació.

I per què és important que les persones joves omplim els carrers? Doncs per seguir desacreditant amb les nostres accions que siguem la generació “ni-ni”. No, no és que “ni estudiem, ni treballem”: és que ni ens deixen estudiar, ni ens deixen treballar. És que els desorbitats preus universitaris i la falta de cursos de Formació Professional dificulta la nostra formació, i totes aquelles qui aconsegueixen superar les barreres econòmiques, o com a mínim una part, després es troben majoritàriament immerses en llocs de treball pels quals estan sobrequalificades o no compleixen unes condicions mínimes dignes, temporals i, en definitiva, precaris, i difícils de combinar amb l’assistència a classe.

Tot això té impacte, a més, en les possibilitats d’emancipació i de desenvolupament de vides autònomes: a causa dels elevats preus del parc d’habitatge, tant del de propietat com del de lloguer, les persones joves no podem marxar de casa els pares, o no ho podem fer, com a mínim, amb la seguretat que no hi haurem de tornar mai més. Les joves, per tant, tenim poca capacitat de decisió sobre les nostres vides, no som sobiranes.

I quines són les conseqüències? Què ens diuen les dades? Que la taxa d’atur juvenil a casa nostra ronda el 30%, que és un problema que s’arrossega des de fa molts anys i que no troba solució. I quina és la solució que troben moltes de les joves a casa nostra? Emigrar, construir-se un futur lluny de casa.

Moltes vegades es parla de la poca utilitat dels sindicats, de la incapacitat per tal de resoldre els problemes dels i les treballadores i de com d’allunyats estan de la realitat. Sigui aquesta creença certa o no, una cosa està clara: els sindicats són els instruments al nostre abast per tal de pactar amb el Capital les condicions de treball de la nostra classe. Així que, donada la necessitat d’organització per tal de millorar les nostres condicions de vida, els instruments sindicals segueixen sent una eina útil, malgrat poder ser perfectibles i malgrat necessitat adaptar les seves formes a aquestes noves condicions de treball. La lluita s’ha de donar lloc a lloc, per sumar fins a la victòria final a través de la consecució d’unes condicions de treball i de vida dignes, així com l’emancipació de la classe obrera.

Per tots aquests motius, i tants altres que no caben en aquestes línies, hem de fer entre totes un Primer de Maig massiu: la classe treballadora hem d’omplir els carrers d’orgull i de lluita de classe, però hem de ser especialment les més joves, a més, les qui més ens impliquem. Perquè el nostre futur deixi d’estar a les seves mans. Perquè les nostres vides siguin, en efecte, nostres.