Fa vint anys que, malgrat l’oposició popular, es va posar en marxa el pla urbanístic anomenat 22@, un pla que preveia la construcció d’un hub tecnològic i zones d’hotels al barri del Poblenou. Actualment només s’ha construït un 28% del total planificat. Si es continua amb aquest ritme de construcció, es trigarà seixanta anys més a acabar de construir tot el previst.

Per tal d’evitar que el Poblenou es converteixi en un barri sense veïns i ple d’oficines i hotels, el sindicat de barri del Poblenou, El Nus (@elnusp9), va decidir organitzar un referèndum perquè el veïnat opinés sobre el futur d’aquest pla. 

L’objectiu era clar: donar un espai a la gent on pugui opinar i decidir sobre la modificació del pla sorgida del procés participatiu impulsat per l’Ajuntament l’any 2017, en el qual es van arribar a unes conclusions que amb el temps han quedat en paper mullat. En aquesta modificació, l’Ajuntament de Barcelona i Esquerra Republicana de Catalunya proposaven la construcció de 5.000 habitatges més dels que inicialment estaven previstos. 

Amb aquestes xifres pot semblar que es produeix un canvi que afavoreix a la gent del barri, però 5.000 habitatges més no són una xifra prou alta per crear densitat veïnal i, en conseqüència, més vida de barri, com sí que hi ha en altres zones del Poblenou. Si entrem en profunditat en el pla, veiem que amb l’augment de construcció d’habitatge, no hi ha hagut cap descens del percentatge de sòl destinat a oficines i a més a tall de compensació per als propietaris, permet construir edificis més alts, cosa que provocaria un impacte visual gegant.

Avui en dia s’han construït uns 850.000 metres quadrats d’oficines, i es preveu la construcció d’uns 2.500.000 metres quadrats més. Uns metres quadrats que, amb la reducció de la demanda a causa del teletreball, quedaran buits. L’Ajuntament justifica aquesta construcció amb la creació de nous llocs de treball per al barri, però realment el que passa és que els llocs de treball arriben al barri perquè empreses d’altres llocs de Barcelona es traslladen al Poblenou. Per tant no s’estan creant nous llocs, només s’estan traslladant de lloc. 

A més a més, el fet de concentrar en una zona de la ciutat la gran majoria de les oficines de Barcelona provoca que a les tardes aquestes zones quedin totalment desèrtiques i sense vida de cap mena. Aniquilant, d’aquesta manera, qualsevol manifestació de vida veïnal i popular, i despersonalitzant completament un barri amb tanta personalitat com Poblenou.

En resum, el 22@ posa en perill un barri i a la seva gent, fent fora d’ell a milers de joves que amb el preu desorbitat dels lloguers es veuen forçats a marxar del lloc on han viscut des que van néixer, tot creant carrers desèrtics que són potencials escenaris d’agressions masclistes i deixant, a més, via lliure al mercat laboral precari i al neoliberalisme més ferotge. 

És per això que el Nus va organitzar el referèndum, que es va dur a terme el passat mes de juny. Els dies 19 i 20 de juny es van posar a disposició dels veïns i les veïnes un total de 9 punts de votació en els quals tots els majors de setze anys del barri hi van poder votar. Gràcies als més de 100 voluntaris de les diferents assemblees del barri que van repartir les targetes censals, muntar els punts de votació i fer el recompte final, entre altres activitats, el referèndum va ser tot un èxit: amb una participació de 3.255 vots, la consulta es va convertir en la mobilització veïnal més gran dels últims vint anys al Poblenou. D’aquests 3.255 vots, 3.162 reclamaven més zones verdes, equipaments i habitatge públic al 22@, 89 vots manifestaven el seu acord amb la modificació actual del pla i 4 vots van resultar ser nuls. Després d’aquests resultats, el Nus vol presentar-los davant del ple de districte per tal que els partits vegin la voluntat del barri.

De nou veiem com l’autoorganització del veïnat és clau per mantenir els barris i els pobles vius. És molt important que els joves estiguem en aquests espais de participació, espais que les administracions, molts cops, ens volen negar. Els joves hem de ser amb el barri, hem de fer barri perquè el barri el fas o te’l fan. El veïnat del Poblenou vam demostrar que la població pot i ha de participar en les decisions sobre el seu poble o barri. La gent ha de decidir des del detall més petit fins al pla urbanístic més significatiu. Perquè els barris són de la gent que hi viu.

Arnau Bonet Ragel