//En record a Mark Ashton: Història, lluita i llegat
Mark Ashton
Lluites compartides10 de febrer de 2021

En record a Mark Ashton: Història, lluita i llegat

Mark Ashton va ser un conegut activista pels drets LGTB i secretari general de la Youth Communist League

Els anys vuitanta al Regne Unit van ser extremadament difícils pel col·lectiu LGTB, pel poble d’Irlanda del Nord i pels miners britànics. El mandat de la Margaret Thatcher, la coneguda “Dama de Ferro”, que va durar fins a l’any 1990, va estar caracteritzat per la reconversió minera, la desregularització del sector financer, la privatització dels sectors públics, els atacs als sindicats, l’aprovació de l’esmena 28, 2A1 o l’enduriment de la repressió a Irlanda del Nord.

Va ser en aquest context quan, el juny de 1985, van aparèixer un grup de miners gal·lesos a la manifestació de l’Orgull de Londres per donar suport al col·lectiu LGTB. Com es va arribar a aquest punt en uns temps en què el col·lectiu estava extremadament estigmatitzat i marginalitzat i patia una de les seves pitjors etapes per la pandèmia de la SIDA?

Un dels protagonistes i responsables d’aquest esdeveniment va ser el mancunià Mark Ashton. Nascut el 19 de maig a Oldham (Lancashire), l’Ashton va ser un conegut activista pels drets LGTB i secretari general de la Youth Communist League, les joventuts del Communist Party of Great Britain. Va passar la seva infantesa al poble irlandès de Portrush i va acabar polititzant-se amb 22 anys, quan va visitar als seus pares a Bangladesh, on treballaven a la indústria de maquinària tèxtil. 

L’experiència a Bangladesh el va portar a afiliar-se a la Youth Communist League al seu retorn al Regne Unit, donant suport a la Campanya pel Desarmament Nuclear. Poc després, va crear  l’organització Lesbian and Gays Support the Miners (LGSM) que donava suport als miners durant la vaga minera de 1984 de la National Union of Mineworkers (NUM) d’Arthur Scargill. Aquesta organització va preparar el terreny per teixir aliances entre els miners i la comunitat LGTB, com amb la participació dels miners a la manifestació de l’Orgull de 1985 a Londres.

Pel govern thatcherià, els miners eren un dels principals enemics interns a combatre –els enemies within–, ja que impedien el principal projecte de reconversió minera i neoliberal a escala mundial –i que amb la derrota dels miners acabaria aplicant-se, implicant la posterior privatització dels pous i la misèria dels pobles de zones mineres–. Alhora, el col·lectiu LGTB es veia greument estigmatitzat i atacat per part de les polítiques homòfobes del govern britànic: els mitjans de comunicació assenyalaven als gais com a responsables de la pandèmia de la SIDA i el govern buscava utilitzar la pandèmia per recriminalitzar l’homosexualitat.

És en aquest context, en què l’Ashton va impulsar un projecte que interrelacionaria ambdues lluites al voltant d’un enemic comú: el govern neoliberal dels tories. La solidaritat de LGSM, que va arribar a recaptar més de vint-i-dues mil lliures durant l’any 1985, va demostrar que no era impossible la unitat entre dos grups atacats pel sistema i alhora enfrontats per prejudicis. La majoria de les recaptacions es van aconseguir gràcies al concert benèfic “Pits and Perverts” organitzat al districte londinenc de Candem, el 10 de desembre de 1984.

La lluita social de Mark Ashton va continuar durant els anys següents, tot i la derrota de la vaga minera i l’escalada reaccionària del govern de Thatcher que es va veure enfortit per la seva victòria davant els sindicats. L’any 1985 va assolir la Secretaria General de la Youth Communist League i també es va implicar en el col·lectiu musical Red Wedge que tenia com a objectiu polititzar a la joventut a través de la música.

Tot i això, la seva trajectòria política no va durar molts anys més: l’any 1987 va ser diagnosticat de VIH i va ser ingressat al Guy’s Hospital a Londres i va morir 12 dies després de pneumònia, l’11 de febrer. La diagnosi de la SIDA en aquells anys era pràcticament una sentència de mort perquè hi havia un coneixement insuficient de la malaltia i una manca de recursos per poder tractar-la. La seva mort va tenir una forta repercussió dins del col·lectiu LGTB anglès, que va assistir al seu funeral.

El llegat del Mark Ashton i del Lesbian and Gays Support the Miners ha perdurat fins als nostres dies de diverses formes: des de la creació del Mark Ashton Trust com a plataforma per recaptar diners per les persones amb VIH fins a les diferents mostres de memòria que s’han portat a terme a la ciutat de Londres com la instal·lació d’una placa blava en el seu honor sobre la llibreria Gay’s The World2. Al món cultural la seva memòria també s’ha honrat amb iniciatives com el rodatge de la famosa pel·lícula Pride que narra la història darrere el projecte de LGSM i la seva solidaritat amb els miners d’Onllwyn. A més, The Communards, duo pop britànic, va dedicar la cançó “For a Friend” al Mark. 

A part d’aquestes fites simbòliques, és destacable també l’impacte que va tenir la petjada del Mark Ashton al moviment obrer britànic. L’experiència de solidaritat del col·lectiu amb els miners gal·lesos va implicar una presa de consciència per part del laborisme britànic en la causa LGTB, no només amb la seva participació en l’Orgull de 1985, sinó també amb la resolució aprovada al Congrés del Partit Laborista pel suport dels drets LGTB, gràcies al suport de la NUM. A part d’això, els miners van ser uns forts aliats del col·lectiu durant la campanya contra la Secció 28 durant l’any 1988.

Les lliçons que ens va deixar el Mark Ashton per a la lluita són clares: la interrelació entre la lluita sindical per la defensa dels nostres drets laborals ha de ser intrínsenca amb la resta de lluites socials com és la defensa dels drets LGTB, però també en la lluita contra el masclisme, el racisme i per la justícia climàtica. Els problemes que patim com a persones LGTB són intrínsecs a la societat de classes i el capitalisme i és per això que la lluita comunista no es pot oblidar.

L’homofòbia, el masclisme i el racisme entre la classe treballadora són armes utilitzades pel capitalisme per debilitar la nostra organització i enfrontar-nos com a classe, perquè veiem enemics on no n’hi ha i no ens unim contra el nostre enemic comú: que ens precaritza, ens explota i ens assassina. Experiències de solidaritat com la practicada pel Mark Ashton són eines per fer front als prejudicis i l’estigma, però alhora és de crucial importància la contundència i la condemna a les expressions LGTB-fobes que es reprodueixen als nostres espais com a forma no només d’educar-nos, sinó també per construir espais molt més segurs per al col·lectiu. I alhora per lluitar contra els discursos d’odi reproduits per la dreta i la ultradreta als nostres barris, pobles i ciutats.

Quan fa 34 anys de la seva mort, recordem i fem una mica de memòria d’aquells que van lluitar perquè avui siguem una mica més lliures i van donar la seva vida per la causa. Ens van ensenyar que malgrat l’adversitat i la soledat a la qual ens condemna el capitalisme, sempre podem trobar companys allà on potser no els esperàvem, com en un petit poble gal·lès: perquè els nostres dies no seran explotats des del naixement fins a la mort.

Lucía Aliagas Picazo

Responsable de l’Àrea LGTB de la JCC

__________________________

  1.  La secció 28A 2A va ser un article de la Llei de Govern Local del Regne Unit aprovada l’any 1988 que va “prohibir la promoció de l’homosexualitat per part de l’ensenyament o per publicacions” a Anglaterra, Gal·les i Escòcia. Va rebre una forta resposta per part del col·lectiu LGTB.
  2. Llibreria on es convocaven les reunions del LGSM. Emblemàtica per la seva representació a la película Pride.

Fonts

Sobre Mark Ashton i Lesbian and Gays Support the Miners:

Sobre el període de 1982-1990 del govern de Thatcher: 

TAGS:

Related posts