//Priscilla Jana, l’advocada del poble

Priscilla Jana, l’advocada del poble

Priscilla Jana va ser una advocada que va sevir al seu poble tota la seva vida adulta. Una de les grans heroïnes de la lluita contra l’Apartheid a Sud-àfrica, un sistema de segregació racial basat en el domini de la població blanca que va existir fins a principis dels noranta, i els efectes del qual segueixen presents. 

Sud-africana nascuda d’immigrants indis, va créixer patint la segregació i l’odi, amb l’Apartheid al seu país i el sistema de castes al país dels seus pares. Els horrors que va veure la va convertir en una feroç guerrera de la igualtat i justícia social, ja des de la seva etapa estudiantil. A l’institut va unir-se al l’Organització d’Estudiants Sud-africans i va organitzar una vaga per protestar contra el tractament injust que rebien els agricultors negres. 

Va estudiar dret a la Universitat per Indis de Salisbury, ja que les lleis del moment prohibien la mescla d’ètnies en qualsevol espai. Va ser l’única dona de la seva promoció. Després de graduar-se va treballar per un bufet per a professionals de la llei d’origen indi. Allà va conèixer a nombrosos líders antiapartheid i es va convertir en la seva advocada. Va arribar al punt en què Jana representava a tots els presos polítics a la presó de l’Illa Robben, una presó de màxima seguretat. 

Aviat va començar a patir la repressió política del govern. El 1980 les autoritats sud-africanes van emetre contra ella una ordre de prohibició sota les lleis del Apartheid, que li prohibia estar en companyia de més d’una persona, parlar en públic o escriure o publicar cap document. El bufet que havia fundat el 1979, centrat en la defensa dels drets humans i les llibertats civils, era saquejat constantment per la policia, casa seva bombardejada, el seu cotxe destrossat, i ella va ser detinguda en múltiples ocasions. 

Però això no va aturar pas la seva activitat legal ni política. Va seguir representant als oprimits i als represaliats, als lluitadors contra el racisme sistemàtic. Va defensar al futur president Nelson Mandela, l’arquebisbe Desmond Tutu i els activistes Winnie Madikizela-Mandela, Steve Biko, Ahmed Kathrada, Govan Mbeki i Walter Sisulu, entre d’altres. 

Jana era membre de la Federació de Dones Transvaal, del Moviment de la Consciència Negra i del Congrés Nacional Africà, un partit polític clandestí que lluitava per la destrucció del sistema racial imposat. Més endavant, en veure les violacions humanitàries que patien els seus clients, va unir-se també al UMkhonto we Sizwe, el braç armat del partit. Es va convertir en una agent inavaluable de la resistència que transmetia missatges entre els activistes empresonats i els que seguien en llibertat.  

Casa seva es va convertir en un refugi per a tots aquells que eren perseguits i torturats per la dictadura. Era el primer lloc on s’anava quan algú era detingut, perquè Jana representava a tothom, encara que no poguessin pagar els seus serveis. 

Va representar als estudiants de Soweto contra la policia arran dels Disturbis de Soweto, on els alumnes es van manifestar contra un decret que pretenia obligar-los a aprendre afrikàans, l’idioma dels sud-africans blancs. Les protestes van durar dos dies, i la policia va matar a més de 700 joves, i en va ferir més de 4000. Jana va portar al govern a judici i va aconseguir una gran atenció mediàtica a escala internacional. 

Més endavant portaria a judici els metges que van atendre a Steve Biko mentre es trobava sota custòdia policial. Jana va demostrar que els metges havien deixat morir a Biko després que la policia el torturés. Ambdós van perdre la seva llicència. 

També va defensar a Solomon Mahlangu i a Benjamine Moloise, acusats d’assassinat que no havien comès. Van ser condemnats a mort igualment, i Jana els va acompanyar fins al final i va transmetre les seves últimes paraules; que morien per la llibertat dels seus i que la lluita havia de continuar. La defensa dels seus casos va focalitzar l’atenció mundial en el règim sud-africà.

El 1987 va aconseguir la llibertat de Govan Mbeki. Aquest judici és considerat com la base del judici on més tard Mandela va ser posat en llibertat. 

Amb la derogació de l’Apartheid i l’arribada de la democràcia va ser escollida com a representant electa al Parlament de Sud-àfrica, on va servir cinc anys. Després d’això va ser ambaixadora de la seva nació durant nou anys, als Països Baixos i a Irlanda. Quan va retornar va servir com a comissionada i vicepresidenta a la Comissió Sud-africana de Drets Humans. 

Va ser una de les membres de la Comissió per a la Veritat i la Restauració, on es van jutjar els crims del règim racial. Els judicis de la comissió van durar set anys i es van trobar més de 19.000 víctimes i més de 7.000 botxins. Aquesta mesura de justícia restaurativa va ser molt celebrada i va crear un precedent a nivell mundial. 

També va ser una de les impulsores del Programa del Mil·lenni Africà, una iniciativa panafricana per erradicar la pobresa i fomentar el creixement i el desenvolupament sostenible.

Com moltes altres dones a la història de la humanitat, Jana és poc coneguda i alhora imprescindible. Va dedicar la seva vida a lluitar contra la injustícia i es va convertir en una de les figures clau del desmantellament de l’Apartheid. Reconeguda com a una heroïna entre heroïnes, el llegat d’aquesta valenta i inesgotable advocada viurà per sempre. 

Paula Quílez Relaño