El 17 de novembre, el Dia de l’Estudiant, ha sigut una data marcada en el calendari mobilitzador del moviment estudiantil per reivindicar la nostra participació activa dins la comunitat educativa: s’han organitzat des de vagues i mobilitzacions fins a xerrades, actes i meses de debat. Però tot i que aquest any ha hagut de ser diferent pel context de crisi sanitària que estem vivint, les estudiants no ens hem volgut aturar i hem continuat movent-nos per defensar els nostres drets i l’educació pública. 

Davant una crisi educativa que vulnera el dret a l’educació de la població més jove per l’agreujament de les desigualtats als centres, campus i universitats l’organització i l’associacionisme estudiantil és crucial. Quan els drets de les estudiants s’han vist vulnerats pels processos de privatització i mercantilització del capitalisme a l’educació pública, els sindicats i les assemblees han estat punta de llança de la mobilització. 

L’impacte que va tenir el confinament en l’associacionisme juvenil va ser enorme. La majoria d’organitzacions –feministes, estudiantils, polítiques, culturals…– vam tenir com a objectiu continuar amb la nostra tasca per defensar els nostres drets, però també mantenir a l’estudiantat actiu en un moment que no podíem sortir de casa i que la feina reivindicativa només es podia fer des dels nostres ordinadors.

No és el mateix poder fer una assemblea presencial que online. La part humana desapareix darrere la pantalla. La cohesió de grups de treball en un sindicat és cabdal per poder establir dinàmiques i portar a terme accions. A més, no totes les estudiants tenen el temps ni els recursos per poder fer reunions constants de forma virtual: mala connexió d’internet, manca d’ordinadors o mòbil per poder seguir-les, falta de temps… Si a això li sumem la pressió psicològica que va significar estar confinats durant tres mesos i amb poques expectatives de futur i incertesa econòmica.

Però la situació no va millorar durant la desescalada: amb la tornada a les aules, els centres educatius no han posat facilitats perquè les estudiants puguin organitzar-se i reunir-se. Això ja és greu per se; però empitjora si tenim en compte l’avenç reaccionari que estem patint en els últims mesos. Les estudiants d’institut, per exemple, ja de base tenen dificultats per organitzar-se als seus centres, tenint en compte que la democràcia i la participació a molts instituts brilla per la seva absència. 

Aquesta democràcia als centres tampoc s’ha entès com a prioritats als òrgans directius dels centres educatius ni a la mateixa conselleria d’Educació de la Generalitat: fa un parell de dies va sortir la notícia oficial de com quedaven ajornades les eleccions per renovació dels consells escolars sota l’excusa de minimitzar el risc de contagi i “preservar l’escola com a lloc segur”. Hi ha hagut temps per poder planificar-les dins del curs acadèmic –a moltes universitats, per exemple, les eleccions a la juntes de facultat, claustres o rectorat s’han passat a format virtual–, el que no hi ha hagut és voluntat política. El que ha demostrat aquest ajornament és la manca d’interès per assegurar la participació estudiantil i la democràcia als centres.

Si a la falta d’espais dins els propis centres educatius sumem el tancament de bars, cafeteries, biblioteques i aules d’estudi ens trobem que les estudiants de secundària es veuen condemnades a la virtualitat, de nou, per poder organitzar-se i donar resposta a les problemàtiques que estan patint actualment: no reducció de les ràtios, manca de recursos, poc professorat, problemes en la ventilació de les aules… Si sumem a aquestes demandes les problemàtiques de les estudiants de Formació Professional entorn les pràctiques ens trobem amb un panorama desolador.

I arribem a les universitats, on tenim un moviment estudiantil fort i organitzat i en què a moltes facultats les estudiants organitzades gaudeixen de locals d’estudiants. Podríem creure que la situació seria millor en aquest cas però realment ho és? Durant els primers mesos d’educació presencial les estudiants es van trobar amb el fet que poder desenvolupar la seva tasca associativa era realment una odissea: algunes facultats han dificultat l’accés a locals d’estudiants, s’ha impossibilitat poder reservar aules i espais per fer reunions segures, no s’han pogut organitzar xerrades ni activitats formatives… Alguns òrgans de govern de les universitats han intentat aprofitar aquesta excepcionalitat pandèmica per debilitar el teixit associatiu estudiantil.

Aquests problemes no són exclusius d’universitats concretes, sinó que veiem que es reprodueixen al gruix del sistema universitari¹: per exemple, a la Universitat de Barcelona durant aquest any s’havien d’organitzar eleccions a representants estudiantils com el Consell de l’Alumnat, les Juntes de Facultat i el Claustre. Ja es van haver d’ajornar al maig per la situació de confinament i, amb la situació actual, es portaran a terme a final de curs de forma virtual. Aquesta situació ens preocupa, ja que és complicat dur a terme les diferents campanyes electorals si no podem estar en contacte directe amb l’estudiantat per poder-lo interpel·lar i animar a participar-hi.

Aquestes eleccions, però, no són les úniques que se celebren durant aquest curs acadèmic: el mes vinent, el 10 de desembre, se celebren eleccions al Rectorat, també online. És curiós com, mentre les eleccions a representants estudiantils s’han ajornat fins a final de curs, les del Rectorat s’han intentat fer el més aviat possible. La situació que estem vivint, com a estudiants que volem interpel·lar a les persones que es presentaran a rector, tampoc ens facilita poder fer-los arribar les nostres demandes i fer campanya perquè s’apliquin durant el seu mandat.

Com no ens cansarem de repetir: l’educació als nostres centres d’estudi no és una estrictament formal, sinó que l’associacionisme juvenil i l’organització estudiantil són també claus en la nostra formació com a persones: des de les entitats culturals, lúdiques i socials fins a les educatives i sindicals –sense oblidar també les de l’educació en el lleure, que s’han vist greument perjudicades per les restriccions sanitàries. Cal remarcar, també, com aquesta invisibilització de la presència estudiantil s’ha vist present a l’hora de redactar els protocols de sanitat a les universitats, així com les mesures que ens afecten. L’únic que fa la invisibilització de l’estudiantat a la presa de decisions és marginar les nostres demandes.

Tot i això, les estudiants no ens hem aturat: s’ha organitzat la vaga educativa del 20 i 21 d’octubre, s’ha participat a concentracions per una educació segura, s’ha intentat fer agitació pels campus i rodes informatives… Ara ens tornem a trobar sense poder fer la nostra activitat als campus pel tancament de les universitats, però no defallirem. Les mesures sanitàries no poden significar una excusa per dificultar l’organització i la mobilització.

Necessitem donar resposta a la crisi educativa i que d’aquesta situació no sortim amb el sistema educatiu debilitat i perjudicat. Necessitem blindar-nos en drets i revertir tot allò que volem canviar del sistema educatiu: acabar amb els concerts educatius i la segregació escolar, rebaixar les ràtios i millorar les condicions del professorat, acabar amb la privatització de l’educació pública i la ingerència d’interessos privats als nostres plans d’estudi, conquerir l’avaluació única i recuperar les segones i terceres convocatòries i acabar amb la liberalització dels títols de grau, entre altres qüestions.

Fa un parell de mesos, amb l’inici del curs educatiu, a l’Assemblea Nacional de l’AEP vam presentar la resolució “En temps de #CrisiEducativa, les estudiants continuem organitzades” amb l’objectiu de visibilitzar les dificultats que hem tingut les estudiants per organitzar-nos durant la tornada a les aules amb l’actual context de pandèmia. Dos mesos després, ens continuem refermant en la necessitat de continuar a peu de canó i organitzant a cada estudiant per la defensa de l’educació pública.

Dana Sánchez Oussedik

Coordinadora Nacional de l’AEP

___________________________

1. A la Universitat Autònoma ja s’ha iniciat el període electoral a Juntes de Facultat de forma virtual. Les assemblees estan trobant moltes dificultats per poder fer correctament el debat i la campanya electoral. A més, aquesta situació dificulta poder arribar a la gent de primer perquè pugui presentar-se.