Aliança Catalana, és un partit fundat a Ripoll el 2020 com a escissió d’un sector crític del Front Nacional de Catalunya, un partit molt minoritari l’any 2020 i també actualment.

En les eleccions municipals del 28 de maig del 2023, Aliança Catalana es va presentar en municipis mitjans com Manresa i Manlleu, on va obtenir bons resultats, però l’èxit més gran de l’extrema dreta catalana en aquests comicis va ser obtenir l’alcaldia de Ripoll de la mà de Sílvia Orriols que va obtenir 6 regidors i va aconseguir ser investida alcaldessa.

 A les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig de 2024, Sílvia Orriols va obtenir 2 diputats al Parlament de Catalunya (un per la província de Lleida i un per la província de Girona) i aproximadament 119.000 vots. Un any i mig després si se celebressin eleccions al Parlament de Catalunya moltes enquestes apunten al fet que en trauria uns 16-20 diputats, és a dir multiplicaria per 8 els resultats de tan sols fa un any i mig, xifres molt preocupants. Com s’explica aquest creixement tan enorme de l’extrema dreta catalana en tan sols un any i mig?

Segons la meva opinió personal, és per dos factors:

El primer és la mala estratègia de Junts passades les eleccions del 12 M i el 23J perquè va perdre les eleccions catalanes davant Salvador Illa el 12M, però va aconseguir 7 diputats al Congreso de los Diputados cosa que li va permetre ser clau en la investidura de Pedro Sánchez. Molts votants fidels de Junts, descontents pel resultat final del “procés” i el retorn a la política del “peix al cove” a Madrid de l’antiga Convergència, busquen a un líder carismàtic, conservador, i amb un discurs que els hi faci tornar a creure en la independència. I veuen en Sílvia Orriols i Aliança Catalans la seva opció política. De fet, en les últimes enquestes s’ha vist una baixada important d’uns 14/16 diputats, els mateixos que guanya Aliança Catalana.

El segon factor és la falta d’unitat de l’esquerra per proposar un projecte aglutinador que confronti amb els discursos d’odi i que engresqui a la població catalana, ja que hi ha partits d’esquerres a Catalunya (catalans com estatals) amb divisions internes que impossibiliten que això sigui possible.

Tenint en compte aquests factors, i havent vist les causes del creixement d’Aliança Catalana, és possible que us sorgeixi la següent pregunta:

“Què podem fer com antifeixistes catalans per tal de combatre Aliança Catalana?” D’això tractarà la segona part d’aquest article.

Aleix Farrero Castalla