Com hem vist a l’anterior article, Aliança Catalana (d’ara endavant A.C.) està en un procés de creixement exponencial. Aquest creixement s’està produint en l’àmbit institucional i pel que fa a visibilitat. Tant és així que hi ha partits polítics, ciutadans i associacions que els hi estan començant a comprar el marc mental quan fa un any i mig ni s’ho plantejaven.
Arribats a aquest punt, per respondre la pregunta que dona nom a aquest article, volem dotar-nos d’eines per evitar tres coses:
- La possibilitat que A.C. guanyi més visibilitat de la que ja té.
- El fet que molts partits polítics parlamentaris (especialment Junts) li comprin el marc mental.
- La indefensió de no tenir eines per confrontar la seva retòrica des d’una perspectiva antifeixista.
El primer problema és que A.C. (igual que VOX ho va fer en el seu moment i continua fent) guanya moltíssima visibilitat a les xarxes socials; un camp de batalla on la gent jove hi és molt present. Tenint en compte això, el Pol Andiñach (també conegut com a Cuellilargo a xarxes) en el seu llibre “Tothom pot ser antifa” (Tigre de Paper, 2021) ens planteja la següent reflexió:
Si l’extrema dreta i els discursos neofeixistes s’organitzen a través de les xarxes socials, per què l’antifeixisme no hauria de lluitar en aquests espais? És clar que ho ha de fer.
Estic d’acord que ho hem de fer. Però tenint en compte que les xarxes socials i els seus algoritmes premien els discursos de la dreta política abans que els discursos antifeixistes. Això passa perquè els amos de les xarxes socials que utilitzem al nostre dia a dia són grans oligarques com Elon Musk o Mark Zuckerberg, que ja els hi interessa que predominin els discursos d’odi a les seves xarxes socials per l’atenció que això comporta.
Per tant, tornant a A.C; com més interaccions tingui un post o un tuit seu, més visibilitat tindrà. Per exemple; si veiem un tuit de la Sílvia Orriols i estem totalment en desacord amb ella, el que no funciona és respondre-li o insultar-la, perquè això només fa que donar més interaccions a aquell tuit i, per tant, que arribi a més gent. És molt millor fer una captura de pantalla i exposar la nostra crítica (sense citar el seu compte) en un altre tuit. El mateix exemple es pot aplicar a altres xarxes socials com Instagram o TikTok.
De fet, Sílvia Orriols en el seu primer discurs al Parlament de Catalunya va dir textualment:
“A.C. no es va presentar a les eleccions per obtenir càrrecs (…) allò que anhelàvem per damunt de tot era aquest micròfon, l’altaveu que ens permetés dir-los fit a fit que l’era de la correcció política i el pensament únic s’ha acabat.”
Per tant ens estan admetent que volen visibilitat i altaveu, i a més a més ho volen fer cridant l’atenció, ja que pensen que és igual que es parli bé o malament d’A.C.; tal cosa que podem comprovar a les seves xarxes socials o amb les seves respostes públiques.
Com a antifeixistes catalans, hem de lluitar perquè això sigui tot el contrari.
El tercer problema, segons la meva opinió, és el més complex d’abordar:
Com confrontem la seva retòrica? S’ha vist que, malgrat els cordons sanitaris, A.C. ha continuat creixent. En el moment en el qual ens trobem hem de poder rebatre els seus discursos grandiloqüents, populistes, però en el fons, buits de contingut. Per fer això hi ha dues maneres:
La primera és el que jo en dic “portar-ho preparat de casa”. És a dir, si sabem que haurem de confrontar els discursos d’un votant, simpatitzant o militant d’A.C., no podem respondre-li amb arguments banals -sigui a les institucions, a una reunió familiar en el nostre temps d’oci…-. Per això hem de desmentir tots els seus arguments amb fonts verídiques, impossibles de rebatre, encara que sigui difícil de fer.
La segona manera és organitzar un discurs unitari des de les esquerres. Un que doni una solució factible i engrescadora a la societat catalana per confrontar els seus discursos d’odi (ja sigui odi cap als immigrants, “els processistes”, els “botiflers”…).
L’odi l’únic que genera és més odi.
El discurs unitari només s’assoleix si de veritat hi ha la voluntat d’aconseguir-lo (independentment de la militància que pugui tenir cada individu particular). Hem de teixir ponts amb tots els moviments socials, sindicats, partits i opcions polítiques que realment vulguin combatre A.C. perquè només així solucionarem el segon problema: que Junts li compri el marc mental i discursiu a A.C.
Opino que si aconseguim arribar a aquest punt, Junts per Catalunya veurà que la societat civil té un vertader discurs unitari contra Aliança; deixarà d’apropar-se a ella, pel simple fet que no en podrà treure rèdit electoral. Això és exactament el que els antifeixistes volem.
Per acabar, m’agradaria remarcar que tota aquesta tasca requereix temps, voluntat per part de molts actors i sobretot convenciment que és possible.
Encara som a temps de canviar les coses, però ens hem de posar a treballar ara mateix.
Aleix Farrero Castellà
Podeu llegir la primera part d’aquest article aquí: Causes del creixement d’Aliança Catalana
