Cada 11 de setembre és un moment de balanç i de projecció política. Enguany, el Moviment Socialista i la seva entitat a Catalunya, OJS, han publicat un document que situa el dret d’autodeterminació de Catalunya al centre del debat, vinculat necessàriament a la construcció d’un Estat Socialista Català. Un missatge contundent, però, si gratem una mica, apareixen contradiccions i mancances que mereixen ser analitzades.

L’OJS assenyala el fracàs del Procés i el paper de la burgesia catalana, que va utilitzar l’1-O per negociar quotes de poder en lloc de portar la ruptura fins al final. El moviment sobiranista havia crescut amb força des del 2010, impulsat per la crisi de l’Estatut i canalitzat parcialment per CiU amb finalitats tacticistes. Però també va quedar demostrat que la mobilització popular va desbordar la burgesia, culminant en l’1-O de 2017, que malgrat la repressió estatal, els judicis i la presó, va demostrar la força del sobiranisme popular i la voluntat majoritària de decidir el futur del país.

Tanmateix, l’OJS converteix aquesta crítica en una desqualificació total contra tots els partits que participen de les institucions, inclosos els comunistes i l’esquerra independentista. Durany anys, han titllat de reformistes i traïdors aquells que participaven en institucions. Ara, però, obren la porta a disputar espais socials i polítics, sense fer autocrítica i havent-se aïllat pel seu esquerranisme. Aquesta actitud els porta a caure en la trampa de la puresa abstracta i del rebuig sistemàtic a tot allò que no sigui la seva línia.

El resultat és un discurs que nega el valor de les conquestes socials i de la lluita institucional tàctica, presentant-les com renúncies quan en realitat són eines que enforteixen la classe treballadora. El marxisme-leninisme ens ensenya a gestionar contradiccions i a construir majories socials, no a refugiar-nos en el búnquer de l’ortodòxia. Sense arrelament, sense cures i sense capacitat d’unitat, l’esquerranisme esdevé un cul-de-sac que, sota l’aparença revolucionària, acaba paralitzant qualsevol avenç real. Afirmen que només la classe treballadora organitzada pot exercir l’autodeterminació i fundar un “Estat Socialista Català”. Una afirmació coherent amb la teoria, però que en la pràctica queda flotant en l’aire, convertint l’autodeterminació en una consigna màxima, deslligada de la lluita quotidiana. Així, acaben anant contra el que ells mateixos havien defensat, però sense oferir una proposta real i viable.

Aquesta actitud és un error. El marxisme-leninisme no consisteix a aixecar murs, sinó a construir fronts amplis i majories socials. Si una organització es presenta com “l’única avantguarda”, corre el risc d’aïllar-se de la realitat. Cal defensar una emancipació nacional unida a la de classe i apostar per una República Catalana socialista, feminista, ecologista i lliure de corrupció, capaç de caminar al costat d’altres pobles en una confederació lliure i fraternal. I això només és possible a través d’un Front Democràtic i Social que aglutini els sobiranismes i la força popular, que articuli un procés constituent amb referèndum vinculant i una seguretat basada en la comunitat.

Una de les incongruències més evidents és la manera com el MS tracta la qüestió nacional dins de l’Estat espanyol. Parlen de “nacionalitats perifèriques” com a projecte estatal. Però alhora diuen lluitar pel dret d’autodeterminació de Catalunya, sense considerar-la una nació oprimida per l’Estat espanyol. Aquest punt reflecteix una contradicció profunda.

Assenyalar els errors del Procés és necessari, però pretendre que només una organització té la clau de l’emancipació és ingenu i sectari. La nostra aposta és diferent: unitat popular, sobirania plena i socialisme, amb estratègia concreta i arrelada a la realitat. Defensem una República Catalana Socialista, però no com a abstracció, sinó com a projecte que avança pas a pas amb lluita sindical real, lluita popular, lluita institucional i lluita internacionalista.

El futur no es construeix amb consignes màximes, sinó amb organització real.

Consell de Redacció de la Revista Maig