Avui en dia, l’habitatge és la preocupació constant que patim les persones de classe treballadora. Lloguers d’habitacions al preu que fa deu anys costava llogar un pis, cases a preus escandalosos per les quals mai podrem estalviar l’entrada, malestar d’un jovent que no pot independitzar-se, i l’extrema dreta culpabilitzant els immigrants; aquests factors representen el panorama actual de l’habitatge a casa nostra.

A la ciutat de Barcelona, llogar una habitació costa 565€ mensuals de mitjana, 392€ a Girona, 350€ a Tarragona, i 300€ a Lleida. L’any 2000, llogar un pis sencer a Barcelona ciutat costava 387€ mensuals de mitjana. Davant d’aquesta situació només podem concedir la raó als feixistes en una cosa: Vivim en un país amb un grup de mandrosos que volen viure de la pagueta sense treballar. Es diuen rendistes i són als qui paguem un lloguer de més d’un salari mínim perquè es puguin pagar les seves cases a Sant Cugat i a Lliçà d’Amunt sense haver de treballar.

Aquest robatori del fruit del nostre treball augmenta la ràbia de la classe obrera, i aquesta ràbia organitzada és un perill per als rendistes, amants ferotges del sistema neoliberal. L’habitatge és, per tant, també la qüestió que pot fer caure el sistema capitalista. Tanmateix, l’extrema dreta voldrà utilitzar la ràbia desorganitzada per al seu benefici. Compte, perquè els dirigents de VOX ja s’han adonat del malestar que genera la situació de l’habitatge i com se’l poden apropiar pel seu benefici. De fet, VOX critica que abans amb un únic sou una família pogués comprar-se dos habitatges i permetre’s que la mare es quedés a casa criant els fills. Tanmateix, culpabilitzen únicament el govern del PSOE i del PP, als quals nosaltres no eximim de responsabilitat, i es posicionen a favor d’un sistema neoliberal amb un fort component nacionalista per a la seva solució. De fet, VOX assenyala el següent:

España sufre una emergencia habitacional sin precedentes como consecuencia de las políticas que PSOE y PP han aplicado en las últimas décadas en materia de vivienda. […] Regulaciones restrictivas sobre el suelo, criminalización de la construcción, inseguridad jurídica, carga burocrática excesiva, fiscalidad poco amable para la compra, trabas a la financiación con la ruptura de la garantía hipotecaria, desinversión en vivienda protegida en régimen de propiedad hasta la práctica desaparición de esta figura, así como la promoción pública y mediática del alquiler.

A casa nostra, l’extrema dreta d’Aliança Catalana també és conscient que si no ofereix solucions a aquesta crisi, la classe treballadora organitzada podrà fer caure el sistema, per això proposen:

Aliança Catalana incentivarà la construcció de nous habitatges de qualitat i posarà facilitats als inversors que volen comprar o reformar pisos per posar-los al mercat del lloguer. A més a més, per facilitar l’accés a l’habitatge dels més joves, eliminarem l’Impost sobre Transmissions Patrimonials en la compra del primer habitatge i el reduirem en la resta de casos. Els preus prohibitius del lloguer no s’eviten limitant-los amb lleis que només provoquen reducció d’oferta, economia submergida i conseqüents pujades de preus, sinó augmentant-ne l’oferta i oferint seguretat jurídica als propietaris. Per aquest motiu, tombarem la llei de limitació de preus del lloguer. 

A més, Ignacio Garrido també ha denunciat que la meitat de l’habitatge públic a Catalunya es concedeix a immigrants, la meitat dels quals, segons ell, són il·legals. I Aliança Catalana penja a TikTok: 

“Cal una comissió d’estudi per veure que la immigració massiva i invasiva que vostès fomenten, “tensiona” el mercat d’habitatge? De debò? No és prou evident? Menys comissions d’estudi i més traçar i tancar fronteres”.

Com sempre, l’extrema dreta utilitza els immigrants com a boc expiatori, sense amagar-se del seu racisme i xenofòbia fastigós. L’extrema dreta creix quan pot aprofitar un descontentament de les masses i culpabilitzar els estrangers, i ara intenta atreure el vot i suport d’aquells amb problemes per accedir a l’habitatge. En les okupacions també han trobat una manera d’incentivar l’odi cap als immigrants, alhora que generen pànic social del qual treuen profit les grans empreses de seguretat que ens venen solucions com les famoses alarmes antiokupació per les quals pagarem cada mes.

El descontentament i el malestar entre la classe treballadora augmenta i l’extrema dreta vol utilitzar-la a favor seu presentant-se com els portadors de la solució a aquesta crisi. Tanmateix, les seves propostes són polítiques neoliberals que apuntalen el sistema capitalista i van en contra de la nostra classe. La construcció massiva d’habitatge va ser una de les causes de la crisi del 2008, la desregulació del sòl ha estat utilitzat únicament per destruir el medi ambient, la reducció d’impostos només afavoreix les classes burgeses, i així amb totes les seves polítiques que apuntalen un sistema neoliberal opressor, causa de la situació actual.

L’habitatge s’ha tornat una indústria al servei del profit econòmic. És una altra mercaderia, que es pot comprar, vendre i amb la que es pot especular. La classe treballadora sap que només pot accedir a un habitatge qui utilitza la riquesa familiar acumulada a costa del treball d’altres, i que, per tant, cal un canvi de sistema. Cal defensar un sistema comunista en el qual l’habitatge passi de ser un negoci a ser un dret humà. Nosaltres defensem un model basat en l’habitatge social, assegurant l’habitatge digne per a tothom, amb condicions d’entrada sense requisits previs, i afavorint els col·lectius més vulnerables, com les famílies monoparentals. Per això, proposem una política pública de l’habitatge amb visió garantista, partint del fet que l’habitatge és un dret humà i que, per tant, l’Estat ha de garantir l’accés de tothom a un habitatge digne. Una política que es basa en:

• Nacionalització de tots els pisos, a partir del tercer, en mans de grans tenidors
• Lloguer social de tots aquests pisos, de màxim un terç del salari mínim i mai superant el 5% dels ingressos mensuals
• Aplicar un model garantista, sense condició d’entrades, per l’accés a aquests habitatges (e.g., sense requisits d’ingressos)
• Garantir com a mínim una habitació per persona de la unitat familiar
• Prohibició de l’ús de pisos en edificis o zones residencials per a fins turístics

L’habitatge és el camp de batalla de la classe obrera. És un camp de batalla que no deixarem guanyar a l’extrema dreta de VOX ni d’Aliança Catalana. La classe treballadora no tenim una altra opció que lluitar contra els mandrosos, que no mouen un sol dit si no és per anar al Liceu. L’espoli dels sous per part dels rendistes no és únic a Catalunya, sinó mundial, però no tot és gris i obscur. Les masses de treballadors s’aixequen i protesten a Barcelona, Madrid, Lisboa, París, Milà, Brussel·les, Amsterdam, Köln, Berlin, Praga, Dublin, Londres i a més ciutats i pobles. La classe treballadora surt al carrer a reclamar el que sempre hauria d’haver estat nostre: el sostre.

 

Tania Merino

Directora de la Revista Maig