L’espectacle “de l’absurd” continua a Barcelona amb la inauguració del Mirador Torre Glòries, l’únic mirador de Barcelona que ofereix una vista de 360° de la ciutat, situat a la 30a planta de la Torre de les Glòries, anteriorment coneguda com a Torre AGBAR.
En aquest nou parc temàtic se’ns presenta Barcelona com —i cito textualment— “un ésser viu amb un batec que impacta fortament en la nostra manera d’habitar la ciutat […] habitada per veïns humans i no humans”. La presentació continua parlant d’un ecosistema format per estructures, infraestructures i tecnologia en la qual tothom viu i interactua, a sobre, de forma sostenible, clar. Se’ns ven la Barcelona màgica, perfecte, que viu amb harmonia amb tots els éssers vius, ecologista, animalista i, naturalment, moderníssima.
A aquest mirador l’acompanyen 4 exposicions que es visiten prèviament a pujar: Pròleg, Barcelonins, Atmosferes i Ritmes. El Pròleg introdueix aquesta nova manera de percebre, llegir i entendre la ciutat, que és l’objectiu que persegueix el mirador en si mateix. Clar que aquesta nova forma d’entendre la ciutat és des del punt de vista elitista, classista i capitalista, tapant absolutament tots els errors del sistema.
A la part de Barcelonins trobem figures de paper que representen les històries dels “no humans, també veïns de Barcelona”, per dotar el show amb un discurs d’ecologisme i de no antropocentrisme. Com si no permetessin la contaminació a tones de les platges amb l’arribada de centenars de creuers, o com si no haguessin edificat per sobre les possibilitats, carregant-se així, zones verdes, parcs naturals i ocupant l’espai on altres éssers vius vivien abans que nosaltres.
Segueix Atmosferes – un ésser viu amb un batec que impacta fortament en la nostra manera d’habitar la ciutat… habitada per veïns humans i no humans —torno a citar textualment— “una mirada cinemàtica al cel de Barcelona i a la seva bellesa; als vents que bufen constantment; al mar, entès com una extensió de la ciutat; i als paisatges sonors que sovint passen completament desapercebuts”. Com si no hi hagués hagut 4 morts per l’onada de calor en una setmana, o com si no hi haguera barris que superen el límit de contaminació de l’aire marcat per l’OMS i el límit de contaminació acústica recomanable.
I, finalment, la de Ritmes, que ens parla del CO₂, les deixalles i la contaminació com si aquestes no fossin un problema i com si les polítiques verdes que s’estiguessin implementant no perjudiquessin únicament a la classe treballadora, presentat tot amb hologràfics i probablement buit de discurs polític.
Per acabar-ho d’adobar, a la web diuen que des del Mirador es poden veure punts com la Sagrada Família, el Mar Mediterrani i el 22@. El 22@, aquest tan mencionat projecte urbanístic que converteix sòl del barri de Poblenou en futures residències de luxe per estudiants, oficines per distingides empreses o, inclús, certs espais que mai seran edificats i només s’usaran per a la compravenda, fent enriquir a una capa social concreta i augmentant encara més el nivell del barri, perpetuant així, la gentrificació. Ens preguntem si a les instal·lacions explicaran totes les nefastes conseqüències que té el 22@ pel veïnat i el procés democràtic que va dur a terme Sant Martí a estius de l’any passat, on vam decidir que no volíem que es dugués a terme aquest projecte.
I tot això al mòdic preu d’entre 15 i 25 euros! És evident per a qui està feta aquesta ruta turística per la Torre, i no és precisament per la gent que hi viu, hi treballa, hi produeix, hi existeix, hi participa, i hi lluita. Perquè aquesta gent, nosaltres, el proletariat, sabem que Barcelona no és així. Sabem que el canvi climàtic ens està matant; sabem que el treball assalariat ens està prenent la vida; sabem que els moviments socials que busquen una ciutat millor estan sent reprimits; sabem que la gent està vivint en situacions inhumanes; sabem que el model de ciutat que estan creant no és per les ciutadanes, sinó pel turisme; i,per sobre de tot això, sabem que aquestes atraccions aparentment ecologistes, hippies, trencadores, interessants, etc. es munten per colar-nos discursos liberals, polítiques verdes classistes i modernisme que la classe obrera no gaudirà mai.
Continuar tapant les problemàtiques que viu la ciutat i, a sobre, fent pagar preus molt lluny de ser simbòlics, per vendre aquest discurs tranquil·litzador, no farà que la ciutat millori, ni que s’hi respiri i visqui millor. Potser caldria deixar de convertir Barcelona en una atracció turística tota ella, venent-la de portes enfora com una ciutat respectuosa, i fer-la de debò respectuosa, procurant al màxim pal·liar les conseqüències del turisme i la sobreproducció.
Comitè de Barcelona de la Joventut Comunista de Catalunya
