La intel·ligència artificial (IA) ja no és una opció a aplicar en determinats sectors, sinó una realitat que transforma el panorama laboral i social. Està a les nostres mans deixar de veure-la com una amenaça que cal aturar i posicionar-nos de forma activa per fer-ne un ús ètic.

Primer, cal formar-se per entendre l’onada de la IA, sobretot per quin motiu i com ve. La nostra comprensió no ha de ser només tècnica, sinó també ètica. Principalment, perquè tots els sectors laborals estan afectats, no només els tecnològics.

Un aspecte clau és que les dades que alimenten els models de la IA són, per definició, esbiaixades, ja que reflecteixen la història i els patrons discriminatoris del sistema actual. És per això que les persones mantenen un paper insubstituïble. El pensament crític i l’aportació del context social per part de totes nosaltres és un fet imprescindible. 

Tenim un clar exemple en la multinacional Amazon, que va desenvolupar una IA per a la selecció de personal. Aquesta, sistemàticament, excloïa les candidatures de dones perquè havia estat entrenada amb l’historial de contractacions de l’empresa, on predominaven els homes. L’algoritme va aprendre que “l’èxit” estava correlacionat amb ser home i va penalitzar aspectes relacionats amb currículums femenins.

La nostra responsabilitat és evitar que la IA perpetuï, o empitjori, les discriminacions socials existents. O fins i tot que es creïn de noves. Per això cal regular l’ús i penalitzar a totes les empreses que l’utilitzin sense garanties. No podem permetre que ningú es quedi enrere en aquesta transició.

A més, cal ser selectius, la IA no representa una evolució positiva en tots els àmbits. És fonamental identificar aquells camps on realment aporta valor i no aplicar-la de manera indiscriminada.

En aquest nou escenari, les habilitats humanes adquireixen més valor que mai. La intel·ligència emocional, el pensament crític i la creativitat esdevenen les competències clau per a destacar. Són les capacitats que avui dia no es poden replicar i que ens permetran interactuar amb ella de manera efectiva i ètica. Així mateix, l’anàlisi de dades de la IA no pot substituir la informació qualitativa, no es pot per exemple substituir des de l’estadística el coneixement que tenen els treballadors sobre la seva feina.

Existeixen actualment diversos estudis que avaluen projecten la reestructuració de llocs de treballs, tots coincideixen en el fet que hi haurà una fase de destrucció de llocs de treball de caràcter mecànics i més simples i la creació de nous llocs de treball basats en la revisió de les IA, i la qualitat de la seva feina. La magnitud del balanç de pèrdues i creació encara no és clara, però no hem de centrar el focus en aquest punt. La qüestió central és qui és més probable que quedi enrere en aquesta conversió professional.

En l’actualitat, les dades mostren que aquesta transició impacta de manera desigual: s’ha detectat que les dones tenen el doble de possibilitats de perdre la feina a causa de la IA.

Cal garantir que la IA no esdevingui masclista i discriminatòria, és vital l’esforç col·lectiu i la intervenció activa. Projectes com el 360° PRL o les iniciatives per revertir els biaixos són vitals. El principi fonamental que s’ha de mantenir és que la presa de decisions clau sempre ha de recaure en les persones.

L’aprenentatge del prompting, la interacció de l’usuari amb la IA mitjançant llenguatge normal per dur a terme tasques, és un factor útil per a la conversió de moltes feines i per a la lluita contra la discriminació i el classisme. Aquest permet executar diferents feines sense necessitar el mateix grau de coneixement tècnic, que normalment requereix formació a la qual no tothom pot accedir. 

Finalment, sobre l’ètica, la seguretat i la responsabilitat de la IA, s’ha de dir el següent. Té el potencial de millorar significativament les condicions laborals i reduir els riscos laborals, fins i tot reduint un 20% els riscos greus en certs sectors. No obstant això, també genera nous riscos derivats de la hiperconnectivitat i el canvi constant. Això només dependrà de com la gestionem i entrenem.

Per això, fem una crida per polititzar la tecnologia. Els canvis tecnològics ja s’estan produint a escala global, independentment del que nosaltres vulguem. Per això cal centrar-nos a modificar la seva trajectòria perquè els efectes siguin positius per la classe treballadora i no una eina d’explotació. 

El marxisme se centra en l’anàlisi de la realitat concreta, el que tenim i no el que volem, i és per això que hem de formar-nos i implicar-nos per tal que la IA i el canvi tecnològic en general ens portin a un futur més equitatiu.

Dana Sánchez Oussedik