La fragmentació de la lluita és un dels motius pels quals es dificulta la transformació de la societat. En el cas del moviment feminista, aquest està fragmentat entorn tres qüestions principals, que són: la prostitució, el gènere i el vel. A continuació, es resumeixen breument aquests debats des de la no-infantilització i, per tant, des del respecte amb l’objectiu d’avançar cap a la unitat feminista.

L’abolició o la regulació de la prostitució

El moviment abolicionista de la prostitució parteix del fet que la prostitució és sempre violència sexual i explotació de les dones. Tota relació sexual en la qual un home paga per tenir relacions sexuals amb, majoritàriament, una dona, aquesta dona en qüestió es prostitueix perquè és pobre. Això implica que la dona, per necessitat econòmica, no pot no donar el seu consentiment. És a dir, la dona està coaccionada per motius econòmics i, per tant, és violació.

La regulació aposta per portar al centre del debat de la prostitució els drets laborals de les persones adultes que, amb plena capacitat de decisió i sense coacció, exerceixen el treball sexual a canvi d’una remuneració. Busquen aturar la criminalització del treball sexual, que fa augmentar la violència cap a les dones que exerceixen la prostitució, sobretot al carrer, i lluiten per aconseguir un contracte laboral amb les conseqüències positives que té, com la cotització.

L’abolició o la subversió del gènere

Les partidàries de l’abolició del gènere entenen el gènere com la perpetuació dels rols imposats a homes i a dones pel patriarcat. Aquests rols són opressors per a les dones, ja que les situa en una posició d’inferioritat respecte als homes. Per aconseguir la igualtat entre homes i dones, aquests rols i, en conseqüència, el gènere, s’han de destruir. L’única diferència que romandria entre les persones serien els òrgans reproductius amb els quals neixen. En aquesta posició, la transsexualitat es redueix a un sentiment sense base científica, que, a més, qüestiona els drets basats en el sexe.

La transsexualitat qüestiona intrínsecament les categories tradicionals de gènere i sexe, que es defineixen com a categories molt més complexes que simples rols o òrgans sexuals. Ambdós conceptes estan subjectes a influències culturals i socials. Avui en dia, la indiscutible existència de les persones trans subverteix el concepte de gènere i trenca amb el binarisme dels gèneres masculí i femení. Important és també remarcar que, científicament, la transsexualitat no és una patologia I que, per tant, no s’ha de relacionar amb l’hormonació o la disfòria de gènere.

El vel com a identitat o opressió

El vel és un senyal d’identitat, un símbol de fe i una manera per a algunes dones de sentir-se lliures. La seva prohibició és, clarament, un atac als drets humans que garanteixen la llibertat ideològica, religiosa i de culte. A més, moltes dones critiquen que l’ús del vel s’associa amb persones sense educació, sotmeses o incapaces de prendre decisions sobre els seus propis cossos; i que, en contraposició, és una decisió conscient sobre l’expressió del seu propi cos.

Altres veuen en el vel un símbol patriarcal, utilitzat com a repressió per a invisibilitzar les dones. Argumenten que el vel és un signe de dominació incompatible amb el feminisme, una de les bases del qual és l’alliberament del cos, ja que el vel implica que hi ha una part intrínseca del cos de les dones que ha de ser amagat. A més, divideix les persones I el seu comportament per sexes, incompatible tant amb l’abolició com amb la subversió del gènere.

La unió de la lluita feminista

El feminisme es basa en una idea que totes compartim: la lluita per la igualtat entre les persones. El nostre repte principal és construir una nova realitat social en la qual totes les persones puguem viure vides dignes, amb igualtat d’accés a recursos i oportunitats siguem com siguem. Per aquest motiu i tenint en compte que la llibertat no neix de la imposició ni de la por, sinó del respecte i de la garantia dels drets humans, hem de treballar per la unió de la lluita feminista que portarà a la igualtat entre totes les persones.

Tania Merino

Directora de la Revista Maig