No cal remenar molt en la història del món universitari per corroborar que els centres educatius no sempre són espais segurs i agradables per a tothom. Any rere any, veiem com apareixen nous casos de violència masclista en les universitats públiques catalanes, on les estudiants denuncien públicament agressions per part del professorat. Aquestes, però, no apareixen màgicament, sinó que són fruit d’un sistema patriarcal basat en la superposició de l’home amb respecte la dona i d’uns mecanismes per a la prevenció fallits, els protocols contra la violència masclista.
El model que trobem actualment en l’educació, atorga al professorat una autoritat quasi inqüestionable que alimenta les situacions de poder entre professor i alumna, fent sentir total impunitat a un, i absoluta desprotecció a l’altra. És per això que les estudiants exigim protocols efectius i professionalitzats que, per una banda, puguin abordar correctament les violències masclistes i, per l’altra, proposin mesures de prevenció efectives que evitin aquestes situacions. Per garantir un espai segur per a tothom, les universitats tenen el deure d’actuar des de la prevenció i no només des de la reacció. I, per descomptat, que aquests protocols s’apliquin efectivament, garantint un seguiment i transparència dels casos que procurin protecció a l’alumnat.
És intolerable que les estudiants hagin de veure afectada la seva educació i, per tant, la seva vida, per la mala gestió de la universitat. És per això que celebrem la creació de la Plataforma Estudiantil contra la Violència Masclista, una plataforma àmplia que agrupa a joves amb la voluntat de teixir un espai fort amb capacitat d’incidència dins de les universitats per no només denunciar la presència d’agressors en les aules quan els protocols fallen, sinó també per exigir les mesures necessàries per fer dels centres educatius un espai segur per a tothom. Resulta urgent, arran dels últims casos d’assetjament a les aules catalanes, orquestrar un front organitzat i amb un discurs ferm amb ànim de reconduir les polítiques d’igualtat a l’educació superior per a poder gaudir de seguretat i aïllar la violència i l’hostilitat masclista.
Instem, com a JCC, al fet que tant els protocols com la PEVM contemplin el masclisme des d’una perspectiva àmplia tot incloent el col·lectiu LGTBIQ+. L’estudiantat sabem que el feminisme ha de ser interseccional, i així ho hem demostrat amb moviments com #GayMenToo, que denuncien els múltiples efectes del patriarcat i de les figures d’autoritat oportunistes a les universitats que reaccionen de manera ferotge cap a altres col·lectius vulnerables a les aules.
Reclamem també, una conscienciosa revisió de la totalitat dels protocols contra la violència masclista a les universitats públiques de Catalunya, tot assegurant una aplicació contundent dels protocols sempre que sigui necessari i de manera transparent als casos oberts, a més del funcionament competent i efectiu de les Comissions de Seguiment del Protocol professionalitzades que garanteixin que aquest es compleix de manera vigorosa.
Àrea de Feminismes i LGTBQ+
