Heu cregut mai en la filantropia dels bilionaris? Per exemple, la d’en Bill Gates? Com és que tanta filantropia no és capaç de canviar la misèria de manera permanent? Podem recordar una miríada d’esdeveniments de caritat amb dimensions magnitudinals que tenien objectius com acabar amb la fam en algun lloc o proveir recursos a països necessitats, però no veiem mai que aquestes donacions ocasionin un desenvolupament positiu en aquests països. Per què aquestes obres de caritat no han funcionat encara que hi hagi bilionaris que hi desemborsin quantitats enormes de diners?

Primer, recordem què vol dir ser bilionari. Un bilionari és algú que posseeix almenys 1.000.000.000 d’una divisa concreta —podríem parlar d’euros en el nostre país o dòlars als Estats Units. Segons l’Idescat[1], el 2023 el salari brut anual mitjà era de 29.978,69 €. Això vol dir que el català mitjà (la majoria de les persones que conec jo cobren força menys que el català mitjà) hauria de treballar 33.357 anys sense gastar absolutament res per arribar a ser bilionari. Per posar-ho en perspectiva: fa trenta mil anys, la humanitat encara no havia entrat al neolític, període de la prehistòria en el qual es van desenvolupar l’agricultura i la ramaderia com a activitats centrals de la producció. Tanmateix, no serà per treballar poc: la meitat dels treballadors catalans treballen més de 40 hores setmanals, també segons l’Idescat[2]. Així, queda clar que ser bilionari no és fruit del treball. Però, si no s’arriba a bilionari treballant, com s’hi arriba? Hi veiem cinc aspectes clau: herència, evasió fiscal, contractes estatals, imperialisme i molta explotació del treball. Justament per això, la burgesia té una consciència de classe molt viva i s’implica a la política sempre que pot. Aquesta classe dominant és la principal beneficiària de subsidis públics. Ho has llegit bé, no són els immigrants ni els mandrosos que no volen treballar. És la burgesia qui més diners públics rep i ells sí sense ni un segon de treball real. Per això és tan important per ella privatitzar estructures estatals que han sigut construïdes amb diners i esforços públics, de les quals poden gaudir el benefici sense haver contribuït al seu aixecament.

En el cas de Bill Gates, l’apropiació privada de fons públics és ben evident. El 2019, per exemple, Microsoft (de la qual Bill Gates encara n’és assessor tècnic) va tancar un contracte de deu mil milions de dòlars amb el govern estatunidenc per un servei de núvol per l’exèrcit[3]. Vist això, queda en ridícul qualsevol indici de la noció que l’estat (burgès) és l’enemic del capitalisme. Aquesta usurpació ve acompanyada d’una evasió d’impostos multimilionària, sobretot en països estrangers on gaudeixen de contractes públics lucratius[4]. Aquesta és la filantropia de Bill Gates? Quants diners deixen d’anar a serveis públics per culpa del frau fiscal de Microsoft? D’això no en parlarà Bill Gates en cap entrevista.

El que sí que comparteix, com ho va fer a la BBC aquest febrer[5], és que ha donat més de cent mil milions de dòlars a caritat, 60% dels quals han sigut destinats a la seva fundació. El pitjor de tot això és que aquest esquema no serveix per a res. No és més que un gran engany. El 2024, durant el Fòrum Econòmic Mundial a Davos, el multimilionari defensava que una forma de combatre el canvi climàtic és invertir en l’augment de serveis de salut de països en desenvolupament durant els deu anys vinents. Se li va escapar que aquesta despesa no tindria només beneficis humanitaris, sinó que es tradueix en guany econòmic i ambiental[6]. Aquesta preocupació no sembla tan important quan Microsoft continua omplint pobles de l’Índia amb brossa industrial[7]. Tampoc sembla que li xoqui la mineria il·legal a terres indígenes que proveeix or a la seva empresa[8]. Tornant a les seves paraules, la qüestió que queda destapada en les declaracions sobre els beneficis econòmics de la inversió en salut és que la filantropia és exportació de capital. Una forma d’imperialisme amb bona cara. En aquest àmbit, el sector de la salut és especialment lucratiu, ja que permet l’abocament de capital sense la taxació que suposaria l’activitat farmacèutica tradicional. Surt molt més a compte ser una ‘Fundació’ que ser ‘Big Pharma’. Per tant, ens ha de quedar clar que les donacions d’en Bill Gates, com les dels altres megarrics que renten la seva imatge amb la careta de la filantropia, són inversions. El març de l’any passat, es verificava que la Fundació Bill i Melinda Gates havia registrat un rendiment del 47%, cridant l’atenció de molts inversors. Aquesta fundació, de fet, és una de les entitats de caritat més grans de tot el món, ostentant una cartera de quaranta-sis mil milions de dòlars (el 34% dels quals manté com a accions de Microsoft) [9]. Com és que una fundació «sense ànim de lucre» és capaç d’atreure tants inversors de la indústria farmacèutica? Com és que controla set mil milions de dòlars en el sector de gestió de residus? La resposta és que la filantropia no és caritat, sinó negoci.

Fins i tot quan considerem l’acció benèfica d’aquestes organitzacions en països desafavorits, aquesta sempre amaga una intenció de sotmetre’ls al subdesenvolupament. Kwame Nkrumah, el primer president de Ghana que va liderar el seu procés d’independència i un gran teòric panafricanista, afirmava que «l’ajuda d’un estat neo-colonial no és més que un crèdit, pagat per l’amo neo-colonial, que passa per l’estat neo-colonial i retorna a l’amo neo-colonial en la forma d’augment dels beneficis». Aquest concepte el desenvolupa en el mateix llibre («Neo-colonialisme, l’últim estat de l’imperialisme»[10]), en el qual explica que els poders imperials donen prou diners per mantenir la població viva sense permetre que aquell país desenvolupi sobirania alimentària ni estructures de salut i industrial autònomes. Cultivant, doncs, aquesta relació de dependència, cada inversió en donacions de menjar és la llavor d’un retorn ordres de magnituds més grans en plusvàlua d’exploració laboral. És per això que es reconeix l’ajuda humanitària com a crèdit. Thomas Sankara ho deixava encara més evident en una entrevista el maig del 1987 en la qual declarava que cap intervenció de l’FMI havia funcionat i que aquells que volguessin realment ajudar haurien de contribuir amb eines, màquines i recursos industrials i agrícoles en comptes de bosses de blat, blat de moro o llet. Deia que, així, «ens estan engreixant com oques, farcint-les per després vendre-les. No som així. Això no és ajuda de veritat.»[11]. Queda clar que l’FMI, tal com les fundacions filantròpiques, existeixen no per ajudar els països de la perifèria imperial, sinó per escanyar la seva política econòmica i evitar que es desenvolupin i acabin sent competidors.

La mera existència de bilionaris és una atrocitat i l’únic destí vàlid de les seves fortunes és l’expropiació. S’ha d’aturar amb emergència l’explotació dels pobles colonitzats i no s’ha de continuar permetent que la riquesa que s’extreu de la seva misèria se’n vagi a les mans brutes dels oligarques imperialistes. La mateixa classe treballadora d’aquests països ha de poder utilitzar la riquesa que produeix, tot emancipant-se de la seva condició colonial miserable, per construir sobirania i prosperitat. La redistribució de riquesa no s’ha de donar només en escala local i nacional, sinó que és una qüestió global que només es pot combatre entenent-la dins del marc de l’imperialisme.

Jade

 

Bibliografia

[1] «Salari brut anual. Per sexe i nacionalitat». Idescat, 2023. https://www.idescat.cat/indicadors/?id=basics&n=11184&t=202008:P

[2] «Enquesta de població activa». Idescat, 2025. https://www.idescat.cat/treball/epa?tc=4&id=xc1319

[3] Selyukh, Alina. «Pentagon Scraps $10 Billion Contract With Microsoft, Bitterly Contested By Amazon». NPR, actualitzat 6-7-2021. https://www.npr.org/2021/07/06/1013420036/pentagon-scraps-10-billion-contract-with-microsoft-bitterly-contested-by-amazon

[4] «Microsoft avoiding paying taxes in multiple countries, report reveals». The Brussels Times, 13-10-2022. https://www.brusselstimes.com/305461/microsoft-avoiding-paying-taxes-in-multiple-countries-report-reveals

[5] Razzall, Katie. «Bill Gates: We’ve given away $100bn, but my children won’t be poor when I’m gone». BBC, 3-2-2025. https://www.bbc.com/news/articles/cx2p4p4l78zo

[6] Lacqua, Francine i Berge, Mark. «Gates Says Global Health Spending Key to Halting Climate Change». Bloomberg Law, 16-1-2024. https://news.bloomberglaw.com/environment-and-energy/gates-says-global-health-spending-key-to-halting-climate-change (article amb paret de pagament, queda com a alternativa l’article de Money Control amb el mateix títol i data: https://www.moneycontrol.com/news/trends/health/bill-gates-says-global-health-spending-key-to-halting-climate-change-12062831.html)

[7] Masood, Almaas i Bhattacharya, Ananya. «Microsoft is building a data center in a tiny Indian village. Locals allege it’s dumping industrial waste». Rest of World, 20-8-2024. https://restofworld.org/2024/microsoft-data-center-india-mekaguda-industrial-waste/

[8] Camargos, Daniel. «Exclusivo: Apple, Google, Microsoft e Amazon usaram ouro ilegal de terras indígenas brasileiras». Repórter Brasil, 25-7-2022. https://reporterbrasil.org.br/2022/07/exclusivo-apple-google-microsoft-e-amazon-usaram-ouro-ilegal-de-terras-indigenas-brasileiras/

[9] Jennewine, Trevor. «Billionaire Bill Gates Has 50% of His $46 Billion Trust Invested in 2 Brilliant Stocks». Yahoo Finance, actualitzat 24-6-2024. https://finance.yahoo.com/news/billionaire-bill-gates-50-46-084400803.html?guccounter=1&guce_referrer=aHR0cHM6Ly9kdWNrZHVja2dvLmNvbS8&guce_referrer_sig=AQAAAETCv1knGBslOOQP2q0uJYGFQXYyW9qraG7h51s7h6OXopucVjNExkM6aEWQJE__wZpOHLM2h_pL4SlXSCcxEtjJge2iKcsr3xz57OMxoD9kv4a9ewbp3VZMkQvQ51CUGWixTayFGvOr5Tf9DU_0TpzGF8OhwwkcEEtahwMi34KR

[10] Nkrumah, Kwame. «Neo-Colonialism, the Late Stage of imperialism». Thomas Nelson & Sons, Ltd, 1965. https://www.marxists.org/ebooks/nkrumah/nkrumah-neocolonialism.pdf

[11] «Thomas Sankara POWERFUL interview (May 1987), just five months before his ASSASSINATION». Gravada el maig del 1987, publicada a YouTube el 8-7-2021. https://www.youtube.com/watch?v=_g-xWj3S2UQ

Adaptació de les fonts de «A FALSA FILANTROPIA DOS BILIONÁRIOS» d’Ian Neves