Amb l’arribada de l’estiu arriba un dels moments més esperats per gent de totes les generacions: les festes majors. Les festes majors a Catalunya tenen una gran importància, ja que són normalment la festivitat més rellevant tant en l’àmbit cultural com el social per als pobles, barris i ciutats. En aquestes es poden veure tota mena de representacions culturals històriques com ho poden ser els gegants, els capgrossos, els dracs o les àligues, així com una gran diversitat de balls tradicionals específics de cada zona.
Típicament, és més comú que les activitats de caràcter històric vagin lligades a un públic més adult o envellit, mentre que el públic jove es veu més atret per les activitats nocturnes típiques de qualsevol festa major, com ho són els concerts i els punxa-discos. Normalment, aquests concerts són organitzats per part de l’ajuntament, fet que causa que moltes vegades els grups contractats no tinguin cap classe de politització. Aquest fet sumat que moltes vegades les joves no se senten escoltades per l’ajuntament, noten que la festa major és quelcom allunyat a elles. Això ha causat que en diversos municipis hi neixin les festes majors alternatives.
Les festes majors alternatives, com ja ho descriu el seu propi nom, són una alternativa a la programació organitzada per l’ajuntament. Aquestes festes estan autogestionades per la joventut i tenen un clar posicionament polític obertament d’esquerres, independentistes, antiimperialistes i es declaren un espai lliure de discriminacions masclistes i LGBTI-fòbiques.
Administrativament, aquestes festes continuen havent de passar fins a cert punt pel vistiplau de l’ajuntament, ja que els cal cedir espais municipals i donar permís per organitzar certes activitats al carrer, fet que causa que moltes vegades l’ajuntament posi pedres al camí, pel fet que en l’àmbit polític aquestes festes els suposen una molèstia. L’única raó per la qual l’ajuntament acaba acceptant que es duguin a terme aquestes festes és pel fet que moltes ja porten anys de trajectòria i dissoldre-les o posa’ls-hi més impediments els podria acabar explotant a la cara.
D’altra banda, el passat 7 de juny a Igualada es va dur a terme la primera trobada de festes majors alternatives dels PPCC on les diverses entitats van debatre sobre la gestió de les barres i l’economia interna, la relació amb l’administració, el veïnat i entitats de la zona, etc. Un dels temes més rellevants que es va debatre és l’augment dels caixets dels artistes i la incompatibilitat amb el pressupost de les festes majors alternatives, que depenen plenament dels ingressos de l’any anterior generats per la barra de la festa i marxandatge variat.
Si mai heu participat en qualsevol barra de caràcter popular, és molt probable que alguna vegada el tema de debat hagi sigut si augmentar o no els preus. I la realitat és que és tot un debat, ja que sent el principal objectiu de la barra recaptar diners per la festa i activitats de l’any vinent, sempre es vol guanyar el màxim, cosa que pot portar a voler apujar preus. Si bé és cert que durant els últims deu anys els preus considerats populars han augmentat a tot arreu, continuen sent l’opció més assequible. Aquí hi entra un altre debat sobre si es vol promocionar l’alcohol com a quelcom barat i assequible o no.
Certament, el debat sobre com cal abordar el consum d’alcohol en una festa popular és molt complicat i és un tema que tampoc vull abordar amb molta profunditat, ja que té mil matisos i punts de vista. Però sí que crec necessari apuntar que perquè una entitat autogestionada que pretén organitzar una alternativa a la festa major municipal pugui fer-ho, aquesta necessita recursos econòmics que malauradament, avui en dia depenen completament de la barra de nit.
Un altre problema amb què es troben moltes festes majors alternatives és la gestió de la seguretat de la festa. Per exemplificar aquesta problemàtica, posaré d’exemple el que ha passat a la festa major alternativa d’Igualada durant els darrers anys: L’horari de finalització de la festa organitzada per l’ajuntament és al voltant de les tres de la matinada mentre que l’alternativa segueix fins a les sis de la matinada, causant una onada de gent buscant festa, ja que a partir de certa hora de la nit la festa major alternativa és l’única opció de festa que té el jovent de la ciutat. Això provoca una sobresaturació de l’espai que sumat a l’estat d’embriaguesa de molts a aquelles hores ha arribat a provocar més d’un conflicte on hi hagués fet falta la presència de seguretat. Però aquí hi sorgeix el debat de com caldria organitzar aquesta seguretat, ja que contractar a vigilants de seguretat, és a dir, una despesa impossible d’assumir. Això deixa com a única opció gestionar-ho de manera interna amb totes les dificultats que comporta.
Finalment, una última problemàtica que es va posar en comú a la trobada de festes majors alternatives és la despolitització general que hi ha hagut en l’oferta musical els darrers anys. Aquest fet ha donat a lloc a situacions complicades on es requeria parar uns minuts la música per gestionar algun conflicte incompatible amb els estàndards ideològics de l’espai, i l’artista s’hi ha negat o ha fet com que això no anava amb ell. D’una banda, si bé és cert que la gran majoria d’artistes populars del panorama català no solen tindre posicionaments polítics per por de perdre públic, la realitat és que la gran majoria de festes majors alternatives no poden permetre’s aquests grups pel seu caixet, fet que obliga a anar a buscar artistes més petits. Personalment, penso que això obre les portes (i en certa manera obliga) a donar l’oportunitat a artistes emergents que tinguin un discurs polític marcat.
La realitat és que hi ha mil complicacions a l’hora d’organitzar una alternativa d’oci, però s’ha demostrat que per molt complicat que sigui, la voluntat de les joves organitzades és i ha de ser sempre més forta. En un món on s’acaba capitalitzant tot el nostre temps lliure, és crear espais alternatius on decidir com ha de ser el nostre oci és revolucionari.
Cesc Vidal
