Quan em pregunten on és el cor de Catalunya, només se m’acut una única opció, i és el Massís de Montserrat. És possible que la meva resposta estigui altament condicionada pel fet de ser montserratina de naixement i haver crescut sota la mirada i l’aixopluc d’aquesta serra tan especial. El cert és, però, que considero que és una resposta molt objectiva, i vull compartir les raons per les quals crec que Montserrat és un element únic, sigui culturalment, geològicament o paisatgísticament.
Crec que el primer que convindria és fer una aproximació a la serra en si, ja que és possible que no tothom la conegui o només hagi sentit el nom d’oïdes. El terme “Montserrat” deriva dels mots mont, és a dir, muntanya, i serrat, que fa referència a una serra o a una cadena muntanyosa, tot i que també s’atribueix el significat de serra a la forma tan característica dentada que presenta. Es troba ubicada a la Serralada Prelitoral catalana, concretament entre les comarques del Baix Llobregat (sector nord), el Bages i l’Anoia. Va ser constituïda com a parc natural l’any 1987, i allotja tres edificis religiosos: el monestir de Santa Maria de Montserrat, el monestir de Sant Benet i l’abadia de Santa Cecília de Montserrat, essent el primer el més rellevant per acollir escolanets i albergar la Mare de Déu de Montserrat, popularment coneguda com la Moreneta.
A banda del vessant cultural, una de les coses més desconegudes, però que més m’agrada d’aquest monument natural és el seu origen, la seva formació geològica, ja que es remunta a uns quants milions d’anys enrere, quan l’actual placa ibèrica es trobava enfonsada sota un mar, el mar de Tetis. Per no complicar-me amb termes específics i fer l’explicació tan lleugera com sigui possible, només diré que la responsable que el massís de Montserrat emergís de les aigües marines va ser la coneguda com a orogènia alpina, és a dir, el xoc entre les plaques africana i eurasiàtica que va provocar un plegament massiu al llarg de tot el continent i que va crear molts accidents geològics importants com els Pirineus o l’Himàlaia ja fa uns 55-45 milions d’anys aproximadament.
Així doncs, abans d’aquesta orogènia, el conjunt del territori català estava enfonsat, ja que l’envoltava una serralada molt elevada, just on avui es troba la depressió litoral catalana. En poques paraules, cal imaginar-se un mar interior, el qual tenia nombrosos deltes i fons marins (l’actual zona de la depressió central, altament salina) envoltat per nombroses muntanyes que aportaven una gran quantitat de sediments. Montserrat va ser formada per una d’aquestes conques endorreiques, la qual anava acumulant sediments al fons que s’anaven compactant fins a crear les pudingues, el conglomerat calcari que conforma avui en dia quasi tot el massís.
Tot plegat, es pot dir que abans de la creació de Montserrat, la muntanya era un bloc de conglomerat emergit on s’hi va crear un sistema de diàclasis (fractures). A poc a poc l’aigua va circulant entre aquestes diàclasis, que tant poden ser horitzontals com verticals, les quals s’eixamplen amb processos de gelifracció i es dissolen mitjançant un procés d’erosió química anomenat carstificació –-la dissolució resultat del procés de mescla de l’oxigen i l’hidrogen–. Finalment, els cantells es van arrodonint amb el pas dels anys i es crea el relleu d’agulles.
De vegades costa imaginar-se tot el procés a escala humana, però aquesta forma tan peculiar és el resultat del pas de milions d’anys. No és estrany que amb un relleu tan característic i poc vist els humans volguéssim deixar la nostra petjada i crear part de la nostra història. De fet, la història antròpica es remunta milers d’anys enrere fins a l’actualitat. En l’actual Collbató hi ha indicis de la presència de pobles neolítics a la falda de la muntanya, i durant l’edat mitjana ja va començar la trajectòria més religiosa amb la fundació del monestir al segle XI.
Montserrat també ha estat la protagonista de diversos esdeveniments històrics i l’objecte d’estudi i admiració de diverses personalitats de la cultura catalana. El 1811 va ser l’escenari de la coneguda com a Batalla de Montserrat, una de les moltes batalles de la Guerra del Francès, on els miquelets –soldats de la resistència– van esquivar els atacs de l’exèrcit napoleònic gràcies a l’orografia i la coneixença del terreny. Arran d’aquesta batalla es va crear una de les històries més sonades de resistència catalana contra l’exèrcit francès: el Timbaler del Bruc.
Ja enfocats en la història més recent, Montserrat també ha estat espai de refugi de nombrosos republicans durant la Guerra Civil Espanyola, i convertint-se en un hospital militar, una biblioteca i la impremta de l’exèrcit republicà, va esdevenir un enclavament de resistència antifranquista. Més tard, un cop acabada la guerra i restablert el monestir com a residència dels monjos, Heinrich Himmler hi va fer una visita per buscar el famós Sant Grial tot i que, sorpresa, no el va trobar.
Avui en dia, Montserrat ha esdevingut un emblema del catalanisme, i és un gran atractiu turístic. En l’àmbit cultural, es pot visitar l’abadia i la Moreneta, fer una ofrena amb una espelma, escoltar l’himne de la muntanya, el virolai, cantat per escolanets –un dels corals de nens més famós del món– o visitar el museu amb obres d’art de grans artistes. Tanmateix, Montserrat també ofereix diferents activitats lúdiques, que inclouen l’escalada, l’albirament d’animals o el senderisme.
Com a algú que s’ha proposat descobrir i realitzar tots els itineraris que travessin, encerclin o incloguin aquesta muntanya, faré una recomanació dels itineraris que considero imprescindibles per admirar la bellesa de la morfologia de les agulles, la vegetació –endèmica en alguns casos– o, amb sort, la fauna que gaudeix aquest ambient.
- Monistrol de Montserrat – Santa Maria de Montserrat – Funicular de Sant Joan – Pic de Sant Jeroni
Es tracta d’una ascensió des del poble de Monistrol pel camí de les Aigües i la denominada drecera dels Tres Quarts, fins a arribar al monestir, per seguir l’ascensió pel camí que voreja el funicular de Sant Joan. Un cop allà, a través d’una canal, s’enllaça el camí de Sant Joan fins a pujar al pic de Sant Jeroni, el més alt de la muntanya.
- Collbató – Santa Maria de Montserrat – Monistrol
Sortint del municipi de Collbató, s’agafa el camí de les Bateries fins a arribar al monestir, amb la possibilitat de sortir de Monistrol un altre cop o desfer el camí d’anada.
- Can Maçana – Roca Foradada – Refugi Vicenç Barbé – Can Maçana
En aquest itinerari se surt des de Can Maçana, prop del Bruc, per pujar per la pista que duu a la Roca Foradada, creuar el refugi, passar per l’esplèndida regió de les Agulles i finalment tornar a Can Maçana.
- Santa Cecília – Santa Maria de Montserrat – Pla dels Ocellets – Sant Jeroni
Sortint des de Santa Cecília, s’agafa el camí indicat del GR fins a arribar pel camí de l’Àngel a la plaça de la creu, al monestir. Aquest cop, per pujar a Sant Jeroni s’agafa el camí dels Francesos, passant pel pla dels ocellets i enllaçant finalment amb el camí de Sant Joan el qual, tot travessant un sistema d’agulles impressionant, arriba al cim de Sant Jeroni. La baixada és la mateixa.
Aquestes són només unes poques opcions de les desenes que ofereix el parc, i que a la pàgina web www.totmontserrat.cat ofereix un ventall d’itineraris, rutes i travessies molt interessants que recomano fer del tot.
Podria afegir moltes més dades curioses i es podrien descobrir molts més indrets d’aquesta gran desconeguda per tants, però crec que amb aquest petit tast queda més que demostrat –encara que només sigui sota el meu parer– que Montserrat és el cor de Catalunya i que a Montserrat s’hi troba el meu cor.
Raquel Gómez Membrado