/Ni una, ni dues: la triple jornada laboral de les dones

Ni una, ni dues: la triple jornada laboral de les dones

Quan les dones de les societats urbanes industrialitzades es van incorporar al mercat laboral, un fet que va representar un pas cabdal per aconseguir la seva emancipació, no va venir de la mà de la implicació dels homes al treball de cures i domèstic. Això ha provocat que, avui dia, la majoria de les dones duen a terme el treball productiu, socialment reconegut i remunerat, i, alhora, la major part del treball reproductiu, que engloba les cures i el desenvolupament de la vida, un treball que és invisible i no remunerat. Quan això succeeix, parlem de la doble jornada laboral.

Segons l’Organització Internacional del Treball, les dones duen a terme el 76,2% del treball reproductiu no remunerat, dedicant-li 3,2 vegades més temps que els homes. Actualment no hi ha cap país del món que tingui un repartiment igualitari de la feina reproductiva entre homes i dones.

Els diferents treballs tenen lloc en diferents espais, dividits d’acord al model patriarcal en el qual vivim, i el seu accés sempre ha estat condicionat pel fet de ser home o dona, al marge de les aspiracions, capacitats o habilitats de les persones.
Així, trobem que el treball productiu es desenvolupa a l’esfera publica, l’espai on succeeix la vida social, política, econòmica i laboral i, evidentment, un espai històricament reservat als homes. En canvi, el treball reproductiu es duu a terme a l’esfera domèstica, invisible per la societat i atribuïda a les dones, mantenint-les apartades dels individus que no formin part de la vida personal.

Existeix també, però, l’esfera privada, un espai de temps veritablement privat on els individus reflexionen, prenen decisions, es relaxen. Un espai que et pertany a tu i només a tu. Podria semblar que aquest espai és igual per a totes les persones, però en realitat és una dimensió que pertany principalment als homes, ja que, en el cas de les dones, el treball reproductiu absorbeix tot el temps que hauria d’estar destinat al culte de l’individu en si mateix.

El concepte de la triple jornada apareix a principis de segle a l’Amèrica Llatina com una reivindicació del pes de les dones a la societat; les dones duien i duen a terme una tasca imprescindible en tota mena d’associacions de tipus social. Aquesta última activitat, de caràcter reproductiu, suposa una enorme inversió de temps i esforços durant els moments pertanyents a l’espai privat, però sense la seva implicació les associacions, claus per la millora del benestar social, no hagueren prosperat, de manera que destinaven els temps que els hi correspondria a elles a les seves comunitats. És a dir, cada dia realitzaven tres jornades laborals.

Certament, les persones haurien de disposar del temps necessari per dur a terme les activitats pròpies de cadascun dels tres espais cada dia, però en realitat només els homes ho poden fer. En el cas de les dones l’espai domèstic roba l’espai privat, i a vegades fins i tot l’espai públic, conduint les dones a acceptar treballs de jornada parcial, demanar reduccions de jornada o, fins i tot, rebutjant feines o ascensos. Això comporta remuneracions més baixes i discriminació salarial i laboral, les principals causes de la precarització laboral femenina a Europa.

A més a més, la pèrdua de l’espai privat i la sobrecàrrega de feina provoquen greus problemes en termes de salut física, psíquica i emocional a les dones: ansietat, insomni, depressió, estrès, hipertensió, migranya, trastorns digestius o dismenorrea, entre d’altres, són problemes habituals que en deriven, i afecten terriblement a la qualitat de vida de les dones.

Veiem clarament com el sistema capitalista patriarcal ens intenta derrotar i arrancar-nos tots els nostres espais. Cada cop que avancem, crea nous problemes per a nosaltres. Però per moltes traves que ens posi, mai ens podrà parar. Som bruixes, som guerreres, som llavor, som poderoses i som imparables.

Endavant companyes!

Paula Quílez Relaño