Star Trek, obra del recordat Gene Roddenberry, sempre ha estat sinònim de mirar cap al futur amb els ulls del progrés

“-El futur és una mica diferent a la realitat que coneixes. Els diners no existeixen al Segle XXIV.
-No hi ha diners? Llavors com et paguen?
-L’acumulació de riqueses ja no és la força motriu de les nostres vides. Treballem per a millorar-nos a nosaltres mateixos i a la resta de la humanitat.”

Amb aquest diàleg de la pel·lícula d’Star Trek Primer Contacte entre en Jean Luc Picard, mític capità de la Flota Estel·lar i la Lily, una buscavides de mitjans del segle XXI, es descriu una pinzellada de la visió d’Star Trek i els seus autors sobre el futur.

Star Trek, obra del recordat Gene Roddenberry, sempre ha estat sinònim de mirar cap al futur amb els ulls del progrés. Només cal veure la primera sèrie de la saga, l’Star Trek amb Kirk i Spock: en una obra produïda a mitjans dels 60, en plena Guerra Freda, en plena lluita de la comunitat negra dels EEUU per la conquesta de drets; la tripulació de l’Enterprise estava dirigida per un nord-americà, un alienígena, un xinès, una dona negra, un rus i un escocès. Tots treballant en pro d’una humanitat unida i fins i tot aliada amb altres cultures alienígenes.

En aquesta sèrie també es va donar el primer petó interracial de la història televisiva (el famós petó entre la tinent Uhura i el Capità Kirk), un dels primers petons lèsbics de la televisió (entre la comandant Jax i Lenara Kahn), o més recentment la normalització de les relacions LGTB a la nova sèrie Discovery (la relació amorosa entre els casats tinent Stamets i Culber o la bisexualitat de la comandant Michael Burnham). Si bé no podem destacar-ho en la sèrie original, també podem observar el rol creixent de les dones a cada sèrie, com la tinent Yar, cap de Seguretat de la nova Enterprise, la Major Kira o la comandant Dax a DS9, les capitanes Janeway o Georgiou…

Com es va describint a les noves sèries, la humanitat és una espècie que ha deixat enrere la guerra, la fam, la pobresa i les classes socials. Star Trek representa una utopia que ha inspirat a moltes persones, en especial científics. De fet, hi ha un documental (The Truth is in the Stars, 2017) on William Shatner, actor que encarna al capità Kirk, entrevista diversos científics com ara Neil deGrasse Tyson (conegut divulgador científic amb el programa Cosmos), David Suzuki, Michio Kaku o fins i tot Stephen Hawking, a més de diferents personalitats del món de la cultura com Ben Stiller, Seth McFarlane (creador de Family Guy) o Whoopi Goldberg; tractant, entre altres coses, la inspiració mutua entre la ciència i Star Trek.

La humanitat, a Star Trek, és una espècie d’exploradors i de diplomàtics, sempre en la cerca de noves cultures, civilitzacions i descobriments científics i culturals. Treballa en pro de la pau, la cooperació i el progrés a la Federació Unida de Planetes juntament amb centenars d’altres espècies humanoides. Només empra la violència en defensa pròpia o en cas d’urgent necessitat, i sempre s’ofereix com a mediadora en conflictes diplomàtics entre altres espècies.

El camí que la humanitat ha dut a terme per a assolir aquestes utòpiques fites és on més podem discernir de la sèrie o valorar que es tracta de ficció: la humanitat, esmicolada per una devastadora III Guerra Mundial, comença a treballar plegada després del Primer Contacte entre humans i vulcanians l’any 2063 a l’adonar-se que no són la única espècie intel·ligent a l’univers i que hi ha nous reptes i nous perills a l’espai exterior.

Hem d’esperar a que els vulcanians ens vinguin a visitar per a construir la utopia comunista? O potser hem de plantar la llavor de l’utopia avui mateix, organitzar-nos i lluitar pel socialisme per tal d’unir la humanitat, caminar cap a la utopia i ser nosaltres qui anem a visitar als vulcanians, a més d’arribar on cap ésser humà ha arribat?

Julio J