Nascuda el 27 d’abril de 1759 a Londres, Mary Wollstonecraft va ser una importantíssima autora i filòsofa. Va escriure, entre altres, novel·les, assajos i un llibre infantil. Destaca però, entre la seva bibliografia, l’obra Vindicació dels drets de la dona, que va escriure amb 34 anys i que va suposar un autèntic èxit del moment. En ell plantejava que les dones, lluny de la idea predominant del moment, no eren inferiors als homes sinó que només ho semblava perquè no se les educava de la mateixa forma.

La vida de Wollstonecraft va estar marcada des de ben jove per la inestabilitat. Tot i provenir d’una família relativament benestant, el seu pare va dilapidar el seu capital en projectes especulatius fracassats i van haver de traslladar-se de casa de forma constant. A més, la situació va empitjorar tant que el seu pare la va obligar a gastar part de l’herència que li tocava.

Durant la seva adolescència va rebre classes del pare de la seva millor amiga, Jane Arden, un filòsof i científic. Wollstonecraft gaudia moltíssim de l’ambient culte i intel·lectual de la família Arden i també de la companyia de la Jane. La seva amistat però, no era una relació gaire equilibrada, ja que Wollstonecraft reconeixia ser molt possessiva i tenir un concepte romàntic de l’amistat, fet que no acaba d’aclarir els seus sentiments reals per Jane Arden.

De forma similar establirà una intensa relació d’amistat amb Fanny Blood, una noia amb la qual va muntar una escola i va fer plans per viure juntes, però que no van arribar a bon port, ja que Blood es va acabar casant. No obstant van seguir unides fins la mort de Blood durant el naixement del seu fill.

Wollstonecraft defensarà durant tota la seva vida l’emancipació econòmica de les dones respecte dels homes, segurament influenciada per les seves experiències amb  les seves amigues i també amb el seu pare, un maltractador alcohòlic, així com amb la seva germana Eliza, a la que va convèncer de deixar el seu marit i el seu fill després d’haver patit una forta depressió. Eliza va aconseguir alliberar-se, però amb el cost d’una vida de marginació i feines precàries malgrat provenir d’una família de classe mitjana.

Així, Wollstonecraft centrarà la seva obra a defensar la noció que les dones són iguals als homes als ulls de Déu i que, per tant, son tan capaces com ells de pensar i viure racionalment. Així mateix, la igualtat davant Déu implicaria que els homes (i ja no només les dones) havien de ser pudorosos i respectar la santedat del matrimoni.

Així mateix defensarà la mateixa educació per a homes i dones, per tal que les dones puguin arribar al seu màxim potencial, en comptes de centrar-se només en la seva pròpia bellesa.

La seva primera obra obertament política, Vindicació dels drets de l’home, serà una crítica a l’obra d’Edmund Burke, Reflexions sobre la Revolució Francesa, assenyalant el seu conservadorisme i la seva denúncia als “horrors” viscuts per Maria Antonieta mentre ignorava el patiment de les dones de classe baixa que només volien viure una mica millor.

Com deia al principi, la seva obra més popular és Vindicació dels drets de la dona, publicada l’any 1792. És una obra que barreja estils, és un tractat polític, una guia de comportament i també un tractat educatiu. És aquí on Wollstonecraft fa les seves aportacions principals a la qüestió de la igualtat d’homes i dones i a la necessitat de que les dones rebin una educació com la dels homes per poder contribuir al desenvolupament de la societat.

La justificació de la necessitat d’aquesta educació per a les dones és certament conservadora, ja que es presenta com a necessària sempre per a beneficiar als homes, perquè tinguin una companya amb qui poder debatre i tractar els temes importants de la vida o per tal d’enfortir el matrimoni com a base de la societat. A més a més, tot i que defensava una educació igual per a homes i dones, no la defensava per a rics i pobres, i considerava que a partir dels 9 anys els nens i nenes de classe baixa havien de ser separats, ja que estaven destinats a treballs manuals i no al treball intel·lectual.

A més a més, també defensava el pudor sexual de les dones, ja que creia que el desig femení podia incitar la lascívia masculina i per tant, fer bones les crítiques dels conservadors que argumentaven que aquesta era una de les raons per les quals les dones havien d’ésser sotmeses als homes. És un element que contrasta amb la vida de Wollstonecraft, que uns anys abans de l’escriptura del llibre havia mantingut una relació amb Henry Fuseli, un home casat, i fins i tot havia proposat a la seva dona viure els tres junts mantenint la seva relació. A més, posteriorment a l’escriptura del llibre,  mantindrà una relació amb Gilbert Imlay, amb qui no es va casar mai i va tenir una filla.

Durant la vida de Wollstonecraft, la seva obra va ser rebuda amb bons ulls pel públic i els crítics. Tenia elements rupturistes com la qüestió de la igualtat natural d’homes i dones davant Déu, però també mantenia i defensava elements conservadors del moment, com el matrimoni i que les dones mantinguessin un estil de vida virtuós. Va ser però, amb la publicació de les seves memòries l’any 1798 quan es va canviar la percepció de Wollstonecraft. La seva vida poc ortodoxa, especialment el fet d’haver tingut una filla fora del matrimoni, van desprestigiar-la davant del món i no va ser fins que el moviment feminista va sorgir amb força durant els 70 i 80 del s.XX que no es va començar a recuperar la seva figura.

A propòsit d’aquest fet, hi ha hagut tot un debat sobre si considerar a Mary Wollstonecraft una autora feminista. Aquells que defensen que no, ho argumenten dient que es tracta d’una autora que va escriure més de cent anys abans de la creació de les paraules feminisme i feminista i del sorgiment de moviments com el sufragisme, un dels primers moviments organitzats en pro de la igualtat de la dona en la societat. A més, cal tenir en compte que Wollstonecraft mai va parlar del sufragi femení. No obstant, dins del seu context,  i entenent com a “feminisme” tot un conjunt ample d’idees i doctrines que busquen la llibertat social i econòmica de la dona i la seva igualtat legal a l’home en major o menor grau, crec que no és agosarat considerar Wollstonecraft una de les primeres filòsofes i intel·lectuals feministes.

Xavi Pizarro Homs