Qualsevol de nosaltres sap que els sous valen cada vegada menys. Si apugen, ho fan tímidament. En canvi, la pujada dels preus és desenfrenada. Ens trobem en un clar retrocés del que és la lluita de classes en els contextos de Catalunya i de l’estat espanyol. Això es fa encara més evident quan sentim per les notícies que les empreses assoleixen beneficis rècord cada any que passa. Ells guanyen perquè nosaltres perdem. Per aquest motiu, és absolutament necessari un projecte que aglutini la classe treballadora amb un clar objectiu immediat: recuperar terreny en la lluita de classes.

En el context actual, aquest projecte és la vaga general, la necessitat de la qual ha fet néixer la «Plataforma per una feina i una casa dignes» (parlarem del nom més endavant) amb el lema «Ens costa la vida». Els seus impulsors són la CGT, la CNT, la COS, la IAC, CO.BAS i Solidaritat Obrera de part del sindicalisme laboral, però també els sindicats d’habitatge com la COSHAC, el Sindicat de Llogateres i el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya. Perquè organitzar una vaga general amb els sindicats d’habitatge és entendre l’expressió de la lluita de classes el 2026. No només vivim el conflicte de classes amb la violència dels nostres sous, els nostres drets i les nostres condicions a la feina, sinó també quan la burgesia es dedica a especular amb els pisos que haurien de ser per viure-hi. A més, el moviment de l’habitatge és, avui dia, el front que més mobilització organitzada ha pogut construir en les últimes dècades, la qual cosa demostra la voluntat de les masses de combatre l’arrel del conflicte de l’habitatge, que és el sistema mercantil i la propietat privada.

Ara es tracta de fer veure a les masses que, efectivament, poden canviar la realitat de la qual formen part. Es tracta que les masses esdevinguin subjecte polític a través de la seva pròpia acció transformadora. Les demandes inicials ja estan establertes, però es podran puntualitzar a mesura que vagi avançant el procés organitzatiu. En l’àmbit laboral, la implementació de la jornada laboral de 35 hores setmanals i la prohibició de les hores extraordinàries estructurals, l’augment de l’SMI i les pensions mínimes fins als 1.500 € i la vinculació de l’augment dels salaris a l’IPC. En l’habitatge, la baixada per llei dels preus de lloguer, estabilitat residencial, la fi de l’especulació i l’acaparament i drets sindicals en l’habitatge. Aquestes són mesures que pretenen, a més de reconèixer el paper del sindicalisme de l’habitatge com a interlocutor, recuperar el terreny perdut amb l’ofensiva burgesa dels últims anys, sostinguda per l’estat capitalista sense cap mena d’obstacle des de la caiguda d’allò que s’anomenava el camp socialista. Però, com dèiem abans, la vaga general va molt més enllà de la pretensió reformista: és un projecte d’autoreconeixement de la classe treballadora com a veritable factor determinant pel capitalisme.

Sabem molt bé que una vaga general no es convoca i prou, sinó que s’organitza i es treballa. És per això que, durant els dotze mesos vinents, es desplegarà una feina d’arrelament a tots els punts del territori català i de l’estat espanyol per tal d’aconseguir una forta xarxa de centres de treball, barris i pobles que s’adhereixin a la vaga. El projecte ja s’ha presentat a la premsa i s’han fet assemblees territorials que han donat lloc a la primera mobilització de la plataforma: la macroenquesta del 6 de juny. La idea és que 1.000 voluntàries surtin al carrer per tot Catalunya a fer un estudi de la situació i la voluntat concreta de la classe treballadora catalana a cada punt del país.

La vaga general pròximament prevista arriba en un punt decisiu de la crisi del sindicalisme català, espanyol i global. La idea —aplicada sobretot des de CCOO i UGT— que els sindicats són organismes deslligats del treballador per donar assistència i assessorament com a servei ha desmobilitzat el moviment obrer, tot servint als interessos de la classe dominant. Com a resultat, la burgesia ha pogut establir la conciliació de classes com a funció fonamental del sindicalisme subvencionat. Sent aquesta la ideologia dominant, l’acord firmat per CCOO i UGT en l’àmbit de l’educació es presenta com a traïció, quan no és més que una jugada ben meditada que ha tingut en compte la correlació de forces que donava en aquell moment un gran marge de maniobra a l’estat burgès. Així mateix, aquest episodi s’ha sumat al desencantament acumulat durant dècades, i pot haver estat un punt d’inflexió.

Però la vaga general ens portarà «una feina i una casa dignes», com indica el nom de la plataforma que la impulsa? D’entrada, no. Això és perquè, si parlem de treball assalariat, no hi ha dignitat que puguem tenir, independentment de les condicions. No hi ha dignitat en estar privades del fruit del nostre treball, alienades del fet de ser nosaltres mateixes les constructores de la societat. Justament per això, doncs, fem vaga. Perquè volem autorealitzar-nos com la classe que fa moure el món. Ara, però, no el mourem pas per continuar enriquint una minoria, sinó per avançar en el nostre projecte. Per demostrar que tenim la força per plantar cara a la classe explotadora i adonar-nos que, un dia, podrem acabar amb ella.

 

Va fent falta ja una vaga, una vaga

Va fent falta ja una vaga general!

I, a més a més, una vaga, una vaga

I, a més a més, una vaga de lloguers!

 

Consulteu el manifest de la plataforma a https://enscostalavida.org/manifest/

 

Jade