La relació entre capitalisme, treball i gènere és des de fa temps una preocupació central tant de la teoria marxista com de la teoria feminista. Mentre que el marxisme clàssic se centra en el treball productiu, les teòriques feministes argumenten que el treball reproductiu és un mecanisme central, sovint subestimat, de la reproducció social. Dins d’aquests debats, el fenomen de la prostitució es presenta com un cas analíticament difícil de classificar i sovint controvertit. Mentre alguns autors defineixen la prostitució com a treball, altres argumenten que es tracta d’explotació. Tanmateix, fins a quin punt es pot entendre la prostitució, dins d’un marc marxista, com una forma de treball reproductiu commodificat?
Karl Marx distingia entre formes productives i reproductives del treball. En aquest context, hi ha tres conceptes fonamentals per a la seva argumentació que són: mercaderia, força de treball com a mercaderia i plusvàlua. Marx defineix la mercaderia com un objecte exterior que, per les seves propietats, satisfà necessitats humanes d’algun tipus. La mercaderia no es produeix per a l’ús propi, sinó per a l’intercanvi amb altres, pel qual adquireix una utilitat social.
La mercaderia consta de dos factors: el valor d’ús i el valor de canvi. El valor d’ús descriu el benefici pràctic d’un bé, per exemple la satisfacció d’una necessitat bàsica. El valor de canvi s’expressa en un valor, per exemple en forma de diners, roba o treball. Aquest serveix per fer comparable el valor de diferents mercaderies i, així, fer-les intercanviables.
Una forma especial de mercaderia és la força de treball. En el capitalisme, els treballadors no es venen a si mateixos, és a dir, no venen el seu cos, sinó la seva capacitat de treball. Aquesta capacitat de treball esdevé mercaderia i s’anomena força de treball com a mercaderia. Per poder trobar-la en el mercat, s’han de complir dues condicions: en primer lloc, la força de treball ha de poder ser oferta pel posseïdor de la capacitat de treball, és a dir, ha de poder decidir lliurement sobre ella. En segon lloc, el posseïdor de la força de treball no ha de disposar d’accés als mitjans de producció, perquè existeixi la necessitat de vendre la força de treball com a mercaderia.
Com en qualsevol altra mercaderia, en la força de treball com a mercaderia també s’inclou tant un valor d’ús com un de canvi. El valor d’ús de la força de treball com a mercaderia es compon dels costos de la pròpia reproducció. El compliment de totes les necessitats bàsiques pagables, com per exemple aliments, roba i habitatge, que són necessàries per assegurar la supervivència dels treballadors. El salari representa, doncs, el preu que s’ha de pagar per la reproducció de la força de treball com a mercaderia. El valor de canvi de la força de treball com a mercaderia, en canvi, consisteix en poder produir plusvàlua.
La plusvàlua sorgeix de la diferència entre el valor de la força de treball com a mercaderia i el valor que aquesta genera en el procés de producció. La jornada laboral es pot dividir, doncs, en dues categories. D’una banda, en el temps de treball necessari per produir mercaderies i que permet rebre un salari per a la reproducció de la força de treball. D’altra banda, la creació de plusvàlua per al propietari dels mitjans de producció. En la generació constant de plusvàlua rau la capacitat de competència i la possibilitat de creixement de les empreses capitalistes.
En l’anàlisi de la plusvàlua es pot reconèixer que aquesta pressuposa la reproducció de la força de treball. «Donada l’existència de l’individu, la producció de la força de treball consisteix en la seva pròpia reproducció o conservació. Per a la seva conservació, l’individu viu necessita una certa suma de mitjans de subsistència», deia Marx. Precisament aquí és on s’orgeix la crítica marxista-feminista.
El treball reproductiu té lloc fora de l’esfera econòmica del treball assalariat i serveix per a la renovació i el manteniment de la capacitat de treball de la classe treballadora. Per aquest motiu, el treball reproductiu constitueix una condició central per al funcionament de les estructures socials capitalistes.
Les teòriques marxista-feministes van apel·lar a ampliar la teoria marxista de la reproducció social i convertir-la en la base d’una teoria feminista que es concentri en una redefinició del treball domèstic com una activitat que produeix força de treball, i que com a tal representa una condició central de la producció capitalista i de l’acumulació de riquesa.
L’aportació de Vogel a la comprensió marxiana dels «processos del manteniment diari i de la renovació a llarg termini», va ser distingir tres tipus de processos que són determinants per a la reproducció de la força de treball. En primer lloc, les activitats quotidianes que condueixen a la renovació de la força de treball, és a dir, restablir la seva energia per al següent dia de treball. En segon lloc, les activitats que contribueixen al manteniment dels membres de la classe no aptes per treballar. I en tercer lloc, l’activitat de substituir forces de treball que ja no són aptes per treballar o que han mort, és a dir, el fet de donar a llum noves forces de treball. El treball reproductiu comprèn, doncs, tres processos: renovar, mantenir i substituir.
En l’àmbit quotidià, el treball reproductiu inclou activitats com cuinar, netejar, cures i suport emocional. Tanmateix, el «treball sexual», tal com Federici descriu la satisfacció sexual dels treballadors dins de l’entorn domèstic, forma part del treball reproductiu quotidià, ja que «com a mínim per als homes era la vàlvula de seguretat per poder descarregar les tensions que s’acumulaven durant la jornada laboral, i això era tant més indispensable perquè durant molt de temps el sexe va ser un dels pocs plaers que se’ls concedia.» A un nivell més aviat a llarg termini, inclou el fet de donar a llum, educar i socialitzar futures forces de treball. Aquests nivells es troben fora de l’esfera de producció, és a dir, de l’esfera salarial; sovint es duen a terme en l’esfera privada domèstica. Encara que, des d’un punt de vista teòric, la reproducció de la força de treball no està vinculada al gènere ni a l’esfera privada domèstica, «la majoria de formes en què s’organitza la reproducció de la força de treball (…) es basen en relacions entre dones i homes fonamentades en la sexualitat i el parentiu.»
La perspectiva marxista-feminista deixa clar que l’esfera de la producció i l’esfera de la reproducció no es poden separar l’una de l’altra. Més aviat, es fa evident que les dues esferes estan estretament connectades i no es poden considerar de manera independent.
Per delimitar el fenomen de la prostitució, aquest article se centra en la forma institucional de la prostitució (i.e. prostitució en bordells), deixant de banda tant la forma de prostitució forçada com el treball autònom en aquest sector. Així, la prostitució designa la venda d’actes sexuals, en què el propi cos es posa a disposició durant un temps determinat i en un lloc determinat a canvi de pagament.
El fenomen de la prostitució no és només una forma de treball, sinó que també té, entre altres, una funció reproductiva. El fenomen de la prostitució no consisteix exclusivament en l’oferta d’un acte sexual físic, sinó que també té aspectes psíquics. Així, la intimitat, la proximitat i la satisfacció sexual són components centrals del fenomen de la prostitució. Aquests components centrals estan estretament relacionats amb els components centrals del treball reproductiu. La sexualitat i les relacions emocionals contribueixen a la renovació de la força de treball. Això es pot justificar amb diversos arguments. D’una banda, el fenomen contribueix a l’estabilització psíquica dels treballadors, en tant que funciona com una mena de «vàlvula de seguretat» per poder descarregar les tensions del dur dia de treball. A més, el fenomen es pot entendre com a part de la restauració quotidiana, encara que la satisfacció sexual no pertanyi necessàriament a les mesures quotidianes de restauració, com cuinar, netejar, etc. Malgrat això, forma part de les activitats contínues que es poden considerar com a contribució a la renovació de la força de treball.
Els actes sexuals s’ofereixen a canvi de pagament i, per tant, estan integrats en relacions de mercat. Com a conseqüència, els actes sexuals comprables compleixen criteris centrals d’una mercaderia: d’una banda, l’acte sexual comprable té el factor de valor d’ús. Amb l’acte sexual comprable es satisfan necessitats, és a dir, és útil. D’altra banda, l’acte sexual comprable compleix el factor de valor de canvi, ja que es pot adquirir mitjançant una remuneració; s’expressa, doncs, en un valor en forma de diners i es pot comparar i intercanviar amb altres mercaderies. En conseqüència, l’acte sexual comprable es pot entendre com la mercaderia de la prostitució.
Aquesta perspectiva suggereix entendre la prostitució com a part de l’esfera de producció capitalista. Dins del fenomen de la prostitució, la prostituta ven el seu temps i les seves capacitats i els intercanvia per un salari. Així, el factor valor de canvi de la mercaderia força de treball és present en el fenomen de la prostitució. A més, la prostituta es troba dins d’un bordell en una relació laboral amb el propietari del bordell. Depèn, doncs, de la posada a disposició d’espais, infraestructures, així com de la comercialització de la mercaderia per part del propietari del bordell. Mentre que la prostituta posa a disposició la seva capacitat de treball, la persona propietària del bordell posa a disposició, a canvi, un salari així com els mitjans de producció. També el valor d’ús de la força de treball com a mercaderia és present per a la persona propietària del bordell: la prostituta treballa més del treball necessari per a la seva reproducció i, per tant, genera una plusvàlua per a la persona propietària del bordell.
Aquesta classificació, però, no és exempta de problemes. A diferència de moltes altres mercaderies, l’acte sexual està molt estretament vinculat amb el cos i amb una enorme intimitat de les prostitutes implicades. Mentre que en l’anàlisi marxista no és el cos mateix el que es posa a la venda, sinó la força de treball que li correspon, en la prostitució el focus es posa en la venda d’un acte corporal, és a dir, el cos mateix. Aquí, doncs, es difumina la frontera entre la venda de la força de treball i la venda del cos.
La commodificació, un concepte central per a la qüestió aquí plantejada, s’entén el «pas a la forma de mercaderia». Seguint Marx, la commodificació es pot definir amb més precisió com el procés de formació del caràcter de mercaderia de la força de treball humana, que permet al seu portador o propietari la seva venda temporal, és a dir, la cessió limitada en el temps a un tercer a canvi d’una remuneració. Activitats que tradicionalment s’atribueixen al treball reproductiu són transformades en una mercaderia. Així també en el cas del fenomen de la prostitució. Aquí, la intimitat i la sexualitat esdevenen mercaderies que es poden adquirir mitjançant l’intercanvi per pagament. D’aquesta manera, queden sotmeses a una lògica de mercat amb conseqüències de gran abast. D’una banda, s’integra una nova activitat en el mercat i s’amplia així l’àmbit de la producció capitalista. D’altra banda, això comporta un canvi en el significat de les activitats del treball reproductiu: aquestes ja no tenen lloc exclusivament en l’esfera privada i social, sinó que ara també estan sotmeses a criteris públics i econòmics.
Finalment, la prostitució no es pot classificar ni completament dins de l’esfera de la producció ni completament dins de l’esfera de la reproducció. En canvi, es poden trobar factors d’ambdues. En aquest context, el fenomen de la prostitució es pot entendre com una mena de treball reproductiu commodificat. En la prostitució, activitats inicialment no mercantilitzades es transformen en una relació d’intercanvi i es converteixen així en mercaderia. En la prostitució, activitats reproductives s’introdueixen en la lògica del mercat i d’elles en sorgeix una nova forma de mercaderia.
Tania Merino
Directora de la Revista Maig
Per saber-ne més:
Federici, Silvia (2021): Das Lohnpatriarchat: Texte zu Marxismus und Gender. Wien; Berlin: mandelbaum.
Marx, Karl (2025) {1872}: Das Kapital. Kritik der politischen Ökonomie. 12. Aufl. Hamburg: Nikol.
Vogel, Lise (2019): Marxismus und Frauenunterdrückung: auf dem Weg zu einer umfassenden Theorie. Münster: Unrast.
