Tanco una etapa molt important per a mi. Acabo el meu recorregut en la direcció política de la Joventut Comunista de Catalunya (JCC). Però no és un punt final, sinó un canvi de perspectiva. Deixar la responsabilitat de Secretaria General és una barreja entre la nostàlgia de qui ha crescut entre debats, reunions i fronts, i la felicitat de sentir que has format part d’una causa molt més gran i valuosa que una mateixa; sentir que tot el que has tingut l’oportunitat d’aprendre ho podràs aprofitar al Partit. No és un comiat personal, ja que, com he dit abans, és només un canvi de perspectiva; continuaré estant per totes les camarades de la Joventut que ho necessitin. És només una darrera reflexió sobre la importància i la força que pot tenir una Joventut Comunista avui en dia.
Com a escola de quadres de Comunistes de Catalunya, la nostra raó de ser és preparar les i els joves de la classe treballadora per a les batalles del present i del futur. Això ens exigeix el màxim compromís i aprofitar cada minut de militància per formar-nos teòricament i pràcticament. Ara bé, aquesta formació no es fa en la solitud d’una habitació llegint els clàssics. Es construeix en la interrelació diària i en la resolució conjunta dels dubtes de les camarades. Són les preguntes, les discussions de comitè i la reflexió col·lectiva les que construeixen el nostre teixit ideològic i ens fan créixer políticament. Per a la direcció d’una organització revolucionària, fer camí implica també entendre com guiar sense imposar. És de vital importància que la direcció sàpiga anar sempre un pas per davant, però mai dos, per no córrer el risc de desconnectar-nos de la base. És precisament el debat col·lectiu el que frena el sectarisme i evita errors perillosos.
Perquè aquest aprenentatge i maduració política siguin possibles, la JCC ha de continuar sent un espai segur on forjar-nos amb una premissa molt clara: aquí tothom és important i ningú és imprescindible. El projecte col·lectiu i l’organització sempre han d’estar per sobre de qualsevol individualitat o ego. En aquest camí, hem de perdre la por a l’error; l’única manera d’equivocar-se és devaluar la pràctica política a través de la inacció. Com a quadres en formació, hem de recordar que sempre és millor equivocar-se prenent una decisió pròpia i assumida, que no pas encertar o equivocar-se seguint cegament una decisió externa, ja que només la responsabilitat conscient ens ensenya a decidir. El que realment ens defineix com a comunistes és la capacitat d’acceptar aquests errors, fer autocrítica de manera honesta i utilitzar aquesta experiència per esdevenir millors quadres per a la classe obrera en el futur.
Finalment, la nostra militància diària ha de ser la prova indiscutible que un altre món és possible. No podem lluitar per una societat nova si reproduïm les lògiques insolidàries i competitives del capitalisme a l’interior de les nostres files. La Joventut Comunista té el deure de ser l’espai on assagem noves formes de relacionar-nos, basades en la fraternitat de classe, el respecte i el suport mutu. Hem de ser, aquí i ara, l’embrió dels valors i de l’alternativa real que volem per a la futura societat comunista.
Me’n vaig amb l’orgull de veure una organització viva i crítica, amb la il·lusió immensa de veure tantes cares joves noves que arriben amb ganes d’aprendre, de debatre i d’assumir el relleu. El Partit us necessita forts, preparats i, sobretot, organitzats. Gràcies per haver compartit camí, debats i trinxera. El futur ens pertany.
Visca la Joventut Comunista de Catalunya!
Visca la lluita de la classe treballadora!
Dana Sánchez Oussedik
Secretària General