Just quan començava una alba d’esperança amb la victòria sobre Macri, a Argentina, i l’alliberament de Lula da Silva, a Brasil, Amèrica Llatina torna a ser ferida a la terra de les llengües aymara, quechua i guaraní. Un cop d’urpa imperial des de l’Oruro i Potosí fins a Santa Cruz, des de Pando i El Alto fins a Tarija. 

Si, Amèrica Llatina plora sang pels nostres germans!

Xile sobreviu sota la repressió de Piñera, qui intenta retornar als temps de Pinochet; Brasil dol amb el govern del feixista de Bolsonaro, a qui no li importa la riquesa natural de l’Amazones i contempla passivament com es crema des de les seves arrels; i l’Equador torna a estar dins la maquinària de l’endeutament que representa el Fons Monetari Internacional i, cada vegada més, el seu poble es queixa de la brutalitat policial que empara Lenín Moreno. 

Ara, a Bolívia, a aquesta gran massa plurinacional de riques cultures indígenes, l’han desposseït de l’únic president – Evo Morales – que duu en el seu natural rostre la indiscutible imatge de l’indigenisme, la comunitat majoritària que arriba a sobrepassar el 60% de la població del país. 

La veritat és que l’imperialisme ianqui portava temps estudiant i coordinant la destitució d’Evo Morales, ja sigui per assassinat o per un intent de cop d’Estat que, finalment, han consumat. 

L’imperialisme ianqui ha sabut moure els seus fils. El cop d’Estat contra Evo ja venia macabrament pensat en els despatxos de la Casa Blanca. D’entre els coordinadors més rellevants, destaquen el Secretari d’Estat, Mike Pompeo, i el Secretari Assistent per a l’Hemisferi Occidental, Michael Kozak. Altres instigadors al corrent de tot, les gravacions telefòniques dels quals circulen per les xarxes socials com a proves de les maquinacions, són els legisladors Marco Rubio, Bob Menéndez i Ted Cruz, els quals van exercir d’enllaços directes amb els sectors de l’oligarquia boliviana. 

Ja ho va recalcar Evo Morales quan es va fer eco del proverbi llatinoamericà: “on únicament no hi ha cops d’Estat és a Estats Units, perquè no hi ha cap ambaixada d’Estats Units”. A Bolívia, però, l’ambaixada dels Estats Units ubicada a La Paz ha desenvolupat el seu rol de coordinadora entre els diversos actors del cop d’Estat i les oficines de Washington. 

El Ministeri de les Colònies ianqui, tal com sàviament va denominar Fidel Castro a l’Organització d’Estats Americans (OEA), també es va prestar com a instrument per tal de certificar “l’excusa” que facilitaria les accions que comportaria el cop: “irregularitats” en el procés electoral que li donà àmpliament i netament el triomf a Morales. Era tan evident el muntatge que ni tan sols la pròpia OEA, en el seu informe preliminar, es va atrevir a anomenar-lo frau. 

La falsedat resideix en que els “observadors” de l’OEA només van escrutar 333 actes electorals d’un total de 34551, és a dir, un 0.22% del total, i d’aquestes 333 actas, es van assenyalar “irregularitats” en només 76 de les actes, és a dir, un 23%. I aquest és el “motiu” pel qual se sanciona tot un procés electoral com a “frau”? Quin engany!

Els dos informes independents, un realitzat per l’investigador de ciències polítiques de la Universitat de Michigan, Walter Mebane (reconegut com un dels principals experts en frau electoral de el món) i l’altre pel Centre de Recerca en Economia i Política (CEPR tot un think tank que integren investigadors de diferents universitats d’Europa), van realitzar les seves investigacions basades tant en les dades de les actes i documents oficials dels comicis com en els documents de la pròpia OEA, i van desmuntar contundentment tota possible dubte “frau electoral”.

Certificant-, també, que va ser la premsa capitalista, aferrada a el guió imperialista, la que ràpidament es va sumar a la comparsa i va transformar el vocable “irregularitat” en “frau”, acusació que el propi Secretari General de la OEA, Luis Almagro, va vociferar en el seu compte de twitter (@Almagro_OEA2015), el 12 de Novembre, que sí que s’havia donat el cop d’Estat: “¿Cop d’estat a #Bolivia ? Sí. En el moment que van pretendre robar les eleccions de l’20 d’octubre i perpetuar a @evoespueblo en el poder. “

El secretari de l’OEA, qui suposadament ha de representar a les nacions de la seva organització, és qui ha exacerbat descaradament aquestes manipulacions que la premsa va fer rodar pels seus diferents mitjans. Fins i tot, plataformes com Twitter, que tant balbuceja combatre la falsedat, ha permès la creació de més de 68 mil comptes falsos per blanquejar el colpisme.

Per al capitalisme no importa la raó, l’objectiu era deixar el poble sense temps a la reacció, accelerar el caos per propiciar que la gesta colpista es fortifiqués, obrir les comportes dels grupuscles violents perquè juguessin el seu paper d’ovelletes innocents.

La policia també es va prestar a la gesta colpista, al retirar-se a les seves casernes per permetre el vandalisme i propiciar la imatge d’ingovernabilitat i “descontentament” de la qual la premsa es va alimentar per crear les seves mentides. I en aquesta fórmula també va ser un component decisiu la participació de l’exèrcit, que va acabar donant la urpada i empenyent el legítim president a dimitir i sortir de país per salvar la vida: així es va camuflar el cop d’Estat.

No va faltar el paper de l’oligarquia nacional, la qual va invertir en filtracions a organitzacions i moviments socials. L’oportunitat donada per la manca de lideratge governamental i la propaganda de la premsa capitalista contra Evo, va encoratjar els grupuscles violents, encapçalats per Carlos Mesa i Luis Fernando Camacho Vaca.

A la barbàrie no ha faltat la oposició de mercenaris i esbirros membres de bandes paramilitars que no va dubtar a portar endavant la cacera de líders socials de les comunitats indígenes simpatitzants amb el Moviment al Socialisme-Instrument Polític per la Sobirania dels Pobles (MAS-IPSP ).

Enfront de tanta barbàrie i amb la Bíblia a mà com a visa per cometre crims, una racista que creu amb la supremacia blanca, es va autoproclamar presidenta sense comptar amb els vots per a això. La senyora Jeanine Áñez es va posar la banda presidencial sota l’aprovació de l’Oncle Sam i, fins i tot, en les seves aparents funcions va aprovar el Decret 4078, donant llicència a l’exèrcit per a la repressió, l’abús i l’assassinat a tot manifestant que no combregui amb el colpisme .

La implicació dels EUA és tan evident, que el Cap de Negocis de l’Ambaixada d’aquest país a Bolívia, Bruce Williamson, va lliurar 1 milió de dòlars a cada cap militar que va recolzar el cop, entre ells a l’General Williams Kaliman, que ara viu als EUA per evitar qualsevol acte de justícia així com 500 mil dòlars a cada cap policial.

Les raons d’aquest magnicidi contra Bolívia són evidents. L’oligarquia i mitjana burgesia, racista per naturalesa, no perdona:

· Evo Morales li va donar veu i vot a la gran massa indígena, que abans estava oblidada, reprimida, explotada i sense drets.

· La gestió d’aquests 13 anys de gestió, on es va aconseguir pujar el PIB en un 347%, els beneficis s’invertissin en conquestes per al poble i no per a l’enriquiment particular d’uns pocs.

· Va reduir el nivell de deute extern d’un 52% del PIB a un 24%, facilitant una economia de creixement.

· Va reduir el nivell de pobresa extrema d’un 38% a l’17% i reduint la taxa d’atur de 8.1% a 4.2%. això va possibilitar que el 62% de la població aconseguís ingressos mitjans.

· Va reduir l’índex d’analfabetisme de l’22.7% a l’2.3%.

· Va augmentar el pressupost d’inversió en sanitat en un 173%, construint centenars de nous establiments d’atenció sanitària.

· Va donar justícia social, va prioritzar els drets de sectors més vulnerables de la societat que anteriorment havien estat oblidats.

· Va permetre la inclusió social i política dels pobles originaris i camperols; com de la mateixa manera es va apoderar el paper de la dona dins de l’escenari polític, ja que la meitat dels càrrecs públics van ser ocupats per dones, de les quals el 68% van ser indígenes.

· No va governar per a elits, sinó per al poble i juntament amb moviments socials.

· Amb tot això, Evo va sembrar l’esperança que sí que és possible construir una altra alternativa al capitalisme.

· Però l’espina que porta l’Oncle Sam i els seus còmplices de l’oligarquia, és que Evo va expulsar les Bases militars nord-americans que campejaven en aquest país, com també a la a Administració per al Control de Drogues (DEA segons sigles en anglès).

· Nacionalitzar els recursos naturals (gas i aigua entre d’altres), per posar-los en funció del benefici del poble.

Però, a més, l’imperialisme ianqui sap que Bolívia posseeix la major reserva de liti de la planeta, i aquest metall és de gran importància per al desenvolupament tecnològic d’equips que funcionen amb bateries, com per a la fabricació d’acer, en esmalts i lubricants i en la medicina

Les realitats que viuen Xile, Brasil, Hondures, Equador o Bolívia, són les conseqüències que la nostra Amèrica porta patint segles de intervencionismes, ingerències, cops d’Estat i enderrocaments forjats per transnacionals foranes imperialistes i amb el servei de les classes socials nacionals amb major poder econòmic

El Libertador Simón Bolívar va sentenciar en carta adreçada al Coronel Patricio Campbell, el 5 d’agost de 1829, que “els Estats Units semblen destinats per la Providència a infestar Amèrica de misèries en nom de la llibertat”, i no li va faltar veritat en això. El poble bolivià té la responsabilitat de defensar-se, perquè si no fa alguna cosa, perdrà totes les conquestes aconseguides en aquests 13 anys de govern d’Evo Morales.

És per això que segueixen vigents les paraules de José Martí, en el seu assaig La nostra Amèrica, La Revista Il·lustrada de Nova York 10 de gener de 1891: Ya no podemos ser el pueblo de hojas, que vive en el aire, con la copa cargada de flor, restallando o zumbando, según la acaricie el capricho de la luz, o la tundan y talen las tempestades; ¡los árboles se han de poner en fila, para que no pase el gigante de las siete leguas! Es la hora del recuento, y de la marcha unida, y hemos de andar en cuadro apretado, como la plata en las raíces de los Andes.”

Gustavo de la Torre Morales