El treball ha existit des del principi de les civilitzacions i procurava la supervivència de l’espècie a través de la caça, la recol·lecció i la cura dels altres, però no es té constància del concepte del treball més actual fins arribada la mitologia grega. De fet, el concepte més proper neix amb Hefest, un Déu que equivaldria a la imatge que tenim d’artesà, que es pintava en l’art com un home lleig i brut, en representació a la connotació negativa que tenia aleshores el treball. No va ser fins al s. XX després de la Reforma Protestant que la societat occidental va començar a idealitzar el treball fins a fer sonar la famosa frase “el treball dignifica”.
Tot i aquest “culte” al treball, les condicions sota les quals han hagut de viure o sobreviure les persones treballadores no han estat mai decents i tot i que durant la segona meitat del s. XIX van aparèixer les primeres lleis laborals davant la necessitat de posar límits i trobar acords entre qui tenia els mitjans de producció (patró) i qui posava la seva força de treball (classe obrera), mai van ser suficients. És per això que a Gran Bretanya van començar les primeres revoltes d’obrers organitzats, creant-se així, el 1833, el Great Consolidated Trade Union, considerat el primer sindicat.
Anys més tard ens trobem en la mateixa necessitat de continuar enfortint el sindicalisme per tal de reduir les conseqüències del sistema, com són l’explotació laboral, la temporalitat, la falta de conciliació, l’assetjament, la precarietat i un llarg etcètera de malestars amb els quals es troba la classe obrera i que tenim assumits com a normals dins del món laboral.
Això, sumat a un context actual de crisi internacional on, arran el conflicte entre Ucraïna i Rússia, els preus dels productes han augmentat notablement, el poble cada vegada està més ofegat i veu com se li escapa la vida entre factures i jornades laborals que no deixen descansar.
Com a militants de la Joventut Comunista de Catalunya sabem la importància d’incidir també en aquest front, no només per portar la nostra línia política al moviment sindicalista, sinó també per conscienciar al jovent de la necessitat de formar-ne part, per tal de crear una lluita col·lectiva i xarxa entre les persones treballadores. Sabem que els conflictes que vivim en els nostres centres de treball no són individuals i per això necessitem ajuntar-nos per poder parlar i compartir les problemàtiques i defensar els nostres drets. No passem per alt que tenim una cultura i una educació basades en el liberalisme, que promouen la meritocràcia, la competitivitat, l’esforç individual i la superació, i que, per tant, l’afinitat i la germanor ens manquen.
Tot i això, no podem perdre de vista la poca cultura sindicalista que tenim com a joves. Fa anys que els sindicats són vistos com a institucions més, que pacten amb partits o la patronal i que qui hi treballa són homes blancs de mitjana edat que porten tota la vida fent feina “de funcionari”. Així doncs, necessitem referents més joves, que apel·lin a un públic més jove i divers i que aquest pugui ser també partícip actiu dels moviments socials.
Per això des de la JCC apostem per construir un sindicalisme de classe que doni visibilitat a les persones joves i que ens situï al centre de la presa de decisions i dels espais de representació, com a única solució a aquest corrent amb la voluntat que en veure’ns representats veiem els sindicats com el nostre espai de lluita col·lectiva a la feina.
També considerem un element clau la formació tant específica per a negociar convenis i fer la lluita jurídica com la generalista que permeti que el conjunt de la joventut conegui quins són els seus drets i les eines que tenen per defensar-los, així defensem la incorporació d’aquesta matèria en el currículum formatiu dels estudis d’ESO amb la imposició d’una ratificació de la guia docent per part dels sindicats.
Finalment, trobem necessari establir un control sobre les empreses, que serveixi per evitar les excuses, molt acceptades socialment, per precaritzar la joventut: “és que estàs guanyant experiència”, “és que ara que ets jove no tens tantes despeses”. Així defensem la creació d’un observatori, format per sindicats, els consells de representació dels joves (com el CNJC i CJB) i per inspecció de treball que s’encarregui de fiscalitzar periòdicament la situació de les joves a la feina.
Els sindicats són el passat, però han de ser el futur, perquè si no perdrem les poques eines de lluita i organització col·lectiva que tenen capacitat de mantenir i, menys sovint del que ens agradaria, millorar els nostres drets.
Esperem que passeu un 1r de maig alegre i combatiu.
Àrea de Moviment Obrer de la Joventut Comunista de Catalunya
