El proper cap de setmana, el dissabte 13 i el diumenge 14 de novembre, celebrem la primera edició postpandèmica de l’Escola Ángel Rozas de joves sindicalistes. Una trobada molt esperada per la militància d’Acció Jove, després de dos anys sense haver pogut generar aquests espais de discussió, formació i cohesió dels joves del sindicat.
El darrer any 2020 va ser caòtic per a la societat catalana i per les organitzacions socials, entre ells els sindicats de classe. Vam haver de portar a terme una ràpida resposta per respondre a les problemàtiques socials i laborals que la classe treballadora va tenir davant el confinament, com els acomiadaments i la crisi socioeconòmica. Per una banda, la força dels treballs i dels sindicats com a garant dels nostres drets. Per l’altra, vam haver de repensar la nostra forma de treballar i organitzar-nos. Ja hem escoltat mil cops que el format telemàtic –a la feina, als estudis i a la militància– ha vingut per quedar-se. Ho vam veure amb el teletreball, però també amb les reunions de Zoom interminables quan encara els aforaments estaven restringits a poc més de cinc persones. Aquest model, però, no es pot mantenir sense posar a les treballadores al centre i tenint en compte la conciliació, la salut laboral i que no serveixi com a eina d’abaratir costos.
Com esmentem, aquesta vida telemàtica també s’ha arrelat en les nostres relacions militants i la feina sindical. La manca de presencialitat dificulta poder establir relacions de germanor i cohesionar els grups. És per això que valorem positivament poder celebrar aquesta XIX edició de l’Escola Ángel Rozas en un context de presencialitat total, a diferència de l’anterior que va haver de ser semipresencial i va mancar la cohesió de les jornades.
Aquesta Escola és la primera del nou mandat iniciat el darrer mes d’abril i, com a tal, té un punt rupturista i de novetat, tot i que es manté la tradició i la línia de les anteriors. L’objectiu de les jornades d’aquest cap de setmana és poder condensar en dos dies els principals debats que tenim com a joventut treballadora i poder cohesionar els nous grups de joves que han sorgit al sindicat. Volem que Acció Jove sigui un espai de militància i de transformació de les nostres condicions de vida i de treball. Repetim la idea que va sortir de la nostra Assemblea Nacional: el jovent no és només el futur del sindicat, sinó també el present. I com a presents, hem de mantenir-nos formades per ser conscients i combatives i no deixar que ens colin cap abús laboral. Aquesta importància a la nostra formació col·lectiva s’ha materialitzat aquest mandat en la creació d’una àrea de formació que s’encarrega de donar resposta a les nostres necessitats formatives. Aquesta voluntat d’aprendre és també una resposta a entendre on som, d’on venim, què fem i cap a on anem. Gràcies a una feina autocrítica i de consulta interna, vam destacar una sensació de mancança formativa en aspectes referents al sindicat i la seva actuació sociopolítica. Alhora, predisposició per part dels militants d’Acció Jove en seguir un recorregut formatiu tant des d’un vessant tècnic (referent a drets laborals i al dret sindical) com temàtica (història, organització i valors de CCOO Catalunya i Acció Jove). Per això s’ha presentat un pla de seminaris i formacions per part de l’Àrea de Formació, que veurà un protagonista mensual d’entre els dos vessants mencionats.
I per què l’Escola Ángel Rozas? L’Escola porta aquest nom en honor al sindicalista Ángel Rozas Serrano, que el 1964 va ser un dels fundadors de la Comissió Obrera Central de Barcelona, en la reunió celebrada a l’església de Sant Medir, en el barri de Sants. La seva activitat sindical va fer que el detinguessin el febrer de 1965, amb motiu de la convocatòria d’una manifestació pel lliurament de nou mil signatures reivindicant llibertat sindical, dret de vaga i dret de reunió i va comportar altres detencions posteriors. Anys més tard, el 1978, va ser triat membre de la CONC (Comissió Obrera Nacional de Catalunya) com a responsable de formació sindical, i posteriorment va ser nomenat president de la Comissió de Garanties. Des de fa anys es celebra anualment aquesta escola i es segueix amb legat formatiu tan important que ja van destacar sindicalistes com l’Ángel Rozas.
Com hem esmentat amb anterioritat, la pandèmia, com en molts altres aspectes, va dificultar la celebració de la passada edició de l’Escola de joves sindicalistes: va haver-se de posposar i replantejar completament. Amb reptes com l’aforament, les limitacions de desplaçament i la càrrega de feina per fer front a l’emergència, es va defensar igualment la importància de poder celebrar un espai històric i formatiu com aquest, tot i haver-lo d’adaptar als models d’acte permesos i canviants segons l’evolució pandèmica. Al novembre es va poder dur a terme una Escola en format reduït sota el lema “Erradiquem el virus de la precarietat!”, on joves de sectors molt afectats per la crisi en curs van poder compartir quines situacions havien viscut i quina era la seva realitat laboral. Un cop més va quedar clara la importància de la cohesió que neix d’un espai com aquest, i la necessitat de no perdre aquesta tradició en els anys següents.
Plantejar-se aquesta edició de l’escola no va ser feina fàcil. Com no caure en la repetició de formacions? Com fomentar una participació activa de les integrants d’Acció Jove? Vam optar, com a possible solució, per triar algunes de les àrees temàtiques que havien sigut les protagonistes de les resolucions presentades a l’Assemblea Nacional d’Acció Jove del passat abril. Aquestes són Noves Realitats del Treball, Medi Ambient, Feminisme i LGTBI, a les quals vam afegir una formació en relació amb l’àrea d’Acció Sindical, a causa de l’interès general demostrat per a aquesta branca i el seu contingut. Amb les branques temàtiques pensades, es van proposar i votar dins de l’òrgan competent per aprovar-les i així començar amb la següent fase organitzativa: pensada en el treball amb les àrees per proposar formacions i ponents. Acabat tot aquest procediment, el resultat és una Escola amb presència de membres de la CONC, professors experts en determinats temes, secretaris generals de diversos territoris, ponents externs i companys mateixos de la joventut sindical que participaran exponent. Parlarem de la llei d’estrangeria, de transició ecològica justa i exemples al territori, de plans d’igualtat i de la recent i encara viva lluita del riders, entre d’altres.
Alguns dels principals objectius d’aquest espai formatiu en el si d’Acció Jove és fomentar la participació d’aquelles joves que són al sindicat, però encara no hi participen, molts cops degut a no ser delegats o delegades a les respectives empreses, i fomentar la col·laboració entres les diverses àrees de treball establertes dins de l’organització del sindicat. De fet, aquestes no han de treballar només de manera independent amb els objectius marcats propis, sinó assolir una comunicació i coordinació transversal que sigui capaç de fer a totes les persones joves del sindicat coneixedores i part dels aprenentatges que poden aportar.
D’una banda, doncs, ens trobem amb la necessitat de fomentar un espai formatiu que pugui ser el punt de trobada entre aquells i aquelles menys arrelats i arrelades amb Acció Jove, en moltes ocasions a causa de la desconeixença, i que puguin fer-ho també seu. Un espai comú i formatiu, però també de cohesió entre companys i companyes, on ens podem ficar ulls i cara i compartir de viva veu aportacions i debats entorn del projecte sindical que volem. Per molts i moltes, un moment d’inici per a una posterior participació més activa al dia a dia del sindicat, sigui a les pròpies federacions, territoris o a les esmentades àrees de treball.
D’altra banda, la coordinació entre àrees per evitar caure en feines segmentades. No ens podem formar únicament en unes temàtiques i àrees específiques: hem de conèixer, encara que sigui d’una manera superficial, quines són les qüestions i problemàtiques que com a classe treballadora ens afecten, en tots els seus aspectes. Amb aquesta intenció, des de l’Àrea de Formació, encarregada d’organitzar l’edició d’aquest any de l’Escola Ángel Rozas, es va començar una relació i contacte amb les àrees que havien sigut escollides i votades per ser propositives de formacions: és a dir, no es van imposar les temàtiques i es va demanar simplement que es busquessin ponents, sinó que es va fer una feina de delegar també la proposició de temes que haguessin de ser debatuts i centre de les formacions.
En conclusió, l’Ángel Rozas és passat, present i futur. És una eina de formació per a les joves sindicalistes organitzades a les Comissions Obreres per ser individus col·lectius més conscients i, alhora, és un espai de germanor i cohesió entre un grup de persones que formem part d’un projecte col·lectiu. Aquest projecte té les seves arrels en l’anhel de poder viure vides dignes i sense explotació o precarietat i es construeix a través de la nostra feina diària als llocs de treball i als carrers. És per això que, amb l’Escola, mantenim viva la memòria de l’Ángel Rozas amb la idea de seguir el seu llegat, així com recuperem la històrica frase del Marcelino Camacho: ni doblegats ni domesticats, jovent organitzat!
Julia Rosanna Sánchez-Valverde Albarello – Responsable de Formació i de Medi Ambient d’Acció Jove
Lucía Aliagas Picazo – Coordinadora Nacional d’Acció Jove