//De la vaga dels ‘Dos dies’ fins a la jubilació als 60 anys

De la vaga dels ‘Dos dies’ fins a la jubilació als 60 anys

Moltes lectores de la revista no sabran que el març del 2008 a Barcelona va haver-hi un seguit de vagues del sector de bus dins de TMB [1]. Aquesta vaga, convocada ara fa catorze anys, va ser popularment coneguda com la “Vaga dels Dos dies!“, i el seu símbol característic, dos dits en forma de ‘V’ de victòria, va recórrer la ciutat [2].

La vaga venia precedida d’aturades parcials des de la tardor de 2008. Finalment, la vaga va ser convocada per una assemblea de treballadores impulsada per CGT i Actub la primera setmana del març de 2008, i es va convocar inicialment durant cinc dies, després va passar a ser una vaga indefinida, que va durar catorze dies [3]. Tot i que les assemblees van ser massives, no tots els sindicats van estar d’acord amb convocar-la, per exemple, CCOO i UGT s’hi van oposar i van demanar la negociació del conveni col·lectiu en comptes de focalitzar la lluita en un tema ad hoc com els descansos [4, 5]. Eventualment, la negociació amb TMB va portar una solució del conflicte mitjançant un nou conveni col·lectiu, a les negociacions hi van assistir CGT, Actub, CCOO i UGT, tots els sindicats amb representació a TMB, menys el SIT, el sindicat “vertical” de TMB [6].

Aquesta vaga la recordo com el meu primer moment de politització. Tenia setze anys, i estava cursant primer de Batxillerat. El meu pare, que és “autobusero” (és com li diem a la família), em va portar a una assemblea de treballadores per decidir si es convocava la vaga o no. Era un moment trepidant, els i les conductores feia moltes setmanes que estaven amb aturades parcials, i amb les negociacions encallades. La reivindicació era simple: aconseguir descansar dos dies a la setmana, en comptes de només un. Però la maquinària mediàtica de l’Ajuntament de Barcelona lluitava fortament contra ells i elles. La marca Barcelona no podia quedar tacada per una classe treballadora en peu de guerra.

Un breu apunt sobre qui gestionava la marca Barcelona a l’època i les implicacions avui en dia. En Jordi Hereu va ser l’alcalde de Barcelona del 2006 al 2011, un dels alcaldes menys coneguts de la ciutat. L’Hereu va succeir Joan Clos que va marxar a ser ministre del PSOE de Jose Luís Rodriguez Zapatero el 2006, després de nou anys de mandat. És reescollit el 2007 per majoria simple (18 vots), amb els vots del PSC, el seu partit, i ICV-EUiA. Enfront de Xavier Trias (12 vots), amb el suport de CiU, el seu partit, PP i ERC [7]. El 2011, l’Hereu abandona la política institucional en perdre les eleccions municipals del 2011 contra Trias amb un mandat curt, però intens, marcat per la vaga de TMB i per perdre contra CiU i els seus “voceros” el referèndum pel tramvia de la Diagonal. En Jordi Hereu va deixar el grup municipal en mans de Jordi Martí, qui disputaria en 2015 les primàries del PSC per ser alcalde, i qui avui en dia és la mà dreta d’Ada Colau a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona [8].

Tornant al present, en els darrers mesos s’ha organitzat una plataforma estatal per demanar la jubilació als 60 anys dels i les conductores d’autobusos i transports [9]. I a diferència de la vaga de transportistes pel combustible que ara mateix està a les nostres notícies aquesta potser no surt per la tele. Algú es pot imaginar per què? La resposta és clara, només cal veure quins partits polítics han donat suport a aquestes mobilitzacions. 

La jubilació als 60 anys és una reivindicació de mínims en un sector com el del transport, especialment el de persones. Per evitar malalties com la síndrome de Ménière, popular coneguda com a “vertígens”, que fan que la persona sofreixi atacs esporàdics de mareig durant la conducció que li impedeixen seguir conduint i ha de parar l’activitat immediatament. A més a més, aquesta reivindicació entronca amb la del moviment social Marea Pensionista que lluita per una dignificació de les pensions [10]. 

Una jubilació digna és aquella que arriba quan encara tenim vida per gaudir-la i no quan som massa grans. Una jubilació digna és aquella que quan arriba no ens subsumeix en la pobresa més absoluta. És important que els sindicats de classe comencin a situar això com una de les seves línies d’actuació. És difícil prioritzar en un caos de sistema que ens bombardeja per tot arreu, però s’ha de lluitar la jubilació de la generació dels nostres pares, que indubtablement revertirà en la nostra generació. Ni boomers, ni millenials, ens ho juguem com a classe treballadora. Jubilacions als 60 anys impliquen llocs de feina ara per joves, i unes pensions dignes per tothom. 

La “Plataforma de Jubilación a los 60” convoca aquest dissabte 26 de març a Madrid, on aniran conductors i conductores de tot l’Estat. I estic content perquè els meus pares hi aniran. Hi aniria, però crec que cal delegar part de l’activisme a la família! Com deia, dubto molt que aquesta mani surti a la tele, així que ens haurem d’encarregar de donar-li veu, que no decaigui. Que eventualment tinguem davant nosaltres un moviment de la classe treballadora per negociar una jubilació digna. I espero que algun noi o noia adolescent vagi amb la seva família a Madrid aquest cap de setmana i sigui el seu primer moment de politització. 

Referències

[1] https://www.ccma.cat/324/els-conductors-dautobusos-de-barcelona-fan-vaga-fins-divendres/noticia/260911/

[2] https://directa.cat/app/uploads/2019/05/Suplement-Dos-dies.pdf

[3] https://elpais.com/diario/2008/04/05/catalunya/1207357641_850215.html

[4] https://www.ccoo.cat/pdf_documents/revista%20ccoo%20TMB.pdf

[5] https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20080307/huelga-conductores-bus-enfrenta-sindicatos-235534

[6] https://www.regio7.cat/economia/2008/04/15/s-principi-d-acord-tmb-50699873.html

[7]  https://www.vilaweb.cat/noticia/2443231/20070616/jordi-hereu-alcalde-minoria-barcelona.html

[8] https://www.lavanguardia.com/encatala/20210708/7585704/jordi-marti-entra-cercle-dels-tinents.html

[9] https://twitter.com/DeJubilacion

[10] https://www.publico.es/sociedad/derechos-sociales-marea-pensionista-cataluna-vuelve-salir-calle-defensa-sistema-publico-pensiones-pacto-toledo.html