Imaginem una jove. 24 anys. Viu amb els pares perquè amb la seva feina de cambrera els estius no pot pagar-se un lloguer abusiu a una ciutat mitjana de Catalunya. Va estudiar filosofia, però, tot i pertànyer a la generació més preparada de la història, ella té la sensació que és la menys valorada. Segurament per això sols ha trobat una substitució de dues setmanes a un institut a 70 quilòmetres de casa. Quan estudiava militava al casal de barri. Ara, cansada de la feina, en té prou ajudant quan arriba a casa i es conforma amb dues birres amb les amigues de tant en tant. Fa dos anys que va a teràpia psicològica.

Aquesta ficció no deixa de ser un retrat de milers de realitats de joves del nostre país. La nostra generació és la de la precarietat laboral, la dels problemes de salut mental i la de la sobrequalificació. Ara bé, aquest jovent que som no és producte de la casualitat ni per ser de “cristall”. Els nostres malestars no són resultat de res que no sigui sistèmic. És per això que, davant una societat que ens aboca al naufragi, les joves necessitem quelcom bàsic: tenir la nostra existència garantida. Les joves mereixem que, si abusen del nostre treball pel seu benefici, hem de poder renunciar a l’explotació i la precarietat sense la por de quedar-nos sense ingressos. Les joves necessitem poder tenir una llar sense haver de dependre d’ajudes que mai arriben o sense haver de destinar tots els ingressos a pagar on vivim. El jovent ha de poder tenir segones oportunitats.

D’aquí neix la Plataforma És bàsic, on un grapat de joves i organitzacions juvenils ens hem ajuntat per reclamar una Renda Bàsica Universa. És a dir, una prestació incondicional, mensual i que cobra tot ciutadà, que cobreixi la nostra existència i que és pagada amb els diners de qui més té. Una mesura de justícia social, generacional i de futur. Una prestació que ens permet dir no davant un treball precari, sense por a perdre-ho tot; que ens permet alliberar temps per nosaltres (un nosaltres més col·lectiu que mai); que ens reforça el poder de negociació sindical perquè ja no hem de viure sols de les nostres mans; que ens permet iniciar projectes en comú, cooperatius i transformadors; que permet pensar una transició ecològica justa, ja que ens obri la porta a noves maneres de consumir i a repartir millor els limitats recursos existents… i als joves, que ens permet emancipar amb garanties de futur i de present.

La Renda Bàsica Universal, a més, reforça la nostra democràcia. I ho fa en un sentit radical: permetent el temps que es necessita a la militància i a l’associacionisme per créixer. I és que una vertadera democràcia és aquella que garanteix que tothom pot participar amb igualtat, sense dependre de l’empresari, de l’home, del patriarca, de l’administració… Una democràcia on tothom té l’autonomia per ajuntar-se entre iguals, on la vida en comú i les decisions es fan sense dependències. Aquesta participació incondicional sols és possible amb una contrabalança també incondicional i suficient per anivellar el que el sistema destrossa. I així, com si es tractés d’un principi de conte, en el futur, fer més possible el transformar aquestes realitats destructores de vida. I és que la Renda Bàsica no ens porta de cop un món nou, però és el principi. És, en definitiva, bàsic.

I per quin motiu no altres ajudes que són “més econòmiques” o “pels joves”? Anem a fer repàs de les principals. Per començar, l’Ingrés Mínim Vital, el que més es pot semblar al que plantagem. Ara bé, l’IMV no és universal: sols es dona a les persones que acrediten unes necesssitats específiques. Ara bé, de les persones que tenen manca de recursos, l’IMV sols arriba a una minoria d’ells. Els acadèmics apunten a dos motius: un, l’estigma de demanar-lo; dos, les condicions i les acreditacions necessàries per obtenir-lo. Amb la incondicionalitat de la Renda Bàsica, les dues deixen de tenir importància. En definitiva, qui ho necessita, ho té (i sense que ningú, des del privilegi, pugui decidir què és “la necessitat”). Seguim amb les ajudes al lloguer dels joves que abans ja han estat anomenades. A banda de ser una transferència a la propietat de pisos, cal ser clars amb la seva insuficiència. Moltes joves queden fora (per estar de subcontracte, per no figurar al padró…) o, tot i complir amb els requisits, no la reben perquè no hi ha partida pressupostària per tant de jove sense casa. Al final, un cop més, queda com insuficient. I així podríem seguir fins a adonar-nos que en un món de precarietats i crisis, sols la RBU ens salva del naufragi col·lectiu.

Tornem a l’inici, a la protagonista de la nostra història. Què passaria si ella rebés un ingrés mensual sense condicions? Doncs que podria renunciar a la seva feina de cambrera mal pagat o assumir mitja jornada fins trobar quelcom que s’ajustés més amb el que voldria fer. Potser, mantenint la feina, seria l’extra que li permetria emancipar-se amb (o sense) les amigues. Podria, alhora, amb el temps alliberat, muntar un projecte associatiu al barri, amb altres joves. O qui sap, podria muntar una cooperativa d’educació, per fer una acadèmia de filosofia (si aquesta és la seva vocació) sense la por de perdre tot el seu patrimoni i no poder ni menjar l’endemà. És a dir, si tot s’enfonsa, per atzar capritxós, es pot tornar a aixecar perquè la societat la sosté. La Renda Bàsica li permet la llibertat i la garantia de poder viure una vida plena… i de construir un món amb futur. Per això ens hem ajuntat les joves. Per això, la plataforma.

Actualment, a la plataforma hi participen entitats juvenils del món sindical, polític, del lleure educatiu… així com el Consell Nacional de la Joventut, el portaveu de l’associacionisme juvenil, i desenes de joves que lliurement s’hi han sumat. Ara bé, ha de quedar clar. Nosaltres no demanem un Pla Pilot ni en volem avaluar les seves implementacions. Nosaltres demandem la Renda Bàsica. Sense matisos. I per què? Perquè si la Renda Bàsica Universal és una demanda (per no dir una urgència) social amb ampli suport entre el jovent organitzat, com tota demanda o necessitat del poble, no arribarà caiguda del cel: es guanyarà amb el convenciment i l’organització de la gent. Per això, És bàsic pretén posar sobre la taula un debat real i polític entre el jovent dels beneficis de la Renda Bàsica, mobilitzant-los en la seva defensa. Alhora, les joves volem ser espurna (com ho hem estat en la majoria de moments històrics) d’un moviment més ampli com a país, per caminar cap a la Renda Bàsica. Sense dubte donem suport al Pla Pilot i, tenint el Consell Nacional de la Joventut com a part de la plataforma i part del Consell Assessor del Pla Pilot, desitgem acompanyar el projecte. Ara bé, nosaltres anem més enllà i volem obrir vies cap a una implementació general i de país de la Renda Bàsica. 

Ara per ara, el mes de setembre llençarem un vídeo promocional i preparem dues grans accions. La primera, a Girona i la segona, a Barcelona, per acabar portant el debat de la Renda Bàsica fins a les institucions del país. Ve una tardor calenta per És Bàsic. Ens hi acompanyeu?