Vam entrevistar a en Daouda Dieye, portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants TOP MANTA. Va ser tot un honor entrevistar a una persona tan interessant, ja que en Daouda i els seus companys són la mostra que per separat sempre serem víctimes, però després d’organitzar-nos som imparables i podem modelar la societat que ens envolta d’una manera positiva i progressista. 

En Daodua ens va explicar que la seva arribada a Catalunya l’any 2006 i el seu viatge és comú a la majoria dels seus compatriotes del Senegal. Va arribar de manera irregular a les Canàries i ràpidament va ser internat per les autoritats al CIE Hoya Fría de Santa Cruz de Tenerife. Seguidament, va ser enviat amb avió a la ciutat de Barcelona on també va ser internat durant un temps. Després de ser recollit pel seu cosí i viure un temps a Terrassa, començar a viatjar per tota la península buscant feina al camp, primer a Lleida i després a llocs com Logroño, Huelva i Jaén.

Les dificultats que ha hagut d’afrontar a la feina també són comunes en la majoria dels immigrants no regularitzats: males condicions laborals, jornades de més de nou o deu hores, cobrant una mitjana de cinc euros l’hora, sense contracte i sense cap seguretat, totalment a la mercè dels terratinents i de les condicions que imposen. 

Denuncia que alguns d’aquests terratinents saben de la impossibilitat que tenen els treballadors migrants de tenir papers, però els hi exigeixen per poder treballar i els hi demanen que busquin un compatriota que els hi deixi els seus documents. D’aquesta manera eviten cap problema legal si per casualitat ve una inspecció laboral. En Daouda ha treballat amb diferents noms: Mohammed, Mustafa o Shila. Un tracte totalment deshumanitzador.

En Daouda és molt crític amb el paper de l’estat espanyol, un estat que clarament només dóna suport als terratinents que necessiten mà d’obra barata. Fent els ulls grossos davant ‘aquestes pràctiques, que no estan massa lluny de l’esclavitud, i criminalitza als treballadors que denuncien aquests abusos.

La llei d’estrangeria actual, segons les mateixes paraules d’en Daouda: “és la llei més difícil que he vist en la meva vida”. Els obliguen a residir tres anys en el territori espanyol per poder començar el procés de regularització de papers, però com pot una persona nouvinguda subsistir sense papers? És una pregunta que molts es plantegen, però que els nostres dirigents no responen obertament.

Els encarregats del departament de Risc Social no posen les coses gens fàcils a aquestes persones sense regularitzar, qualsevol problema et porta a una denegació i una inhabilitació per poder continuar els processos legals d’obtenció de la ciutadania, allargant el procés més enllà dels tres anys. I arribant als deu anys en alguns casos.

En Daouda ens va parlar particularment del cas del seu cosí, que va veure denegada la seva sol·licitud per haver sortit del país durant dos mesos, demostrant que ni tan sols tenen llibertat de moviment, no poden viatjar al seu país d’origen per visitar a la família, un altre exemple deshumanitzador.

Veiem clar que la llei està ben pensada per desprotegir aquesta gent i aprofitar-se d’ells en el camp i altres àmbits laborals. Les conseqüències d’aquesta llei són palpables en la nostra realitat social: més crim, més venedors ambulants, pobles de xaboles als camps i boscos, etc.

Cansats de ser sempre les víctimes del sistema, en Daouda i els seus companys van decidir organitzar-se en el Sindicat Popular de Venedors Ambulants TOP MANTA, una organització sense ànim de lucre que primerament feia la tasca d’ajudar els venedors ambulants a poder sortir de la situació en la qual es trobaven. 

Ara mateix tenen la seva pròpia línia de roba amb eslògans que defensen els seus drets i denuncien les injustícies del sistema, gràcies a això tenen una alternativa legal i descriminalitzada de poder guanyar diners. Gràcies a aquesta lluita organitzada han recuperat la seva veu i han pogut lluitar contra fake news i acusacions de màfia. TOP MANTA defensa que els venedors ambulants no fan res il·legal, ja que ells venen roba importada de manera legal de la Xina i paguen l’impost de l’IVA per aquests productes.

En Daouda ens va explicar que ara pot tenir una visió de futur més esperançadora, ell i els seus companys estan orgullosos d’haver aconseguit organitzar-se pels seus propis mitjans. De poder tenir un marca de roba on poder dir la seva, que ha tingut una bona acceptació de part dels clients. Mai perden l’oportunitat d’explicar la seva història i els significats dels seus potents eslògans, cosa que els omple d’orgull.

Joan Francesc Simó Calvet