El passat dissabte 12 de juny diverses persones i entitats van concentrar-se davant del Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca per protestar contra la violència institucional que suposen aquestes instal·lacions i reivindicant no només el seu tancament sinó un gir de 180° de la política migratòria. Aquesta mobilització es fa en el marc de la commemoració del Dia Internacional contra els Centres d’Internament d’Estrangers que té lloc aquesta setmana, el 15 de juny.

A l’estat espanyol hi ha un total de 8 CIE, un d’ells a Catalunya, concretament ubicat a la Zona Franca i que fou obert l’any 2006, tot i que l’existència de CIE es remunta a finals del segle passat. Els CIE són instal·lacions gestionades pel Ministeri d’Interior i la seva gestió és atribuïda al Cos Nacional de Policia. Teòricament, la llei estableix que són centres sense caràcter penitenciari amb finalitats merament preventives i cautelars per executar expedients d’expulsió, d’internament i de disposició judicial de persones estrangeres que es trobin en situació irregular. Es troben regulats per la Llei Orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social i pel Real Decret 162/2014 que aprova el reglament de funcionament i règim interior dels CIE.

En un principi, al CIE s’envien les persones que es trobin en situació irregular, és a dir, que no disposin de la documentació que els autoritzi a romandre a territori espanyol quan l’autorització porti tres mesos caducada, així com d’altres supòsits que puguin implicar l’expulsió. L’internament a un CIE s’estableix com una mesura cautelar encarada a culminar una ordre d’expulsió i ha de ser sol·licitada per l’administració i autoritzada per un jutge, que en tot cas per acordar-la haurà d’atendre a certes circumstàncies com la manca de domicili o documentació, etc. La durada màxima d’aquest internament és de seixanta dies i no es permet l’ingrés de menors sense referents i de cap altre, tret de casos extraordinaris en què es reconeix a la persona estrangera a tenir companyia dels fills menors.

Contextualitzat el marc legal i les seves funcions, no cal aturar-se gaire per entendre que els CIE són un engranatge més de la política (anti)migratòria que aplica l’estat espanyol i un exemple de la repressió contra les persones que pretenen trobar una vida digna. Els CIE, sumats a les tanques de Ceuta i Melilla, a la militarització de les fronteres, a la persecució de les pasteres, a les actuacions policials selectives i discriminatòries, són eines de l’anomenat racisme institucional que ja no només discrimina a les persones en funció del seu origen, color de pell o ètnia, sinó que també implica greus vulneracions dels Drets Humans sobre les persones migrades.

Recentment ha sortit la notícia d’unes imatges enregistrades al CIE de la Zona Franca a l’octubre de l’any passat en què funcionaris de policia deixen un jove emmanillat de mans i peus durant tres hores i amb un casc de motocicleta, fruit d’una crisi d’ansietat produïda per portar deu dies aïllat en una cel·la per haver sigut contacte estret d’un positiu en COVID-19. Les imatges han indignat els col·lectius en defensa dels Drets Humans i demostren un cop més la crua realitat d’uns espais teòricament “sense caràcter penitenciari” però als quals resulta freqüent trobar denúncies de tortures i maltractaments. De fet, arran d’altres imatges filtrades sobre actuacions abusives s’ha arribat a imputar a policies per les lesions produïdes, expedients que per desgràcia i per la complicitat del sistema solen acabar arxivats i sense arribar a judici.

Aquestes situacions desgraciadament continuades i permanents en el temps també han tingut greus conseqüències, com la més coneguda, la mort d’Idrissa Diallo, un guineà de 21 anys, el 5 de gener de l’any 2012 al CIE de la Zona Franca després d’haver estat internat per l’entrada irregular a través de la frontera amb Ceuta. Sobre la seva mort les autoritats del centre van afirmar que havia estat per causes naturals, sense que s’hagin pogut visualitzar mai les imatges enregistrades i amb un arxivament judicial de la investigació.

Aquesta mort, tot i no ser la primera a un CIE de l’estat, va suposar un revulsiu i va tenir una major repercussió en la nostra societat. Les mobilitzacions arran d’aquest esdeveniment es van concretar en la creació de la plataforma Tanquem els CIE!. Aquest espai treballa per la fi de l’existència d’aquestes veritables presons de persones innocents, per la fi de les deportacions forçades així com per l’abolició de la Llei d’Estrangeria per tal de reivindicar una política migratòria que sigui coherent amb el respecte als Drets Humans de totes les persones siguin d’on siguin. A més, també destaquen d’altres espais que fan un exercici de denúncia de la política migratòria de l’estat espanyol com són la Coordinadora Obrim Fronteres, Sos Racisme o el Centre Irídia.

Al llarg de tots aquests anys la plataforma ha treballat en campanyes de conscienciació i de protesta no només per aquests màxims sinó també per demandes molt més concretes i bàsiques com són la fi dels tractes degradants i de les tortures, de l’existència de règims de visites familiars i d’advocats que acabin amb l’actual opacitat, així com fa una tasca de seguiment de la informació que hi ha al voltant posant sobre la taula els abusos que es cometen. La pressió de la societat civil organitzada entorn la campanya de Tanquem els CIE! va aconseguir un posicionament contrari a la seva existència de l’Ajuntament de Barcelona així com del Parlament de Catalunya, però hi roman la voluntat del Ministeri d’Interior de mantenir tant l’existència dels CIE (com dels CITE-Centre d’Internament Temporal d’Estrangers) així com una complicitat per part de l’Audiència Nacional cada cop que ha resolt algun tipus de procediment judicial respecte el seu tancament. En definitiva, encara queda molt per guanyar i per lluitar per tal d’acabar amb aquesta vergonyosa, lamentable i indignant institució. Amb motiu d’aquesta data assenyalada des de Tanquem els CIE! s’està impulsant una campanya i un manifest¹ de denúncia de la situació als CIE així com dels recents esdeveniments succeïts a Canàries i Ceuta (especialment amb menors d’edat) i d’exigència de reivindicacions en defensa dels Drets Humans.

Miguel Morilla

________________________

1. Manifest pel 15J: https://framaforms.org/manifest-15j-2021-1622455980