Vivim temps de desmobilització del moviment obrer. La burocratització dels sindicats de classe, el mite del diàleg social i la pandèmia del 2020 són factors que han contribuït a crear aquesta situació. Ho veiem en fets com que des del 2012 que no es convoca una vaga general a l’estat espanyol.
És per motius com aquest que des de la Revista Maig, l’òrgan d’expressió de la Joventut Comunista de Catalunya, hem apostat per publicar un monogràfic sobre el moviment obrer a Catalunya.
I ho fem durant el mes de maig, el mes en el qual celebrem i reivindiquem el dia internacional dels treballadors i treballadores. Volem que la joventut treballadora de Catalunya tingui una veu pròpia i pugui explicar la seva visió del món.
Perquè som la generació de la constant crisi, la dels lloguers abusius i l’especulació que ens expulsa de casa nostra. La generació que no es pot emancipar, la de la precarietat laboral, la de la temporalitat i els sous baixos. La generació de la crisi climàtica que ens fa viure un estiu de 6 mesos.
Les que hem nascut al voltant dels 2000’s hem viscut envoltades de crisi, amb el conte d’un passat millor abans del 2007 en què era molt més senzill tenir feina o viure emancipat, però aquesta realitat no existeix, avui tot el que tenim ho hem de patir. Hem viscut dues crisis econòmiques i hem estat les primeres en rebre les conseqüències, hem patit per pagar el lloguer, per arribar a finals de mes i ens ha costat horrors costejar una cosa tan bàsica com pagar el carnet de conduir, o inclús pagar el psicòleg, algunes ni tan sols el podem pagar.
Les joves de classe treballadora no tenim futur en un sistema que cada cop fa més evident la certesa de la frase de Rosa Luxemburg, “Socialisme o barbàrie”. Una frase que pot semblar una disjuntiva però és una afirmació sobre el que està per venir. I que fa més de 100 anys ja posava de manifest la naturalesa autodestructiva del capital, i la necessitat de construir el comunisme.
Per això és important que les joves ens organitzem per millorar la nostra vida, des de les coses comunes, i des de les coses diverses que també ens enriqueixen, com des del feminisme de classe podem combatre les desigualtats que ens afecten com a dones, com des de l’antiracisme podem combatre les discriminacions racials, i com des de l’ecologisme amb perspectiva de classe podem lluitar pel decreixement, ja que el creixement econòmic descontrolat actual no fa més que destruir el nostre planeta i ecosistema i perquè puguem tenir un oci gratuït no basat en el consumisme, per treballar menys i per treballar totes i per no patir per arribar a finals de mes.
Qui paper té la Revista Maig en aquesta tasca històrica? Doncs el de generar discurs emancipador, el d’articular una ideologia de la cultura política dels i les joves comunistes catalans. La Maig vol ser una eina útil en la gran batalla de les idees que s’està disputant arreu. En resum, volem ser la veu de la nostra classe. Per això creiem necessari la publicació de monogràfics i revistes, com al que, humilment, avui li donem el tret de sortida.
Un monogràfic basat en experiències, històries i realitats de persones, que com nosaltres també són classe treballadora i posen el seu granet de sorra per intentar construir una societat millor. Bona lectura!
Consell de Redacció de la Revista Maig