Després d’un any de l’inici de la pandèmia provocada per la COVID-19, el moviment estudiantil ha presentat el Compromís contra la Crisi Educativa. La pandèmia simplement ha posat de manifest la precarietat i mercantilització de l’educació universitària, les demandes del Compromís són uns mínims per encarar el problema i revertir la situació actual de les universitats públiques catalanes.
La precarietat del sistema educatiu universitari es deu a una crisi educativa que està fortament arrelada al sistema capitalista. L’educació pública porta anys d’infrafinançament, de retallades que han debilitat la qualitat de la docència, de mercantilització dels serveis universitaris i de reduccions de plantilla amb un augment de contractacions de professorat associat amb contractes precaris. La pandèmia ha mostrat la situació en què es troben les universitats públiques i l’ha agreujat, ens trobem en una situació límit.
El Compromís contra la Crisi Educativa ha estat presentat pel Moviment Estudiantil als rectors i rectores de les universitats públiques catalanes, i concretament a l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), per tal de revertir i fer front a la problemàtica amb què ens trobem des de fa anys a les universitats. Aquest compromís consta de cinc punts claus que marquen una línia vermella en allò en el que no podem cedir:
- Equiparació de preus de màster i graus, i graus entre si.
Aquest punt és un camí per reprendre la gratuïtat, l’educació és un dret i ha de ser completament pública sense la intervenció d’òrgans privats.
- Remuneració obligatòria de les pràctiques.
El treball exercit per l’estudiantat ha d’estar remunerat, es proposa establir l’equivalent a l’SMI com a mínim acceptable per a ser considerat un sou digne.
- Suport per l’absolució de totes les encausades per defensar la universitat pública.
Defensar la pública no és un delicte, és un dret. El moviment estudiantil insta a les universitats que es posicionin públicament a favor de les encausades i a oferir tots els recursos dels quals es disposen.
- Pla de xoc pel català contra l’emergència lingüística.
S’ha de garantir la totalitat de la docència en català en un període de 3 anys, mentrestant assegurar-se que es compleixin les guies docents.
- Protocols feministes efectius i revisió dels plans docents.
Creació d’un protocol feminista únic per a totes les universitats públiques i augmentar la presència de les dones en els plans docents. Aquestes dues propostes han de ser efectives en un període de 3 anys.
El Compromís contra la Crisi Educativa es va enviar a l’ACUP fa 2 mesos, davant la poca disposició que aquesta van mostrar per les demandes exposades, les estudiants van ocupar el rectorat de la UB els dies 20, 21 i 22 d’abril per forçar als rectors i rectores a començar les negociacions. Aquestes ocupacions van accelerar el procés i durant aquests dies es van tenir unes certes reunions, tot i que les negociacions mostraven la predisposició de l’ACUP a acceptar les demandes, no es va arribar a cap acord. La primera reunió es va fer dimarts 20 d’abril per exposar i parlar sobre els cinc punts del compromís. A aquesta reunió només van assistir-hi els rectors de la UAB, UB i UdL, es va considerar aquella reunió com a no vàlida, perquè no representava el consens de l’ACUP, ja que no es van presentar tots els rectors i rectores de les universitats públiques catalanes.
El dimecres 21 d’abril va tenir lloc la segona reunió amb l’ACUP, on van mostrar la seva opinió i aportació als diferents punts del compromís. Pel que fa a l’equiparació de preus es van excusar en que un reforç en el sistema de beques podria ser una solució i que aquest punt no era competència seva, també van esmentar que per tal d’aconseguir una equiparació de preus s’hauria de plantejar un nou finançament universitari. Les estudiants hem de lluitar perquè aquest nou model sigui completament públic. El segon punt sobre les pràctiques remunerades va ser el que va crear més discrepàncies, els rectors defensen que l’aplicació d’aquest punt comportaria una reducció en l’oferta de pràctiques, es van excusar en que les pràctiques són de caràcter formatiu i no laboral. Pel que fa a la proposta del pla de xoc pel català a les aules els rectors es van mostrar predisposats a materialitzar-lo, però volen canviar el terme “la totalitat” per “majoritàriament”. Els rectors es van mostrar molt d’acord en la realització de protocols feministes. El moviment estudiantil va fer èmfasi en el fet que les assemblees de facultat i els sindicats d’estudiants revisessin els protocols, l’ACUP es va excusar en que no es podia obligar les estudiants a participar. A l’últim punt, sobre el suport a les encausades, els rectors i rectores van afirmar que no es podien facilitar tots els recursos perquè es podria caure en un delicte de malversació de fons públics. Van proposar fer una declaració genèrica donant suport a casos repressius i no entrar en casos concrets.
El 22 d’abril es va transmetre el posicionament de l’ACUP envers les propostes. Per fer front a la crisi educativa i perquè els rectors signessin el compromís, el moviment estudiantil va decidir sortir de la UB i parar l’ocupació per convocar vaga el 13 de maig, aquest dia coincideix amb l’última reunió negociadora per tal que els rectors signin el compromís.
La jornada de vaga a la UAB va ser de dos dies, el 12 i 13 maig. Les estudiants vam anar a la vaga per reclamar que els rectors signin el compromís i demostrin que volen treballar per les demandes fetes pel moviment estudiantil. El seguiment de la vaga va ser del 100% a moltes de les facultats. Les estudiants fem front a la crisi educativa, el moviment estudiantil no s’atura, la lluita per l’aprovació del compromís és prioritària per fer front a la precarietat en què ens trobem actualment, reivindiquem una universitat pública i de qualitat.
Nadia Arranz
