Des de condicions meteorològiques extremes i augment de les precipitacions fins a la sisena extinció massiva d’espècies en el nostre planeta, passant per un dràstic augment en malalties respiratòries i cardiovasculars o la crisi de les refugiades climàtiques.
Avui dia ja és innegable l’emergència climàtica, i així ho mostra l’últim informe del Panell Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Aquest informe alerta que tenim tan sols 11 anys per a evitar la catàstrofe climàtica i l’emergència social i limitar la pujada de la temperatura mitjana mundial a 1,5 °C. Ens trobem en una situació d’emergència mundial en la qual el nostre sistema no està a l’altura de donar solucions contundents.
Com ja van alertar les ecologistes en els anys 70, aquesta crisi climàtica és producte d’un sistema capitalista basat en la producció per acumulació. Aquesta producció no té en compte les necessitats reals de la població, i així ho mostra, per exemple, que només a Espanya gairebé 8 tones d’aliments es tirin anualment a les escombraries mentre més de 600.000 persones en el mateix país no tinguin suficients aliments per a portar una vida saludable i activa.
El nostre sistema, basat en el creixement econòmic il·limitat, a més de no tenir una perspectiva de redistribució i justícia social, que no gestiona la relació en la distribució dels recursos, tampoc gestiona el fet que els propis recursos del nostre planeta siguin limitats.
La humanitat i la biosfera estan sent sacrificades perquè un petit nombre de persones aconsegueixi seguir acumulant grans quantitats de diners. Així ho mostra el fet que en l’actualitat, tan sols 100 empreses privades siguin les responsables del 70% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, causants del canvi climàtic. I mentre els qui més gasos emeten són els que més es lucren d’això, els que sofreixen les conseqüències viuen a la mercè del seu lucre.
És necessari alertar que el nostre sistema s’ha articulat per a donarfalses solucions individualistes que, a més de perjudicar de manera directa a les classes treballadores sent aquestes les principals víctimes de la crisi climàtica, són simplement insuficients.
El veritable problema és la falta generalitzada d’honestedat i voluntat política. És necessari un canvi de sistema en el qual es posi la vida en el centre del paradigma polític. S’ha de responsabilitzar als veritables culpables de la nostra crisi perquè siguin aquests els qui paguin el mal causat tant a les classes treballadores com a la biosfera. Finalment, és necessària una perspectiva de classe que limiti dràsticament les emissions de països rics mentre deixa emetre gasos d’efecte hivernacle als països en vies de desenvolupament fins que aquests aconsegueixin infraestructures suficients per a mantenir una vida digna.
Encara som a temps de detenir la catàstrofe, ja tenim tots els fets i dades científiques que demostren com ho hauríem de fer. El que necessitem ara és organitzar-nos i interpel·lar a la voluntat política per aconseguir canviar el sistema, no el clima.
Guille Chirino, portaveu de Fridays for Future Barcelona.