“En ma terra del Vallès […]”. Així comença una estrofa del poema Corrandes d’exili de Pere Quart, pseudònim del sabadellenc Joan Oliver i Sallarès. En el seu exili durant la dictadura franquista el poeta recorda els paisatges de la seva enyorada terra vallesana, terra de remences i bandolers, de rabassaires i d’obrers del ram de l’aigua, de les colles de gitanes i de la mongeta del ganxet. Una gran plana, cruïlla de camins, d’avergonyits turons i envoltada de serres que durant els segles anteriors a la industrialització havia estat un immens camp de secà esquitxat per esglésies i cases de pagès que sumades totes elles anomenàvem, no sense fatxenderia, pobles i viles. Però la terra que enyorava Pere Quart no existeix, o no tota ella. Cinc turons ja no fan una serra, sinó un conglomerat de carreteres i autopistes. Quatre pins, no són un bosc espès; són una urbanització sense vida o un parc logístic de qualsevol multinacional. Cinc quarteres semblen ser poca terra per a l’especulació urbanística que destrossa i amenaça el nostre territori.
Són molts els plans de “desenvolupament urbanístic” projectats a la comarca. “Desenvolupament urbanístic”. Tant les administracions com els promotors privats repeteixen el mateix mantra per a defensar aquests plans: desenvolupament, progrés i creació de llocs de treball. És el mateix argumentari que utilitzen amb l’ampliació de l’Aeroport del Prat o la candidatura dels JJOO al Pirineu. Quan parlen de desenvolupament i progrés es refereixen a arrasar el territori en benefici d’empreses privades i grans propietaris. I quan parlen de llocs de treball en realitat volen dir que es crearan un grapat de llocs de treball precaris.
Cinc turons ja no fan una serra. I és que a la Serra de Ponent (entre Granollers, Parets del Vallès i Montmeló), on trobem el Circuit de Catalunya, s’hi planteja el PDU Circuit. Aquest pla urbanístic planteja la construcció d’un parc del motor entre els municipis mencionats que inclourien centres comercials, hotels, un heliport i zones d’oci. Molt semblant al projecte del Barcelona World. Una monstruositat que destrossaria les poques zones verdes i agrícoles de la capital del Vallès Oriental i diferents espais de la Serra de Ponent. Val a dir que tots els governs –estatal, català i locals– hi estan a favor. Un Circuit de Catalunya que provoca una contaminació acústica brutal al territori, que no ha estat el que s’esperava per a l’economia de la comarca i que recentment ha estat rescatat econòmicament per la Generalitat.
Quatre pins, no són un bosc espès. Diferents boscos, a més d’espais agrícoles, quedarien afectats pel Quart Cinturó. El projecte d’una autovia travessant els dos Vallesos provocaria la destrucció de zones boscoses i agràries, a banda de dividir en dos moltes localitats. Un exemple és el de Gallecs, espai protegit entre els dos Vallesos, que es veuria reduït per l’ampliació de la carretera Granollers-Sabadell. El Quart Cinturó és potser un dels projectes “estrella” i és alhora un dels que més rebuig produeix entre la població. A més, a Gallecs es pretén construir un parc logístic a la zona de Palau-Solità i Plegamans, com ja es va intentar a Santa Perpètua de Mogoda. Gallecs és, però, el paradigma de la resistència del territori a l’especulació i l’expansió urbanística. La gent de Gallecs es mereix un article únicament per a ells.
Cinc quarteres són poca terra. Són poca terra per als plans urbanístics que demanen més i més. És el cas del Calderí i dels Pinetons, a la ciutat de Mollet del Vallès. El POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) de l’ajuntament projecta construir en aquests espais verds i agrícoles, els darrers de la ciutat, habitatges per a milers d’habitants més. Mollet és una de les ciutats amb més contaminació d’Europa i, tot i haver-hi centenars d’habitatges buits, es vol especular amb el territori. La crisi de l’habitatge no és excusa, ja que, a més, la immensa majoria dels nous habitatges no serien de lloguer social. Altres POUM i plans urbanístics són un problema per a la comarca. A Corró d’Amunt, un petit poble rural de Les Franqueses del Vallès, s’hi vol construir una urbanització, destruint així l’entorn. O l’exemple de Llinars del Vallès, on es projecta la creació d’urbanitzacions i parcs logístics en diferents espais agrícoles i de bosc del municipi. A Llinars i a Parets, com en altres pobles, també s’ha plantejat l’enjardinament de les lleres dels rius, afectant d’aquesta manera els corredors biològics i augmentant el risc de crescudes dels rius durant les pluges torrencials. I podríem seguir amb molts més exemples, tant del Vallès Oriental com de l’Occidental, així com de la resta de comarques del nostre país.
I és que en aquests casos, com amb els parcs solars projectats a La Roca, Cànoves o Les Franqueses, no només parlem de protegir espais naturals, parlem de protegir les zones agrícoles. En un context d’emergència climàtica on hem d’apostar per la sobirania alimentària no ens ho podem permetre. Per sort, les plataformes en defensa del territori segueixen al peu del canó i, en el cas dels Vallesos, s’han unit per a crear SOS Vallès, una coordinadora de totes aquestes plataformes per enfortir la lluita contra la destrucció d’espais naturals i agrícoles.
Les administracions i les empreses privades no volen sentir a parlar de mobilitat sostenible, sobirania alimentària i decreixement. Ells prefereixen el “desenvolupament”, el “progrés” i la “creació de llocs de treball”. Ara toca defensar la terra i combatre aquest sistema capitalista que destrueix el nostre planeta.
Albert Blasco
Originalment publicat a La Realitat.
