En les obres de literatura fantàstica, la política del món (o mons) fictici(s) on transcorre l’acció no acostuma a formar part de la trama, si no és de forma secundària. Tot i haver-hi notòries excepcions com la saga Cançó de Gel i Foc de George R.R. Martin, que la política prengui una dimensió tant important pel que fa al desenvolupament del llibre tal com apareix en l’obra que ressenyarem a continuació en aquest article és una veritable raresa.
The Iron Council, llibre escrit per l’autor britànic China Miéville l’any 2004 és el tercer de la trilogia Bas-Lag (Nom del món on es situa l’acció dels llibres), tot i que no cal haver llegit els altres dos (Perdido Street Station i The Scar) per seguir-ne els esdeveniments.
La càrrega política del llibre va augmentant progressivament a mesura que avança la trama, dividida en tres grans arcs que es van intercalant, cadascuna amb un protagonista destacat, anomenats respectivament Cutter, Ori Ciuraz i un tercer del qual no se’ns diu el nom fins avançat uns capítols.
Perquè diem que aquest llibre és diferent? Doncs perquè durant bona part de la trama es qüestiona quina és la manera idònia de fer una revolució. Sense fer massa spoilers, podem dir que un dels escenaris principals és la ciutat-estat de New Crobuzon, una ciutat que recorda al Londres del s. XIX amb elements màgics i steampunk. Aquesta ciutat està governada per “The Mayor” màxim governant de la ciutat que exerceix de forma absoluta.
Aquest sistema polític és sustentat per la burgesia de la ciutat i per una milícia que actua tant de forma clandestina, amb espies per tot arreu, com de forma pública com a policia repressora. A més a més a New Crobuzon hi ha diverses espècies a part dels humans destacant els anomenats “Remades“, delinqüents que, com a càstig han estat fusionats mitjançant la màgia amb animals o objectes i que formen un enorme contingent de mà d’obra esclava marginada i odiada per la resta de la societat.
Davant d’aquesta situació hi ha un conjunt d’elements subversius que mitjançant diverses estratègies intenten acabar amb el sistema i que no acaben de posar-se d’acord amb quins són els passos a seguir per aconseguir-ho. Així, d’una banda tenim al “Caucus“, una confluència d’organitzacions revolucionàries al seu torn condicionada per l’organització més gran que en forma part, el “Runagate Rampant“. El RR s’organitza mitjançant col·lectius clandestins que es reuneixen per debatre els esdeveniments del moment i quina ha de ser l’actuació del Partit. En un moment donat, el “Caucus” aconseguirà crear “The Collective“, un organisme que recorda a la Comuna de París o als Soviets que crearà una situació de doble poder i controlarà parts de la ciutat.
A més a més, actuant fora de l’esfera del “Caucus” i de “The Collective” tenim la banda de Toro, un petit grup de bandolers que es dedica al terrorisme revolucionari contra la burgesia i contra la milícia. Ori Ciuraz, un dels personatges, es debatrà entre ambdues formes de lluitar contra el govern de New Crobuzon, fent un paral·lelisme amb la història de la classe treballadora, especialment l’espanyola, quan els revolucionaris es dividien entre l’estratègia de la revolució proletària dels marxistes o al pistolerisme anarquista, a casa nostra exemplificat amb l’actuació de la FAI durant les primeres dècades del s. XX.
Per acabar tindríem l’element protagonista del títol del llibre, l’Iron Council. Tot i que resulta una altra forma totalment diferent (i amb reminiscències històriques del socialisme utòpic) de lluita contra la tirania del govern de New Crobuzon, explicar les seves característiques implicaria fer un spoiler massiu de la trama i per tant deixaré que ho descobriu i ho interpreteu vosaltres llegint la novel·la.
Xavier Pizarro Homs