Com moltes altres revoltes de l’Època Moderna, l’anomenada Guerra dels Camperols Alemanys (1524-1525) va posar en relleu la convulsió que la societat mercantilista del segle XVI patia. Ara bé, la peculiaritat de la història rau en la barreja d’ideari protestant; el qual buscava denunciar els excessos i corrupció de l’Església catòlica, i un estat de guerra popular pagesa en el qual es va arribar a pretendre enderrocar el sistema per reconstruir-lo de nou. Cal dir que la gesta va acabar en l’aniquilació dels pagesos per les tropes imperials i l’execució d’un dels seus màxims líders, Thomas Müntzer, però la gran pregunta és: fins a quin punt la sèrie de revoltes camperoles de 1524 van ser quelcom més que bandes de pagesos que incendiaven castells, monestirs i perseguien recaptadors d’impostos? Fins a quin punt podem afirmar que va ser un verdader moviment protorevolucionari?
Friederich Engels va dedicar a Müntzer un llibre per analitzar el seu paper i ideari durant el conflicte armat, clau per entendre la naturalesa del moviment camperol.
Les idees de Müntzer partien d’una base religiosa que qüestionaven els ensenyaments oficials de la bíblia. Segons els seus escrits i discursos, Müntzer era partidari de la lliure interpretació de les Santes Escritures, les quals representaven només un relat testimonial del mite i vida de Jesucrist, per tant, deixava entreveure que cadascú havia de buscar el seu propi camí per trobar a Déu. D’aquesta visió se’n denotava una espècie de panteisme, puix Müntzer afirmava que s’havia d’instaurar “el regne de Déu a la Terra” mitjançant la violència contra els poderosos: una societat sense classes, sense propietat i sense un Estat que regulés les qüestions morals.
Tota la ideologia de Müntzer s’impregnava de l’heretgia medieval que no deixava de ser un intent de reinterpretació del dogma catòlic i el misticisme, aquest últim molt present sobretot en arengues pronunciades abans de la seva última batalla de Frankenhausen.
A diferència de Luter, veiem que Müntzer feia uns plantejaments no reformistes sinó radicals, una empresa que veia en la Reforma no tant una missió de renovació de l’Església com una realitzadora d’un profund canvi socioeconòmic basat en la base de la pagesia i els més humils de les urbs. A diferència també de les altres bandes revoltades, Müntzer no es conformava amb les peticions de concessions econòmiques per la pagesia, sinó que pretenia combatre les estructures del feudalisme que tant mal havien fet al conjunt de la població. D’aquesta forma, encara que no es pugui considerar teòric amb consciència de classe —pel seu bagatge cultural impregnat d’idealisme (en contraposició al materialisme del s. XVIII-XIX)— sí que es pot considerar posseïdor d’un projecte material i espiritualment revolucionari.
Per acabar i com a fet anecdòtic, podem mencionar la notabilitat de l’impacte que el conflicte va llegar als cercles d’intel·lectuals alemanys de tot el segle XIX i XX, sent, per una banda, el romanticisme i nacionalisme alemany una de les majors fonts de producció literària de l’esdeveniment i, per l’altra, els cercles marxistes; des d’Engels tractant el pensament de Müntzer com a pioner de l’herència socialista fins a la figura d’aquest com a heroi nacional de la RDA.
Àlex Sasplugas
