Tot canvia, tot està subjecte al temps històric. I les tradicions, al ser una construcció social, no són una excepció a aquestes lleis del moviment. La forma en com una tradició o costum es materialitza en la societat canvia segons el moment històric. 

Per exemple, al llarg dels anys hem vist com cada vegada les festes estan més enfocades cap al consum, ja que el model productiu imperant en la nostra societat necessita un consum massiu per poder desenvolupar-se. Una mostra clara d’això és l’avançament de les festes de Nadal, inclús abans que es faci la castanyada, al ser aquesta una tradició que no genera tant benefici o no està tan globalitzada com Nadal. Actualment, les tradicions més globalitzades i d’on el capital pot treure més rèdit són les que es prioritzen. 

Però per què canvia la forma en què celebrem les tradicions? Els costums o tradicions neixen en els espais de socialització, el costum que un individu pot tenir es converteix en tradició que el comparteix i altres individus s’hi sumen. I els espais de socialització estan determinats pel model productiu de la societat del moment. Per això quan el model productiu canvia, amb ell ho fan els espais de socialització i en conseqüència les tradicions. Amb el sorgiment de les xarxes socials hem vist com aquests espais han passat al món digital i això ha generat noves tradicions. A més en un món cada cop més immediat i ràpid la tradició s’ha condensat en una sola imatge. Una imatge pot ser una tradició, ja no cal fer grans performances per celebrar-la. 

Aquest és el cas del dia de Sant Valentí. Dins de les xarxes socials aquest dia s’ha transformat en el dia de l’humor absurd, ha nascut una nova tradició que s’ha materialitzat en forma de meme i les seves variacions. Es tracta d’agafar el meme “Sam va lentin” i fer un joc de paraules, que pot tenir a veure o no amb la imatge original. Durant tot el dia les xarxes socials més populars, Instagram i Twitter (sobretot aquesta última) s’omplen de les diferents versions del meme que fa la gent. La cosa va degenerant fins al punt que algunes imatges no tenen res a veure amb l’original. Però són les condicions que l’envolten les que fan que tingui gràcia, perquè si la imatge es pengés un altre dia, probablement no tindria gràcia. De la mateixa manera que no tindria sentit celebrar la castanyada el 4 de maig. 

La següent pregunta que genera aquest tema és si aquestes noves tradicions es mantindran durant els anys o seran un nou producte efímer de la societat de la informació. El que està clar és que els memes, tal com els entenem avui en dia, ja fa anys que formen part de la nostra vida. Els memes “calendaritzats” també ho faran? Sí, perquè tenen la capacitat d’adaptació a les polèmiques i temes del moment. Per tant, aquest any no hem vist els mateixos memes que el 14 de febrer de l’any passat. Aquesta característica permet que la gent no cremi ni es cansi del meme. 

Un dels altres factors que tenen aquestes tradicions és que són democràtiques, ja que tothom qui tingui xarxes socials pot participar-hi. I a més no tenen connotacions religioses, tot i que els orígens d’algunes sí que poden tenir-ne. Per tant, estem davant de tradicions democràtiques i laiques. A més a més, és una tradició que de moment el capital no ha sabut com mercantilitzar i, per tant, conserva la seva essència original. 

Per últim, cal preguntar-se si aquestes tradicions es tornaran hegemòniques, ara mateix és impossible saber-ho. Si algú s’atrevís a contestar aquesta pregunta, estaria caient en la pura especulació. El que sí que es pot afirmar és que un dels problemes d’aquestes neotradicions és la individualització que suposen, perquè, al cap i a la fi, els usuaris de les xarxes socials pugen el meme per obtenir likes i validació dels altres. 

Aquests són els motius pels quals les tradicions a les xarxes socials han vingut per quedar-se i són ja una realitat de les nostres vides. Perquè tal com s’ha dit al principi, tot està en moviment i les tradicions humanes no són excepció. 

Arnau Bonet Ragel