“En España lo mejor es el pueblo. Siempre ha sido lo mismo. En los trances duros, los señoritos invocan la patria y la venden; el pueblo no la nombra siquiera, pero la compra con su sangre y la salva.”
-Antonio Machado-
L’u de maig és sempre una data emotiva. És el dia en que milions de persones d’arreu del món celebren l’orgull de pertànyer a la classe treballadora, reivindiquen una economia al servei dels interessos populars i un treball digne, revestit de drets i de dignitat. Així mateix, honrem la memòria dels màrtirs que varen sacrificar, fins i tot la pròpia vida, en la llarga lluita per l’emancipació social.
Aquest any, no obstant, a banda dels motius clàssics, tenim motius de reivindicació ben concrets. La classe treballadora porta més d’un mes i quinze dies lluitant, en primera línia, contra la pandèmia mundial del coronavirus en condicions ben precàries. Sanitàries, netejadores, treballadores de totes les classes estan donant, novament, com tantes i tantes vegades en la història de la nostra classe, tot el seu esforç en aquesta lluita col·lectiva.
El sacrifici més gran ho està fent, com sempre, la classe treballadora. Ni burgesos, ni reis, ni senyorets. I ho fa sota l’ombra dels ERTOS, d’un teletreball que més que teletreball és treball sense horaris, d’amenaces d’empresaris sense escrúpols que obliguen als seus treballadors a assumir feina fins i tot amb el contracte suspès, que amenacen amb acomiadaments futurs, que no disposen de les mesures de prevenció de riscos laborals adequades, etc. Sota totes aquestes condicions, la nostra classe, una vegada més, ha sortit i segueix sortint a defensar la vida. En paraules d’Antonio Machado:
En los trances duros, los señoritos invocan la patria y la venden; el pueblo no la nombra siquiera, pero la compra con su sangre y la salva.
No podem caure en l’error de prendre aquest dia com una mera efemèride històrica, sense contingut actual. Avui és PRIMER DE MAIG, en majúscules, dia internacional dels treballadors i de les treballadores d’arreu del món, i toca somriure i sentir l’orgull de pertànyer a la classe que sosté les bastides de la història.
Avui, companyes, somriem i reivindiquem el dret a la salut laboral, el dret a que les persones treballadores no puguin ser acomiadades arbitràriament, a uns salaris adequats en relació amb el nivell de vida, a la igualtat de gènere en el món laboral, a un sistema de Seguretat Social que garanteixi una cobertura adequada front les contingències vitals, al reconeixement dels drets laborals de les persones que treballen en l’economia de plataforma, però sobretot, avui, u de maig de 2020, reivindiquem que aquesta crisi no l’hem de pagar de nou les classes populars, que nosaltres sortim cada dia a defensar la vida perquè, a diferència dels privilegiats, assumim la responsabilitat històrica, com sempre, d’estar al peu de canó, però que no tornarem a patir misèria, que mai més tornarem a patir misèria.
Per tot això, avui tornarem a somriure i tornarem a celebrar, una vegada més, una de les dates més emotives per a la causa de la nostra classe, l’u de maig. Més vigent, potser, que mai.
Visca la classe treballadora i visca la lluita obrera!