Avui és el segon aniversari de la celebració del Referèndum de l’1 d’Octubre del 2017. Aquest moment i les conseqüències que en deriven (l’engarjolament dels Presos Polítics, l’aplicació del 155 i les eleccions al Parlament) suposen la fi de l’anomenat “Procés” com a via per a la consecució del dret a l’autodeterminació de Catalunya. Alhora, la resposta a la repressió exercida pels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat, inclosos els Mossos, va suposar una de les primeres accions unitàries i realment inclusives per part del sobiranisme català, independentista o no.
Des de la realització del referèndum vivim en una situació política inestable amb repeticions electorals tant catalanes com generals sense esgotar la legislatura, fet que ha evitat la reflexió conjunta dels partits i organitzacions favorables al dret a l’autodeterminació per tal de construir un nou camí per a poder decidir finalment la relació de Catalunya amb Espanya i el món.
El govern català sorgit de les eleccions de desembre de 2017 ha estat incapaç de bastir cap mena d’estratègia viable per a aquest objectiu, a més de ni tan sols ser capaç de governar aprofitant al màxim la sobirania limitada del Parlament per a aplicar una política social en favor de les classes populars, limitant-se a “no tocar” les polítiques neoliberals dels governs anteriors o pitjor encara, a aprofundir-les.
D’altra banda, la repetició d’eleccions al Congrés va comportar una victòria del PSOE així com també l’accés de VOX i l’augment de la representació de Ciutadans en detriment del PP. Davant d’aquest panorama, el PSOE va ser incapaç d’aconseguir un pacte amb Podemos i les seves confluències, demostrant per un cop més i per si algú encara tenia dubtes que no és un partit “d’esquerres” i molt menys encara socialista.
Degut a aquesta situació política, que ha mantingut ocupats als partits sobiranistes, ha estat impossible fins ara aconseguir una nova estratègia conjunta de l’esquerra favorable al dret a l’autodeterminació. No obstant, recentment s’ha presentat públicament la Convenció Republicana del Sobiranisme Progressista, impulsada per diversos partits de l’esquerra catalana i que pretén resoldre aquesta mancança.
En aquest context, els comunistes catalans no podem fer altra cosa que estar presents en qualsevol intent d’organització de l’esquerra sobiranista, per aportar la nostra visió del problema i per aconseguir una estratègia que acabi amb el domini del neoliberalisme dins del moviment i construir una nova via cap a la realització del dret a l’autodeterminació i la República Catalana que no deixi enrere a la classe obrera i a la resta de sectors populars de la nostra societat.
Així doncs continuarem treballant per recuperar l’esperit de l’1 i 3 d’Octubre i per l’assoliment del nostre objectiu: l’alliberament dels Presos Polítics, l’exercici del dret a l’autodeterminació i la República Catalana Socialista.