Do The Right Thing ens situa en un carrer de Brooklyn durant el dia més calorós de l’any. El barri és una olla a pressió, amb tota mena de tensions entre els seus habitants: la predominant comunitat negra, la llatina, el petit supermercat de barri regentat per coreans, la pizzeria de Sal i els seus fills, italoamericans, el Departament de Policia de Nova York, blanc, etc.
Durant la jornada laboral d’en Mookie (interpretat pel mateix director, Spike Lee) el repartidor de pizzes de la pizzeria d’en Sal, anirem coneixent els membres de la comunitat, les seves inquietuds, les seves relacions i interaccions i les dificultats que travessen les seves vides.
Arribada la nit, al tancament del restaurant, les reivindicacions d’alguns membres de la comunitat davant la negativa de Sal a posar fotos de afroamericans, en un mur de la fama copat de italoamericans, escalen en una baralla que acabarà amb l’assassinat per ofegament de Ràdio Raheem a mans de la policia de Nova York, fet que serveix com a detonant de la ràbia continguda de la comunitat afroamericana, que es materialitza en forma de disturbis i incendis.
Donats els recents fets a Minneapolis i l’evident paral·lelisme amb la pel·lícula de Lee, el director ha realitzat un muntatge amb els assassinats d’Eric Garner, George Floyd i Radio Raheem i l’ha publicat al seu compte de Twitter en forma de curtmetratge per denunciar la violència policial i la passivitat de les institucions:
Do the Right Thing ha generat rius de tinta i els seguirà generant mentre les noves generacions la descobreixin i les problemàtiques que tracta continuïn tan vigents. Ara per ara funciona com una finestra a un país que històricament ha menyspreat les vides de la seva població afrodescendent.
La pel·lícula no dóna una resposta als problemes que exposa, sinó que col·loca als nassos de l’audiència el seu conformisme i els seus prejudicis. És una provocació, una provocació d’ira justificada davant el supremacisme blanc i el paternalisme d’unes institucions sistemàticament racistes i injustes, que produeixen unes desigualtats tan brutals i profundes que tan sols poden culminar en tràgics esdeveniments com el brutal linxament a Rodney King el 1991 de la mà de la policia de Los Angeles, l’assassinat d’Eric Garner en 2014 per la policia de Nova York o el més recent assassinat de George Floyd, ofegat fins a la mort per la policia de Minneapolis.
En el context d’una de les administracions més obertament racistes de la història dels Estats Units, el President Trump no ha parat d’insuflar aire als supremacistes blancs durant l’escalada de protestes de les últimes setmanes. Aquests veuen en Trump un perfecte aliat per a la seva creuada del “America First”, un nacionalisme blanc exacerbat i reaccionari que arrela en el més profund de les elits nord-americanes. Spike Lee ja va aprofundir en la relació entre les altes esferes de la política nord-americana i les organitzacions del White Power com El Ku Klux Klan, en la pel·lícula de 2017 BlacKkKlansman.
Quan Do the Right Thing finalitza, just abans dels crèdits, apareixen dues cites: una de Martin Luther King i una altra de Malcolm X. El director va assegurar que la decisió d’acabar la pel·lícula amb la cita de Malcolm X va ser deliberada i respon a la filosofia que personalment considera més apropiada per resoldre el problema de l’racisme als Estats Units:
“Crec que hi ha molta gent bona als EUA, però també hi ha molta gent dolenta que sembla tenir tot el poder i que impedeix que tu i que jo aconseguim allò que necessitem. A causa d’això, hem de preservar el dret de fer el que sigui necessari per acabar amb aquesta situació. Això no vol dir que jo doni suport a la violència, però no estic en contra d’usar-la en defensa pròpia. Ni tan sols ho dic violència si és en defensa pròpia, en dic intel·ligència. “
–Malcolm X
El 1992 Spike Lee va dirigir el biopic Malcolm X, pel·lícula en la qual s’explora la biografia d’aquest activista pels drets dels afroamericans.
La lluita per l’alliberament de la comunitat afroamericana és una història d’esclavisme, terror i violència, on el sistema botxí i assedegat de sang, clava les seves urpes sobre els de més abaix, i és en aquest “més abaix” on la societat nord-americana ha reservat un lloc per la seva comunitat negra.
A tall de conclusió i en un moment tan crític en la lluita internacional contra el racisme convé recordar les paraules del dirigent del Partit de les Pantera Negres, Fred Hampton:
“Combatrem la seva reacció i realitzarem una revolució proletària internacionalista. Això és el que significa dir: All Power to the People. No importa de quin color siguis … “
–Fred Hampton
Joan Pascual
