In the name of honor killing humanity is being murdered
Alanoud Alsharekh és una activista i acadèmica especialitzada en feminisme i estudis de gènere al Pròxim Orient. És la directora de la Consultoria Estratègica Ibktar, des d’on dirigeix el programa Empoderant les Dones de Kuwait, i coordina la plataforma Friends Who Care per a la protecció de les noies joves en risc d’exclusió social. Treballa a més com a consultora de gènere per l’ONU Dones i pel Programa de desenvolupament de les Nacions Unides, així com a consellera del Fòrum Diplomàtic Global, i prepara a les kuwaitianes que ho volen per convertir-se en líders polítiques. Però pel que més es coneix a Alsharekh és per ser la fundadora de la campanya Abolish 153, una operació que té com a objectiu l’eliminació de l’article 153 del Codi Penal de Kuwait per tal d’acabar amb els crims d’honor.
Els crims d’honor són atacs que un o diversos homes cometen contra una dona de la seva família quan consideren que els ha deshonrat. El mètode més utilitzat és l’assassinat, però també es fan servir pallisses, mutilacions o atacs amb àcid, entre d’altres. Negar-se a un matrimoni concertat, el divorci o ser violades, sobretot si es queden embarassades, en són els motius més comuns, però la simple percepció que una dona perjudica l’honor familiar és motiu suficient. En el 81% dels casos els crims són perpetrats per la família de sang de la dona, i en més de la meitat se les tortura abans de matar-les. Els homes també poden ser víctimes de crims d’honor, però són molt minoritaris, i gairebé sempre associats a l’homosexualitat o a conductes o activitats associades amb les dones, com ser carinyós o cosir. Sovint s’escull a un menor d’edat per dur-los a terme, per tal que enfrontin una condemna més benvolent. Si es neguen a fer-ho, s’arrisquen a enfrontar seriosos problemes amb la família i la comunitat per no haver “complert el seu deure”. En canvi, si ho fan no patiran cap estigma negatiu, ja que es veurà com un comportament justificat.
Els crims d’honor, però, no són una cosa pròpia de Kuwait, on no són especialment comuns. Succeeixen a totes les societats del món, antigues i actuals, però són molt difícils de comptabilitzar perquè la família els fa passar per un accident, un suïcidi o simplement no es registren. Les estimacions actuals els xifren en més de 20.000 a l’any. Tampoc són exclusius del moment històric actual. A l’Europa mediterrània hi ha una llarga tradició, en tenim registres des de l’antiga Roma, on el pater familias tenia el control absolut sobre la vida dels membres d’aquesta, així com sobre la seva mort. De fet, s’animava als homes a matar les seves mullers si els hi eren infidels, i es perseguia activament als que no ho feien (Matthew A. Goldstein (2002): “The biological roots of heat-of-passion crimes and honor killings”). Durant la dinastia Qing a la Xina, els homes tenien el dret de matar filles que es considerava que havien deshonrat la família; els asteques i els inques també. A Ginebra, ofegaven al Roine a les adúlteres (Honour Based Violence Awarness Network (2011): “Historical Overview of Honor Based Violence”).
En el cas del Kuwait actual, l’article 153 estableix que qualsevol home que sorprengui una dona de la seva família en un acte sexual amb algú que no sigui el seu marit i la mati a ella, a ell o ambdós serà jutjat per una falta, no per un assassinat o homicidi, amb una pena màxima de 3 anys de presó i/o una multa màxima de 3.000 dinars kuwaitians. En última instància, el 153 dona als homes el poder judicial i executiu sobre les seves parentes femenines, incomplint els acords internacionals sobre drets humans, la Xaria islàmica i fins i tot la mateixa Constitució del país. El mateix codi estableix que si un home segresta una dona per abrusar-la, violar-la, prostituir-la, assassinar-la o extorsionar-la, no serà processat si es casa amb ella. Aquest matrimoni només necessita el consentiment de l’infractor i del pare, tiet o germà de la víctima, mai d’ella.
No és d’estranyar, llavors, que Kuwait ocupi la posició 122 (de 153) a l’Índex de la Bretxa Mundial de Gènere. El gener del 2021 van implementar la seva primera llei contra la violència de gènere: la Llei de Protecció de la violència Domèstica, que criminalitza la violència física, psicològica, sexual i econòmica i proporciona ajuda legal i refugi a les víctimes. La llei, però, únicament castiga als reincidents, i sols els que són casats amb la denunciant. Per això l’objectiu final de la campanya no és només acabar amb totes les lleis similars a la 153, dins i fora de Kuwait, sinó aconseguir crear un món segur per a totes les dones.
Pels seus esforços i dedicació, Alanoud Alsharekh s’ha convertit en una campiona dels drets de les dones, especialment reconeguda als països del Golf Pèrsic. Reconeguda com una de les 100 Dones de la BBC i guardonada amb l’Ordre Nacional del Mèrit de França, aquesta incansable guerrillera social ha aconseguit portar al debat social i polític els drets de les dones i la seva campanya està a punt d’aconseguir el seu objectiu. El camí que Alsharekh està pavimentant aconseguirà que arribi el dia en què els crims d’honor desapareguin. Fins llavors, començarem per eliminar els articles 153 del món.
Paula Quílez Relaño
