Avui commemorem el vuitè aniversari de la mort de Carme Casas Godessart, històrica militant del PSUC i sindicalista que formà part de la lluita contra el nazisme i el franquisme. Casas és, com alguna vegada s’ha dit, un testimoni excepcional del segle XX.
De mare aragonesa i de pare d’origen belga, Carme Casas va néixer a Alcalá de Gurrea (Osca) l’any 1921, però es va criar a Ayera, un poble de la mateixa província. El 1934 la família es traslladà a Catalunya perquè el seu pare, que era professor, va ser enviat a Almacelles (el Segrià). Casas cursà el batxillerat a Lleida on, iniciada ja la Guerra Civil i amb només 15 anys, s’afilia a les JSUC. Amb l’avanç de les tropes feixistes, la família va haver de marxar i el seu pare va ser nomenat responsable d’una colònia de nens de la Generalitat a Girona, on es va traslladar tota la família menys la Carme Casas, que volia acabar els seus estudis a Vilanova i la Geltrú. Pocs mesos després, l’ofensiva franquista sobre Catalunya la va obligar a exiliar-se tota sola a França.
Casas va arribar en tren a Arràs (Pas-de-Calais) i des d’allà el Partit Comunista Francès la va ajudar a trobar la seva família, que es trobava internada en un camp a prop de Montpeller. Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, el seu pare fou reclutat per l’exèrcit francès i la família va poder sortir del camp de concentració. Durant l’ocupació alemanya, Carme Casas es va convertir en una de les responsables més joves de la reorganització contra els nazis a la zona del Llenguadoc. Coneguda amb el sobrenom de “Maria”, fou objectiu de la Gestapo, la qual cosa va provocar finalment el seu retorn a Espanya l’any 1944. És en aquest moment que canvia el seu sobrenom pel d’”Elisa”. Així i tot, va ser detinguda a la frontera i empresonada a la presó de Figueres durant un mes. Un any més tard, la Carme Casas va anar a Madrid tot intentant commutar la pena de mort a la qual havia estat sentenciat la seva parella, en Leandro Sahún, un actiu antifranquista del Partit a qui havia conegut a la resistència francesa. Durant la seva estada a Madrid, ella i més de 100 camarades van ser delatats. “Elisa” s’havia convertit en una dona molt buscada per la Brigada Político-Social i finalment va ser detinguda, torturada i empresonada per alta traïció, maçoneria, espionatge i comunisme. Va passar quasi dos anys a la presó de Predicadores de Saragossa.
Fou posada en llibertat l’any 1948 i es traslladà a Tarragona, on estava empresonat en Leandro Sahún. Casas va aconseguir finalment el títol d’infermera i la commutació de la pena de mort per qui seria el seu marit. El 1954 en Leandro va sortir de la presó i la Carme Casas va participar de l’organització del PSUC a la província de Tarragona i més endavant de la creació de CCOO a la zona. Als anys 60 i 70, mentre treballava a l’hospital Joan XXIII de Tarragona, va fer d’enllaç sindical. Tot i la mort del dictador, Casas va continuar molt lligada al PSUC i a CCOO i milità a ICV. Fou durant anys responsable comarcal del moviment pensionista de Comissions Obreres i va ser una de les fundadores de l’associació memorialista Les dones del 36. Va dedicar els seus últims anys de vida a transmetre la memòria històrica als més joves.
Dones com la Carme Casas Godessart són exemples de militància i de lluita. La Carme Casas és una referent pel seu compromís antifeixista i comunista i la millor manera de mantenir viu el seu llegat és continuar la lluita.
Albert Blasco
